El Barça no canvia d'any

canvia l’any però no canvia el Barça. Amb la mateixa desimboltura i la mateixa eficàcia amb què va acomiadar el 2017 golejant el Madrid al Bernabéu, va despatxar el Llevant al reprendre la Lliga. Un triomf per 3-0 com si fos el més natural del món davant un rival valent, que va voler frenar els blaugranes amb faltes, i que va perdre l’entusiasme quan es va adonar que era a casa del líder.

No va trigar gaire estona. A penes el temps que van necessitar Alba i Messi per trobar-se en una jugada que repeteixen partit rere partit. La combinació més profitosa de l’equip aquesta temporada va marcar el camí de la victòria. A aquesta associació s’hi va afegir la que formen Sergi Roberto i Luis Suárez. Les dues parelles, que sumen cinc assistències cada una a la Lliga, s’han convertit en els principals ressorts ofensius del Barça. Per molt vista que sigui, per més que es repeteixi, l’especial connexió que formen els laterals amb els puntes, tampoc el Llevant va ser capaç de neutralitzar-les. 

El talent imprevisible

I és que per molt estudiats entre si que es tinguin els rivals gràcies a la tecnologia, el talent, la inspiració, és molt difícil de contrarestar. Sobretot, si al camp hi ha el cervell futbolístic més privilegiat del món.

Messi és molt més que un golejador per molt extraordinària que sigui la seva capacitat de rematada, menys eficaç del que és habitual ahir en la divisió entre intents i gols. És el motor que arrossega el Barça, un bòlid massa ràpid per al Llevant, que va quedar abonyegat en el primer temps. A la represa, només va encaixar el gol de Paulinho en el temps afegit. 

L’onze valencià aconseguia insinuar cert perill quan recuperava la pilota entre els centrecampistes del Barça, on va faltar una mica de fluïdesa amb la presència de Paulinho d’interior i l’absència del sancionat Busquets.

El 'tempo' d'Iniesta

Rakitic va exercir de migcentre. Per fortuna, hi era Iniesta, insubstituïble a la sala de màquines per marcar el tempo del joc. El renascut Iniesta, tan entusiasmat amb la vida que li dona Valverde que fins i tot va fer faltes tàctiques. Necessàries per tallar les escapades del Llevant, que es van concentrar en les fases inicials de cada meitat. Al principi les va frenar Mascherano; després va haver d’intervenir Ter Stegen perquè el culer no s’intranquil·litzés amb un hipotètic 2-1.

Els gols van arribar amb els dos principals davanters de l’equip, encara que ja són tres al camp. La novetat del 2018 va ser l’esperada incorporació de Dembélé, que va reaparèixer a Vigo i ahir va ser titular per tercera vegada aquesta temporada. Va jugar, igual que en les dues anteriors, al setembre, d’extrem dret, convertint-se en interior en la faceta defensiva. La falta de fluïdesa i continuïtat en el joc –també la compenetració amb els altres– van ser evidents en la voluntariosa intervenció del francès.

Reforç valuosíssim

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Dembélé només va emetre alguns llampecs. Prometedors, això sí: posseeix una notable velocitat en carrera, una finta fugaç, gairebé indetectable, i un potent xut al qual li falten uns graus de punteria. Però és un reforç valuosíssim. Com ho ha sigut Mascherano, titular en el seu partit de comiat, potser, o ho és Vermaelen, fantàstic recanvi en absència d’Umtiti, i ho serà Philippe Coutinho, que ja va anar al Camp Nou i que serà presentat avui dilluns. El ventall d’opcions de Valverde, excel·lent gestor en la precarietat fins ara, es veurà ampliat tan substancialment que el Barça només pot millorar.

L’aturada hivernal va semblar renovar les forces barcelonistes, que no semblaven esgotades, ni de bon tros, al Bernabéu. Valverde va alinear nou futbolistes que no havia jugat dijous a Balaídos. Vermaelen i Paulinho, emblemes de la tan reclamada segona unitat, en van ser les excepcions. El brasiler té tanta resistència que va estar sobre la ratlla de gol valenciana en el temps afegit per col·locar la cirereta.