Iniesta: "Em venen records molt bonitc del Chelsea, però això és passat. Serà dur"

Andrés Iniesta va acompanyar 14 aficionats que es van disfressar d’ell durant unes hores. Emocionats i feliços van estar amb el capità del Barcelona en una jornada singular per a tots. Per a ells, que es van sentir Iniesta per un dia, i per al mateix jugador, que va compartir records de l’Iniestazo, gol amb què el barcelonisme va retronar per sempre amb un gol que va ser el pròleg del viatge al paradís (maig del 2009), alhora que Stamford Bridge quedava en un estremidor silenci.

Ara, el sorteig dels vuitens de final de la Champions ha provocat un inevitable viatge del capità blaugrana a la seva memòria. «Em venen records molt bonics del Chelsea, dels millors que he pogut viure», va admetre Iniesta. Aquell gol (2009) va ser el pròleg d’un altre gol etern, el que va donar el Mundial a Espanya a Johannesburg, ocultant en el camí entre tots dos uns foscos paisatges de dolor i patiment. «Serà un enfrontament dur i complicat», va advertir el jugador blaugrana en un acte publicitari d’Estrella Damm.

A l’espera del Chelsea, ja al febrer, Iniesta es va bolcar en el present immediat amb els dos partits que esperen al Barça per acomiadar el 2017. «Espero estar disponible aquest cap de setmana i el pròxim perquè no va ser una lesió, sinó només unes molèsties», va aclarir el centrecampista, preparat per reaparèixer davant el Deportivo, disposat com està a no perdre’s el gran clàssic del 23 de desembre al Bernabéu contra el Madrid.

Al ser preguntat per si veia algun dia Neymar vestit de blanc, Iniesta va ser escèptic. «En el futbol tot pot passar. Hem vist coses que semblaven impossibles, però s’han donat. Em seria indiferent, encara que potser em molestaria perquè és un jugador únic i determinant», va sub-ratllar el blaugrana. «A més, el màxim rival es reforçaria». Després, en el ja tradicional debat entre Cristiano i Messi, igualats ara a cinc Pilotes d’Or, Iniesta no va tenir dubtes. «En cap cas em sembla injust que un jugador com Cristiano tingui aquestes Pilotes, però jo em quedo sempre amb Leo», va recalcar.

RECOLZAR DEULOFEU I DENIS

El que no faria mai Iniesta és autoproclamar-se el millor jugador espanyol de la història, com sí que va fer el madridista elevant-se per sobre de futbolistes com Pelé, Di Stéfano, Maradona o Cruyff. «Jo no em proclamaria el millor jugador espanyol de la història. Ni ho crec ni ho sento. Però em sento orgullós de tot el que he fet», va afegir el capità del Barça, que després, refugiat en el seu braçal, va començar a llançar missatges d’ànim als seus companys. Des d’un dels més veterans (Mascherano), que busca la felicitat a la Xina, fins als joves (Deulofeu i Denis), que no tenen continuïtat amb Valverde.

«El Gerard no és la promesa de fa uns anys i ha de sentir-se un jugador important per estar aquí, té unes condicions boníssimes», va dir el capità sobre l’extrem, que ha desaparegut del camp els tres últims partits. No ha jugat ni un minut. «Quan vaig pujar al primer equip vaig viure èpoques de comparacions. No és bo posar etiquetes de successors i relleus. Denis és un jugador que pot tenir una importància rellevant en aquest equip», va precisar Iniesta sobre el gallec. «Sé com juga, sé com és», va sentenciar.

UNA NOVA ARGENTINA

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Messi, per la seva part, confia que la sentència de Sampaoli («el futbol li deu un Mundial a Leo») s’acabi complint l’estiu del 2018 a Rússia. Una sentència que el seleccionador argentí no només va dir en públic. «També m’ho ha dit a mi en persona. Espero que me’l pagui. ¡Tant de bo me’l pagui!», va exclamar l’estrella blaugrana en una entrevista a la FIFA. «Hauria sigut molt dur quedar-se fora del Mundial, no sé com hauria reaccionat davant d’aquest cop», va admetre.

Messi encara està dolgut per la final perduda al Brasil fa quatre anys davant Alemanya. «No sé si alguna vegada es curarà aquesta ferida», va confessar l’estrella. «Això quedar per sempre». Si no és, és clar, que el mes de juliol que ve acaba besant l’única Copa que encara no ha tocat: la Copa del Món.