Messi va caminar el 83% dels minuts del clàssic i el va governar al seu gust

Messi es va passejar pel Bernabéu. Va jugar caminant el clàssic. No, no és cap exageració. És absolutament literal. L'astre argentí va estar el 83% dels minuts caminant pel seu jardí madrileny, com si fos al pati de casa seva de Castelldefels jugant amb Thiago i Mateo, els seus dos fills. Messi caminava per la gespa blanca sense que Zidane sabés desactivar-lo. Va creure tenir-lo engabiat a la primera meitat quan li va posar el policia Kovacic. En aquells primers 45 minuts, l'astre només va fer un xut i va ser en una falta que va estavellar a la barrera, curiosament a la cara de Cristiano Ronaldo. Educadament, Leo es va disculpar després amb ell.

Caminar i enganyar

Caminava i, al mateix temps, enganyava. Li va donar temps, això sí, a deixar dues vegades sol Paulinho davant d'un imponent Keylor Navas, obligant, al mateix temps, el Bernabéu a contenir la respiració –no se sentia ni un murmuri– quan estava a punt de llançar la falta. Semblava que llavors no era al clàssic, però, astut com és, Messi es va guardar el millor del seu inacabable catàleg per a la segona part. En cap moment, va deixar de caminar. I per més que el vigilessin, sempre va trobar l'espai per estar sol. Va intervenir en els tres gols del Barça.

En el primer gol, el de Suárez, va ser per omissió. Quan Rakitic, l'home que murmurava a la pilota mentre el Madrid es desfeia al seu pas, cavalcava ufanós pel Bernabéu, Messi s'apartava del circuit de joc despistant el despistat Kovacic. Al croat, disciplinat amb les ordres que li va donar Zidane, li van manar seguir el 10. I el 10 va sortir del passadís blanc perquè el seu veí uruguaià fes esclatar la Lliga.

En el segon gol, amb la complicitat de l'aventurer Piqué, Messi va deixar sol Suárez en un parell d'ocasions (en la primera va parar Keylor; en la segona la va repel·lir el pal). I en la tercera, la d'Aleix Vidal, no va perdre el temps ni per lligar-se la bota dreta que se li havia quedat en el camí. Tenia tanta pressa que va preferir assistir amb l'esquerra Aleix. Després, Rakitic va recollir el seu borseguí.

El més ràpid

Leo anava caminant per la gespa, però la seva influència en el clàssic va resultar tan descomunal que va tornar a silenciar el Bernabéu. Messi va fer el triple de regats (6) que tot el Madrid junts (2, un de Kovacic i un altre de Modric). Ni Benzema, ni Cristiano, els dos davanters blancs, van tenir capacitat per desequilibrar ni una sola vegada la sòlida defensa blaugrana, per molta estèril bicicleta que fes el portuguès davant un extraordinari Piqué.

A més, l'estrella argentina va tenir solidaritat defensiva, sobretot en la segona meitat, quan el Madrid es va quedar amb 10 iniciant i estirant la pressió defensiva i va cometre dues faltes. Messi estava content pel Bernabéu, sentint-se acompanyat per un Barça fet a la seva mida, com ha passat en l'última dècada, però que li permet caminar amb calma perquè se sent recolzat.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Leo mira enrere i veu un equip sòlid i fiable, que li proporciona una valuosa xarxa de seguretat. Els seus companys miren el front d'atac i se senten alleujats. No hi ha ningú com ell: suma 15 gols en 17 jornades de Lliga. Un home que no necessita ni córrer el cinc per cent d'un clàssic per ser, parafrasejant Guardiola, el "puto amo". Va estar gairebé un quart d'hora a prop de la pilota (864 segons) i va generar nou ocasions de perill (cinc de claríssimes) i va ser qui més ràpid va galopar a Madrid: 33,59 km/h.