Guanyar per rutina

S’ha acabat la maledicció del Màlaga, un equip que havia puntuat en dues de les tres últimes visites al Camp Nou i li havia pispat al Barça cinc dels sis punts de la temporada passada.

Massa jugadors ha perdut l’onze andalús i molt s’ha revitalitzat el quadro blaugrana, fet que explica el plàcid retorn a la rutina històrica en un partit que no passarà als annals més que per recordar que el primer gol de Deulofeu amb el Barça no havia d’haver pujat al marcador i que va anotar Iniesta, una altra novetat igual de rellevant. Falta veure si el xeic del Màlaga destitueix Michel, condemnat pels resultats (un punt guanyat de 27 disputats).

Gol per al VAR

Valverde havia dit la vigília que el Màlaga era millor equip del que reflectia la seva condició de cuer destacat i el partit li va donar la raó. El quadro de Michel va oferir excel·lents prestacions per ser l’últim i potser això el salvarà de la decapitació. La derrota va començar amb un gol il·legal, fàcilment corregible amb la tecnologia del VAR i que els temps demanen per reparar injustícies com aquesta. Això no disculpa el greu error del jutge de línia ni discuteix el triomf blaugrana, que hauria pogut ser més ampli al tram final.

Hi havia ganes de gresca al Camp Nou. Almenys, per part de l’afició, desitjosa de treure l’adrenalina dels esdeveniments del dia, vist el volum dels càntics i les estelades al vol, però l’equip està en una altra ona i no va tenir el mateix nivell de tensió; només la necessària per guanyar un Màlaga que li ha fet tant la punyeta.

Sense agressivitat ni jugadors

No va tenir morbo el matx ni passió, però tampoc els nervis es van tensar. El Màlaga va regalar un partit net i agradable, exempt de l’agressivitat que s’espera del cuer. Tampoc és l’estil de Michel, un exquisit centrecampista ni la situació és límit. Va perdre i es va endur una excusa a què aferrar-se amb l’1-0. Encara que en el seu fur intern lamenti la pèrdua de tants futbolistes (Fornals, Camacho, Sandro i, sobretot, Kameni).

El Màlaga va plantejar una pressió d’un contra un però molt laxa, sense incomodar el Barça. Els blaugranes sempre van poder rebre i passar la pilota. L’excepcional domini dels locals va convertir en infructuós la tèbia pressió. L’onze malaguista el va obligar a fer passades i passades, cosa que tampoc els va contrariar.

Entretinguts amb la boleta

Ningú com ells per entretenir-se sols amb la boleta, com la canalla. Sobretot amb el recolzament del marcador tan aviat, tot i que això va reduir les revolucions del joc. Ningú més perillós que Iniesta quan el deixen jugar a plaer. El capità va estar lubricat amb una constant participació, convertit en un element indispensable en la cadena de passades. Rejovenit, va tornar a xutar a porteria i, miracle, va marcar.

Valuós sempre, aquesta aparició d’Iniesta va rematar la victòria, que el Màlaga començava a qüestionar. Sense res a perdre, i veient que el Barça tampoc li havia fet tant de mal, va insinuar que podia fer la punyeta amb l’animós Juanpi a la represa. Iniesta va aniquilar completament aquestes aspiracions.

Canvis mínims

Valverde va voler aprofitar el ritme que va adquirint l’equip i es va estalviar canvis. No és un amant de les rotacions com Luis Enrique. Va canviar Piqué per Mascherano, a qui necessita rodat per viatjar a Grècia d’aquí deu dies, i va substituir Paulinho per Rakitic. Va mantenir Deulofeu en l’alineació, insinuant que s’ha guanyat el lloc d’extrem i va tornar aviat el gest amb el gol.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Resolt un dels problemes mentre Deulofeu vulgui ser incisiu i atrevit, Valverde s’haurà de fixar en Luis Suárez perquè torni a ser el que era. Per ara, és qui més nota l’absència de Neymar.

El sistema contempla una davantera amb l’extrem dret obert i que l’esquerre, tancat, sigui Suárez, cosa que el col·loca en una tessitura incòmoda per a les seves aptituds, que disminueixen a mesura que s’allunya de la vertical de la porteria. No té ni oportunitats per destensar-se. Suárez va fallar algunes accions clares, víctima de la crispació, i va marxar sense poder discutir una substitució cantada i merescuda.