El Barça firma un valuós empat davant l'Atlètic (1-1)

60;Barça el partit se li va fer curt. A l'Atlètic se li va fer tan llarg que va acabar demanant l'hora. Tan malament va arrencar l'equip de Valverde que es va témer el pitjor, però no és fàcil enderrocar el líder com va demostrar el cop de cap salvador de Luis Suárez. Sembla que es trenca, però sempre troba arguments per aixecar-se, fins i tot quan més pateix, com es va veure en una discreta primera meitat. Els canvis de Valverde van reanimar el Barcelona, que va disfrutar d'un excel·lent Deulofeu, unit, a més, a la irrupció de Sergi Roberto en una verinosa banda dreta.Simeone reclamava a crits que el convidat a sopar al Wanda Metropolitano se n'anés com més aviat millor, sense recollir ni els plats de la taula. Van començar a tremolar els coberts, les estovalles ja estaven fora de lloc i els comensals blanc-i-vermells no tenien energies ni per aixecar la cullera. El Barça, en canvi, va sobreviure gràcies a la intervenció de Valverde i, fonamentalment, a a la nova ala dreta (Sergi Roberto i Deulofeu per Semedo i André Gomes) que els va donar oxigen a tots.

L'Atlètic va implorar el final

No va guanyar el líder, però va demostrar que si algú vol tombar-lo no en tindrà pro amb una hora de bon joc. Al Barça de Valverde l'has de sotmetre fins a l'últim sospir perquè si no acabes mirant al marcador electrònic implorant un final. I això que l'equip de Valverde va començar amb tanta fúria el partit que ni mig minut havia passat quan Messi, sempre ell, ¿qui si no?, va silenciar l'imponent Wanda Metropolitano amb un elèctric eslàlom  fins a presentar-se a la sala d'estar d'Oblak. El seu xut va acabar en córner. Era el pròleg, o això s'imaginava el Barça, d'una bona primera part.

Però, en realitat, va ser pròleg i epíleg perquè l'Atlètic, amb el pla cholista de tota la vida, va decidir esperar. Esperar i sortir. Esperar, sortir i jugar amb tanta pausa que va hipnotitzar els blaugranes en el magnífic gol de Saúl, que va tornar el soroll al nou temple blanc-i-vermell, alhora que les banderes espanyoles s'apoderaven de l'estiuenca nit madrilenya.

Al principi, sense 'punch'

Simeone sabia el que havia de fer. Ho sabia tan bé que li va sortir de cine perquè l'asimètric equip de Valverde –va jugar tant per dins que va acabar tancat a la presó de l'Atlètic sense profunditat per les bandes– no va tenir recursos per arribar fins a Oblak. Al Barça elv mantenir dret Ter Stegen, cosa que ha deixat de ser notícia en els últims partits, fins i tot en la gran ratxa inicial de set victòries en les primeres set jornades.

Dues vegades es va estavellar el petit príncep Griezmann davant el meta alemany. En vuit minuts, dues parades decisives. Felí en la seva intervenció amb la mà i gegant fent-li després petita la porteria al davanter francès traient la punta del seu peu esquerre. El Barça no tenia ales. Jordi Alba no arribava amb la freqüència de sempre a la línia de fons i André Gomes no era ni una cosa (interior defensiu) ni una altra (extrem desequilibrant per la banda dreta).

Tot va canviar, no obstant, a la segona meitat, malgrat que fins i tot la fusta, fidel i desafortunada aliada de Messi, va repel·lir una falta magnífica del 10. Amb el vell ordre defensiu (Juanfran, Godín, Savic i Filipe Luis ubicats, a vegades, davant del nas d'Oblak), Simeone estava tranquil negant-li els espais a un Barça pla en què Luis Suárez semblava no estar gens fi. Més avia, espès i poc lúcid en la presa de decisions, quedant-se sol Messi per desequilibrar. Massa fàcil per ser detectat pel radar de l'Atlètic.

Notícies relacionades

Banderes sota el braç

El Barça de Flick treu bona nota

Fins a 18 tocs van donar els blanc-i-vermells abans que Rakitic perdés de vista Saúl al balcó de l'àrea de Ter Stegen. Quan el croat es va girar, Saúl ja celebrava el seu meravellós xut de dreta. Després, el paisatge va mutar radicalment de manera que el Barça es va merèixer guanyar el partit. Quan Messi va trobar les ales que no tenia (Deulofeu va deixar minuts més que esperançadors), l'Atlètic no va tenir respostes. El líder, orgullós i ferm, es va aixecar amb energia per firmar un empat de valor. No, no és fàcil guanyar-lo.

La fitxa de l'Atlètic-Barça (1-1)