El Camp Nou es buida

l Camp Nou registra un alarmant descens d’assistència. Tretze mil espectadors menys de mitjana assisteixen als partits del Barça en un declivi inesperat que es pot remuntar: falten per venir, en la segona meitat del calendari, habitualment més atractiva pel desenllaç dels títols, els rivals més taquillers. El derbi amb l’Espanyol (79.774, la segona millor entrada de la temporada) i la visita de l’Alabès (62.369) en són clars exemples. Però la baixada no deixa de ser cridanera quan l’onze de Valverde, líder destacat a la Lliga (11 punts davant l’Atlètic, 14 davant el València i 19 més que el Madrid), no disfruta de la recompensa de ser més aplaudit pels seus. 

La tendència a l’alça d’assistents ha patit, més que una aturada, un sever retrocés. Pràcticament irrecuperable per acostar-se al llistó dels 77.000 espectadors de les dues últimes campanyes del Barça de Luis Enrique. L’equip jugarà un màxim de 13 partits més com a local: la semifinal de Copa davant el València, vuitens, quarts i semifinals de Champions, i nou de Lliga. A l’estadi hi haurien d’anar 94.890 espectadors en cada partit per igualar els 77.855 de la campanya passada.

UN ESPECTADOR

Als 17 partits disputats, que van començar amb la sonada marxa de Neymar, hi han anat  1.024.270 persones, que fan la mitjana de 64.017 espectadors. En veritat, han sigut 1.024.271, un més, si s’hi suma l’individu que era a la grada l’1 d’octubre, al Barça-Las Palmas a porta tancada en senyal de protesta per la violenta repressió policial en el referèndum. En aquest cas, la mitjana general d’assistents és de 60.251. Molt pitjor. Aquell solitari espectador, a sobre, es va convertir en un espontani al saltar a la gespa.

Precisament la situació política de Catalunya és el factor principal al qual apel·la la junta directiva per explicar el descens d’audiència en directe. En la meitat dels partits jugats no s’ha arribat als 60.000 espectadors.

«L’atemptat de la Rambla i la inestabilitat política a Catalunya han influït en la reducció d’assistència al Camp Nou», va exposar Jordi Cardoner, el vicepresident de l’àrea social, el 7 de gener. El Barça inaugurava l’any rebent el Llevant a les 16.15 hores. Era un diumenge, a una hora de les anomenades infantils, i només hi va haver 56.360 persones.

Els bons horaris

L’argument dels mals horaris, esgrimit en anys anteriors, no és utilitzable, tot i que la junta actual l’esgrimeix. El Barça solament ha jugat dos partits a les 22 hores (Madrid i Eibar) i dos a les 21.30 (els copers amb el Celta i l’Espanyol). En la campanya 11-12 hi va haver 16 partits a les 21 hores o més tard; en la següent (12-13), 14.

La junta està elaborant un informe sobre els motius del descens d’espectadors. El principal, entenen al club, és el de la inestabilitat política que va exposar Cardoner. «Venen menys turistes estrangers, que solen adquirir el 90% de les 23.000 entrades que s’alliberen. La gent d’aquí ha prioritzat altres activitats i el futbol ha passat a ser secundari per a moltes persones», va remarcar el dirigent.

Esperant millors rivals

Alguns executius al·ludeixen a l’adversa meteorologia i la identitat dels rivals. Pel Camp Nou han de desfilar els millors adversaris. Excepte el Getafe i el Leganés, els culers han de veure encara Girona, Atlètic, Athletic, València (a la Lliga i demà a la Copa), Vila-real, Reial Madrid i Reial Societat. El reclam de la rivalitat amb l’Espanyol es va notar amb un notable repunt a la grada..

Notícies relacionades

El desafiament de Cornellà

El Barcelona no falla davant l'Espanyol

El descens és evident amb la comparació de l’assistència davant els mateixos rivals d’un any a l’altre. Només ha pujat en quatre partits: a la Supercopa d’Espanya, davant el Madrid (el 2016 va ser el Sevilla), a la Champions (va venir el Juventus, en lloc del Celtic de Glasgow), el debut de la Copa, en què el Múrcia va substituir l’Hércules i els quarts, amb l’Espanyol per la Reial Societat.

També, segurament, l’estil de l’equip no és tan vistós, ha faltat Neymar, un generador d’espectacle, i ha faltat el lesionat Dembélé, el seu substitut. Potser amb Coutinho acabi la deserció.