El Barcelona empata a Balaídos (1-1) en el retorn de Dembélé

Va acabar en empat i a Valverde no li va saber greu perquè era un Barça revolucionari. I singular. Un Barça mai vist va treure el cap a Balaídos amb Arnaiz, un extrem del filial, exercint de davanter centre, mentre que Cillessen havia de patir el desordre defensiu dels seus col·legues de la defensa. A Valverde, que va deixar les vaques sagrades (Messi, Suárez i Iniesta) a casa, li va sortir bé el seu pla quan al cap d’un quart d’hora ja guanyava el partit després d’un excel·lent contraatac dissenyat a l’inici –va robar la pilota André Gomes– i al final –va assistir André Gomes­– ­per a major glòria d’Arnaiz. Es va reestrenar Dembélé i se’l va veure tímid i notablement apocat durant els 20 minuts que va ser al camp, com és normal després de gairebé quatre mesos de baixa.

Arnaiz és, mentrestant, un jove que no perd el temps. Primer remat a porta, primer gol. El Barça, jugui qui jugui, no es deixa guanyar un partit. Va deixar moments esperançadors a l’inici de la segona meitat, estavellant dues pilotes al pal: una de Busquets i una altra de Sergi Roberto. Va tornar Dembélé, obligat a jugar per les circumstàncies del partit i també de l’equip, de fals nou. Li falta temps. Mentrestants, els suplents són perfectament capaços de resistir un partit delicat perquè de Vigo n’han sortit malmesos molts i diferents Barça, i sempre amb les millors peces.

Error col·lectiu al darrere 

El Barça de la Copa, amb set suplents i només quatre supervivents del triomf en el clàssic (Piqué, Vermaelen, Busquets i Paulinho), no governava el partit. Ni tampoc tenia la pilota. Estava sotmès al ritme del Celta d’Unzué, un equip punxant, capaç d’esquinçar qualsevol com es va poder veure després en l’empat materialitzat per Pione Sisto, un catàleg dels nombrosos errors defensius blaugranes. Semblava que el Barça vivia del robatori i del posterior i immediat xut des de fora de l’àrea.

Amb un onze insòlit –Arnaiz va agafar prestada la roba del nou– no va tenir autoritat per dominar el partit nitan sols després d’haver-se avançat en el marcador. A Semedo, entre que el van deixar sol al flanc dret davant la velocitat i picardia de Pione Sisto i els seus propis errors, se’l va veure patir molt.

Reacció a la segona part 

Per això, el Celta va entendre que havia descobert la drecera per arribar com més aviat millor a la llar de Cillessen, una mica despistat també en el gol gallec. Si de cas la figura d’André Gomes va sobresortir enmig d’un paisatge estrany perquè no era el Barça sòlid i reconeixible de Valverde. Especialment en l’estructura defensiva on es va detectar un Piqué desorientat, a qui sostenia, això sí, l’anticipació de Vermaelen, transformat ja definitivament en un fitxatge de gran valor. El Barça es va desmuntar amb facilitat a la primera part, encara que després va reaccionar amb un espectacular inici de la segona.

Va millorar, i molt, i va exercir un control absolut sobre el partit, que va perdre, curiosament, quan Unzué va retrocar el Celta amb un parell de canvis. Aquell domini i bon joc blaugrane no es van veure recompensats amb el gol, enemistat com està sempre amb el pal. Ja suma 29 xuts després que el travesser repel·lís un extraordinari cacau de Busquets i el pal esquerre escopís un remat de Sergi Roberto frustrant així els millors minuts del Barça.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Va ser quan va aparèixer Dembélé. Però va ser llavors també quan es va detectar que el seu aterratge ha de ser pausat i tranquil. Un remat tebi va quedar com a prova que li falta confiança en els seus músculs. És completament normal. 

Al Barça, en canvi, sigui on essigui, no se’l fa caure de qualsevol manera. No perd des de l’agost i va encadenar a Balaídos, un estadi d’on solia sortir maltractat, un altre partit en la seva llarga ratxa. Ja són 26 partits sense doblegar el genoll i hi ha un jove, Arnaiz, amb encant, mentre Deulofeu a casa medita el seu futur.