Gairebé sols a casa

Gerard Piqué pensa que el consum de l’esport obligarà en un futur a replantejar-se formats, potser a escurçar partits. Ho va dir en una entrevista difosa aquesta setmana a Barça TV a compte de la seva flamant renovació. «Les noves generacions, els mil·lennistes, tenen el nivell de concentració que tenen i crec que a la llarga el futbol s’haurà de plantejar reduir els partits i fer-los més excitants. I no només el futbol, també el tennis. Els joves no aguantaran dues hores de partit. I passarà en l’esport en general», va reflexionar.

Aquest futur sembla acostar-se al Camp Nou abans d’hora. És un futur amb un paisatge que tendeix a la desertització. La desmobilització s’ha convertit en un fenomen preocupant. Com si la desgana s’hagués apoderat de la massa blaugrana. Una semifinal de Copa davant un notable rival com el València va motivar només 50.959 aficionats. La segona pitjor entrada de la temporada, que ja està acumulant uns registres paupèrrims. Només va superar el partit de Champions davant l’Sporting de Lisboa, amb la classificació ja segellada, per només 2.000 seguidors.

Com si ja no jugués Messi. o Iniesta. O Coutinho, que va tornar a apuntar les bones maneres del seu debut. Com si l’equip no fos ultracompetitiu, brillant i eficaç. Impera el sedentarisme, la butaca del saló de casa abans que la incòmoda cadira de l’Estadi. Gairebé es podien llegir senceres les lletres grogues pintades a les grades, allò del Més que un club. 

Estudi intern

Potser hi ha una certa saturació futbolera. Potser feia massa fred per a la pell mediterrània. Potser és, com han apuntat des de la junta directiva, que alguns horaris no hi ajuden i que la caiguda del turisme a la ciutat ha repercutit en les visites al temple blaugrana. Es diu des del club que hi ha en marxa un estudi intern per analitzar la decadència. Naturalment, no tots els que hi falten són mil·lennistes. Això segur.

Ara mateix la mitjana d’assistència s’ha reduït en 13.000 espectadors. Hi ha esperances que a mesura que avanci la competició, millori l’entitat dels rivals i s’aproximi la coronació de Lliga, el gruix de l’aficionat es tregui la mandra de sobre. O recuperi un hàbit perdut ara mateix.

Deixar-se anar

«I si tots animem, i si tots animem...», corejaven des de les posicions més sorolloses del camp. I sí, van animar amb un cert vigor els que van ocupar el seient. Perquè els jugadors al seu torn van convidar a deixar-se anar, a aplaudir i vociferar. No van defraudar els presents. Al València els van avassallar amb una intensitat que van desplegar per cada racó de la gespa. Els seus futbolistes, els valencians, van provar d’enterrar els peus a la sorra per intentar que el corrent blaugrana no acabés amb ells.

Notícies relacionades

El Camp Nou es buida

Valverde: "Queda molta eliminatòria"

I al final Messi es va tornar a fer tsunami i va regalar a Suárez l’oportunitat de complir amb el seu ofici de golejador implacable. La meitat de l’estadi es va sentir electrificat finalment, recompensat per la seva decisió de no deixar-se acovardir per l’hora i el fred. 

Potser resultarà més fàcil dictaminar les raons de la falta de públic que trobar fórmules per provar de recuperar la gent. L’equip compleix amb la seva part del contracte. És el nou desafiament de la junta directiva, a part, òbviament, de quadrar uns comptes multimilionaris.