Els canvis que canvien de Valverde

La mà d’Ernesto Valverde es nota. Ja no és el Barça de Luis Enrique, sinó el seu, al qual va donant particularitats que el distingeixen del del seu antecessor. Igual que Luis Enrique va canviar com un mitjó el Barça de Tata Martino que, curiosament, i després de l’empat del Wanda Metropolitano, encara ostenta el millor inici de Lliga amb vuit victòries consecutives abans d’empatar a Pamplona en la novena jornada.

El Barça de Valverde va empatar a Madrid en la vuitena, i en la conquista d’aquest valuós punt es va notar la mà de l’entrenador. Va arribar, un altre cop, per la seva intervenció amb les substitucions. Els canvis de Valverde canvien partits, i la bona ratxa blaugrana no s’explicaria sense el bon ull del seu guia, que ha aconseguit alterar el signe del marcador en tres partits amb les substitucions. Valverde va fer virar el rumb del matx contra l’Atlètic en el segon temps amb un doble relleu: Sergi Roberto i Deulofeu per Semedo i Iniesta.

No van ser simples relleus posicionals d’home per home. Va situar de lateral un centrecampista poderós (Sergi Roberto) i un extrem de debò (Deulofeu) per un interior reconvertit (André Gomes); més tard, va introduir el 'factor Paulinho', per ara el millor arribant de segona línia. Gomes, ofuscat a la banda dreta, va començar a destacar a l’esquerra i Luis Suárez, per fi, va entrar a l’àrea. El Barça va rescatar un punt. Potser li va faltar temps per atacar i seguir sumant de tres en tres com feia.

Siempre els tres canvis

Les substitucions decretades per Valverde, que a diferència de Luis Enrique les ha esgotat sempre, han sigut crucials en dos partits més. El de Getafe (quarta jornada) va ser molt similar al del Metropolitano. Aquella tarda, a més, va començar amb un inconvenient pitjor que el del gol blau: la greu lesió de Dembélé.

Les conseqüències d’aquella pèrdua s’observen diàriament en el càsting de Valverde per trobar un set. El sisè i últim a passar per la demarcació (després de Messi, Roberto, Aleix, Deulofeu i el mateix Dembélé) va ser André Gomes. Amb idèntic resultat que els anteriors.

Dues gratificacions

En aquella calorosa tarda de Getafe, després de l’obligat canvi de Deulofeu per Dembéle, Valverde va retirar Iniesta al descans amb 1-0 en contra per Denis i va col·locar Paulinho per Rakitic. Els suplents van ser els autors dels dos gols (minuts 62 i 76). L’entrenador els va gratificar amb la titularitat en el següent matx, contra l’Eibar, i van tornar a marcar.

Notícies relacionades

El Barça firma un valuós empat davant l'Atlètic (1-1)

Deulofeu, "de veritat"

El recordat 1 d’octubre, en un silenciós Camp Nou, Valverde va tornar a operar l’equip al descans. Dràstic, amb el 0-0 contra el Las Palmas, va treure Paulinho i Aleix Vidal, la columna de la dreta, i va fer entrar al camp Rakitic i Iniesta. Denis, va passar d’interior esquerre a extrem dret –el setè– i el Barça va anotar tres gols. El rendiment dels suplents retribueix la confiança de l’entrenador en la banqueta.

La mà de Valverde es va veure fins i tot en el desastre del Bernabéu, quan el Barça caminava cap a l’abisme després d’una primera meitat horrible. Va canviar el dibuix tàctic i va frenar la caiguda. Des d’aleshores (16 d’agost), no perd.