Messi i els seus amics arrasen l'Eibar

n penal i un córner el Barça va enderrocar l’Eibar en el primer temps, i va establir així un avantatge inabordable abans d’enfonsar-lo amb una altra sèrie de gols de jugada perquè no hi hagués dubtes ni discussions de cafè i/o de plató. El més voraç dels golejadors del segle es va aliar amb els seus amics per despatxar amb facilitat una visita còmoda.  El setè enfrontament amb els bascos es va saldar igual que els sis anteriors. Messi es va quedar sol a la davantera (Dembélé va dormir en una clínica d’Hèlsinki i Luis Suárez va sestejar a la banqueta), però ja se sap que no necessita ningú per marcar gols. La versió més depredadora de Juan Palomo es va apuntar un pòquer (el cinquè de la seva carrera) per pintar de festival un partit que es va obrir en la segona meitat. Quan l’Eibar, després del descans, tenia assumit que l’esperava un suplici. Havia vist un miratge (Enrich va tenir la primera ocasió, claríssima, en el minut 3 i després va anotar el 3-1) i la realitat era que estava en un infinit desert verd. Deserta va estar gran part de la grada, la pitjor entrada de Lliga des del Barça-Numància del gener del 2009 (47.330 espectadors). 

Sense els més cars

Faltaven els fitxatges més cars de la història (Dembélé i Suárez, 105 i 81 milions, respectivament), però hi havia el més valuós de tots els temps, així que el Barça no els va trobar a faltar. A Messi el van acompanyar dos nous amics; són tan recents, que aquesta relació amb prou feines té quatre dies. Es diuen Paulinho i Denis, els herois de Getafe, que van seguir l’astre cap a la porteria.

El córner que va tocar amb el cap el brasiler va ser premiat amb especial alegria per la grada. El brasiler va sentir càntics en honor seu; n’hi haurà més si allarga la ratxa realitzadora. Va marcar el segon gol contra el Getafe, el del triomf, i el segon davant l’Eibar, el de la sentència. L’esta-

dística va subratllar el mèrit de Paulinho. Messi, Neymar i Suárez no van ser capaços de sumar dos gols en els primers quatre partits amb el Barça.

Paulinho, aclamat

Però aquesta no és la missió, ni molt menys, del centrecampista per molta inspiració que hagi exhibit. La seva especialitat és el que va mostrar fora de l’àrea: nodrir de gasolina el motor. Rakitic es va passar una hora llarga al garatge abans de sortir una estona per no anquilosar-se.

Amb sis canvis havia rebut Valverde l’Eibar. L’entitat del rival, l’escenari i l’estadística convidaven a un repartiment de descans entre els titulars i d’il·lusions entre els suplents. Com passa en una remoguda massiva d’aquest calibre, a l’equip li va costar molt ajustar-se per posar-se a rodar. Però va marcar. De penal. Sense haver fet res de l’altre món. Ni d’aquest. A vegades les diferències no es plasmen en el joc, sinó en l’eficàcia. Segons ho vulgui Messi. «Fa tres anys que juguem bé i tres anys que perdem», es va lamentar Dani García, el capità de l’Eibar, abans de lamentar-se per la presència de Leo.

Revulsius al camp

Amb els revulsius de Getafe al camp (Paulinho i Denis), el Barça no es va mostrar ni més poderós ni encertat. Ni ells van brillar tant començant de titulars. Paulinho va perdre les dues primeres pilotes que va tocar, per arrossegar-les en lloc de passar-les, demostrant així que va arribar massa tard per iniciar l’aprenentatge imprescindible –Semedo ja el va realitzar en la pretemporada–, i Denis es va veure reclòs a exercir d’extrem esquerre, tancat entre la línia i Arbilla. Però tots dos van parir el segon gol en un córner tocat amb el cap pel brasiler, homenatjat com ningú.

Tan animats van jugar ells com enfonsat i acomplexat es va sentir l’Eibar, parat en última instància per Ter Stegen i un pal mentre Messi anava anotant un gol rere l’altre fins a firmar el millor inici golejador en la seva catorzena temporada. La que alguns endevins van pronosticar que era la del seu declivi.

El nou verdader i el fals

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Amb Denis a l’esquerra i  Deulofeu per la dreta, absents Dembélé i Suárez, Messi va ser el nou del Barça. El verdader i el fals. Va ser l’home més avançat del camp i, en ocasions, el davanter més endarrerit per anar a buscar la pilota, entre l’hàbit adquirit i la dificultat perquè l’hi arribés.

La falta de fluïdesa blaugrana inicial va ser comuna en totes les línies, afectades per la revolució practicada per Valverde. El tècnic va conservar, no obstant, la columna vertebral (Piqué, Busquets, Iniesta, Messi) perquè hi hagués un mínim de consistència que no fes anar en orris l’espectacular començament de Lliga, particularment suau per als interessos del Barça.