Les claus tàctiques del Betis-Barça: El discret encant de Rakitic

1.- I Sergi Roberto va tornar a casa seva

Quan el Barça patia a l’inici del partit, ell somreia. Sergi Roberto era feliç, disfrutava del retorn a casa. Malgrat la pressió que exercia el Betis, galopava feliç per la prada andalusa sent el jugador més determinant. No apareixien els davanters. De moment, almenys en els primers 45 minuts, no hi havia rastre de Messi ni tampoc de Suárez. Era, potser, una estratègia, perquè el millor de l’equip de Valverde encara havia d’arribar en la segona meitat. Fins a aquell moment, va ser Sergi Roberto qui va sostenir amb la seva potència el Barça. Amb la seva potència i, sobretot, amb la seva conducció per anar eliminant rivals.

D’àrea en àrea

Sergi Roberto va tornar a casa, incrustat com a interior dret. Encara que no era aquesta, no obstant, la seva única funció. A vegades, es disfressava d’extrem dret, en ocasions ajudava com a fals lateral Semedo, l’amo del carril defensiu i, després, tenia prou energia per aparèixer a l’àrea andalusa. Estava disfrutant del seu retorn al 4-4-2, però sense Paulinho en aquest cas de titular. Sergi Roberto va córrer d’àrea en àrea. 

2.- Pressió i robatori com a pròleg al gol

No és cap casualitat. Ni de bon tros. Està molt més treballat del que es pot creure perquè el Barça de Valverde ha fet del robatori un passaport cap al gol. Així va ser, per exemple, en el primer gol de Messi. Així va ser, per exemple, en el cinquè que segellava la golejada gràcies a Luis Suárez. A poc a poc, i com ja va succeir al Bernabéu, el líder ha transformat la seva pressió en una de les senyes d’identitat. No perdona ni el més mínim error. El Barça pressiona primer. Roba després. I, finalment, la passada, gairebé sempre vertiginosa, va desplomar el Betis.

La xerrada amb Valverde

El Barça estava una mica despistat quan al minut 20 Valverde va buscar el diàleg amb Rakitic. A partir d’aquí, l’equip va ser un altre. Aquell diàleg entre el croat i el tècnic va alterar el paisatge tàctic de l’enfrontament de tal manera que la segona meitat blaugrana va escenificar el poder del líder. 

3.- Messi passa, assisteix, marca, tiranitza...

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Es va prendre el seu moment. Messi no va tenir pressa. Va entendre que el partit, especialment a la primera meitat, el convidava a mirar amb calma el paisatge tàctic. Quasi no es va desgastar. Leo sabia que arribaria el seu instant, convençut com està que Valverde li ha construït un ecosistema ideal per esprémer la seva qualitat. Quan les cames del Betis defallien, incapaces de suportar el desgast físic, va emergir el Messi de sempre. Un tipus que no només firma dos gols sinó que, a més, còmplice del seu veí Luis Suárez, li va voler regalar un gol per completar una segona meitat de somni. Va ser tant l’impacte futbolístic de Messi que fins i tot el Benito Villamarín el va aplaudir.

L’amo del joc

El primer gol de Messi, el que va néixer després d’un error del Betis forçat per la pressió blaugrana, va venir gràcies a l’assistència de Busquets. Però Leo era allà, amagat darrere la confiada defensa verd-i-blanca, que no el va saber detectar en aquell moment decisiu. Va passar, va assistir, va marcar un parell de gols més i, sobretot, va tiranitzar el partit. Com diria Mascherano, Messi va ser l’amo del joc. Una nit més.