Mascherano: "És hora de despertar-se, el meu somni s'ha acabat"

ímid com és, mirava cap a qualsevol banda d’un pleníssim Auditori 1899 del Camp Nou. A Javier Mascherano no li agrada viure al centre de l’escenari. Ni tan sols el dia del seu adeu després de set anys i mig en un club al qual va arribar per ser suplent i va acabar convertint-se’n en un pilar. «El més difícil de fitxar pel Barça és que saps que un dia te n’aniràs del Barça», va dir ahir el Jefecito, acompanyat pel vestidor, que va seguir el seu exemple de futbol, i de vida, i escortat per tota la directiva («presi, ho deixo, ja no puc ser útil a l’equip», li ha estat dient l’argentí a Bartomeu els dos últims anys). Al final, Masche, com l’anomenen tots, s’ha sortit amb la seva.

Marxa al Hebei Fortune de Manuel Pellegrini perquè fa mesos que va descobrir el que ell mateix va qualificar de «la realitat». ¿Quina? «Ja no soc el jugador que era», va confessar emocionat, tot i que tots els seus companys sabien que fa setmanes que plora per dins. «Em sento un privilegiat. Fa set anys i mig vaig arribar aquí per complir un somni. I és l’hora de despertar-se, el meu somni s’ha acabat», va dir sense poder concloure la frase. «Aquest és el teu club, Javier», li va dir el president Josep Maria Bartomeu, el president del Barcelona. «Quan acabis la teva experiència nova, aquesta és casa teva. Has de tornar com a tècnic».

El "verí" d'entrenador

Encara no se sap quan, però Mascherano tornarà perquè, com va recordar més tard Valverde «porta ficat a dins el verí i serà entrenador, ho serà, segur». Però l’empremta que deixa va més enllà del que s’ha vist al camp. Per sobre dels seus 334 partits, convertit en el tercer estranger –després de Messi i Alves– que més ha jugat, fins i tot superant els seus 18 títols. No va faltar ningú al seu emotiu comiat. Fins i tot Carles Puyol i Eric Abidal, dos vells socis de la defensa, van voler estar presents en el seu penúltim dia al Barça. Avui, poc abans del derbi amb l’Espanyol, s’acomiadarà del culer.

«El vestidor ha sigut el secret de tots aquests anys. A l’arribar pensava que trobaria un vestidor difícil per tot el que s’havia guanyat. Però va ser tot al contrari. És un grup humà espectacular. Aquest és el seu secret», va explicar Mascherano, recordant que «Puyol, Xavi i Víctor [Valdés] van marcar el rumb i els altres després van agafar el timó». Fins i tot Xavi des de Qatar es va unir a l’acte amb un missatge en vídeo. «Javi, màquina, has sigut un exemple. Els estrangers que venen a aquest club haurien de prendre nota de tu», va assegurar l’excapità. 

#GràciesMasche
Així acomiada l’equip a @Mascherano
🔵🔴 pic.twitter.com/qsKBSgOygZ

— FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) 24 de enero de 2018

Piqué, el successor del braçal

Se’n va Mascherano perquè va entendre que havia perdut la batalla del temps. «Ha arribat el moment. Havia de prendre aquesta decisió. No volia posar en un compromís el club, per això he posat punt final. No tenia la mateixa força que abans. A vegades, és necessari fer un reset. ¿Piqué, el nou capità? Ho podria ser tranquil·lament. No sent-ho, Geri ja ha exercit la capitania», va subratllar l’argentí, feliç i alleujat perquè ha conquistat molt més del que es podia imaginar.

"Ha arribat el moment. No volia posar en un compromís el club. Per això, he posat punt final. No tinc la mateixa força que abans" (Mascherano)

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Venia per ser el suplent de Busquets («el millor migcentre del món», va confessar) i va construir un relat futbolístic increïble com a defensa central, sent titular en les dues últimes Champions del Barça: Wembley-2011 i Berlín-2015. «He complert, he donat el millor de mi. M’en vaig amb aquesta tranquil·litat», va assegurar a manera de llegat sense poder oblidar, és clar, la jugada que li va canviar la vida al Camp Nou.

Bendtner, el davanter de l’Arsenal (març del 2011), marxava cap a la casa d’un desemparat Valdés quan Mascherano hi va arribar una mil·lèsima de segon abans «Aquesta jugada em va donar tota la confiança i va marcar un abans i després entre l’aficionat i jo», va reconèixer l’argentí. Se’n va perquè ja no té «la mateixa força d’abans», ni tampoc «la il·lusió» per competir amb l’«altíssima qualitat de centrals» que hi ha ara a la plantilla blaugrana. «Mai he volgut ser un exemple. L’afortunat he sigut jo».