Un derbi de futbol (i res més)

eI derbi es juga aquesta tarda a Cornellà. També al Prat. I a Barcelona. En realitat, es juga en milions de llocs al mateix temps, però cap de tan especial com en el cor de dues aficions d’una mateixa ciutat. És un partit, sens dubte, terriblement especial per a la meravellosa minoria periquita. I igual d’especialment terrible per a l’aclaparadora majoria culer.

Després de tres intensos enfrontaments (el Barça guanya amb un parcial de 7-1 i el pas a la semifinal copera, tot i que l’Espanyol podrà presumir, i amb raó, que ha sigut l’únic equip capaç de derrotar-lo des de l’agost passat), arriba el quart i últim derbi del curs. No és, evidentment, un derbi més. Ni de bon tros, carregat com arriba d’una delicada i tensa atmosfera ambiental després que Piqué etiquetés l’«Espanyol de Cornellà perquè està allà, és una obvietat».

De seguida, el club blanc-i-blau va reaccionar exigint una investigació al Comitè de Competició sobre aquestes paraules i les de Busquets, que només es va limitar a recordar que l’Espanyol va celebrar abans d’hora la seva parcial i insuficient victòria a la Copa.

Partit d'"alt risc"

Conscients que el partit ha sigut qualificat d’«alt risc», tant Quique Sánchez Flores com Ernesto Valverde es van afanyar a llançar missatges de concòrdia abans de veure’s per última vegada després dels tres partits anteriors en els quals es va viure de tot. Un Espanyol sense gens d’oposició a la Lliga (va rebre un 5-0 al Camp Nou), que va anar adquirint més consistència a la Copa fins al punt que va arribar a l’últim sospir amb opcions d’eliminar els blaugranes. El Barça, en canvi, ja sap què és anar a Cornellà i perdre amb aquell gol de Melendo que va posar fi a un total de 29 partits consecutius sense perdre.

"Som companys"

Quique sap, després d’una setmana tumultuosa per la derrota a Leganés i la posterior onada de crítiques, que no hi ha cap bàlsam millor que tornar a derrotar l’infal·lible Barça de Valverde. El Txingurri també sap que ha de fer rotacions per donar energia a un equip que s’ha anat desgastant amb un dens mes de gener en el qual ha hagut d’eliminar el Celta, l’Espanyol i ara li queda la tornada de la Copa (dijous a Mestalla) per intentar apartar el València i arribar a la final.

Més enllà de paraules, insults (com els que es van viure en l’anada copera a Cornellà i després en la tornada al Camp Nou), o expedients extraordinaris per investigar Piqué i Busquets, hi ha aquella foto que es va viure ahir a la casa periquita. «Som rivals, no ens enganyarem. Però som companys. No hi ha gran cosa més, és un partit de futbol», va assegurar Valverde, que ha contribuït a difondre aquesta calma.

     Torna Coutinho a Cornellà

La foto amb Quique és el millor exemple possible. Es tracta d’una imatge que sembla tradicional, però no ho és, amb l’objectiu de transmetre bon rotllo tranquil·litzant ambients calents. Una foto que va resultar impossible, per exemple, la temporada passada ja que la vella enemistat de Quique i Luis Enrique era evident.

Per a l’Espanyol, una derrota reobriria els vells fantasmes periquitos i desmentirà l’estable projecte que pregona el club. Per al Barça, en canvi, tornar a caure tindria un efecte més anímic que real perquè la distància a la Lliga sobre els perseguidors és molt considerable. Però Valverde, caut, ni mira enrere ni es refugia en els números.

Notícies relacionades

Quan Coutinho va enlluernar a Cornellà

El Barça de Flick treu bona nota

A més, vol anar inserint les peces noves en el seu projecte, sobretot Coutinho. A més de donar descans a pilars pensant en el viatge a Mestalla. Amb Yerry Mina no té tanta pressa. El brasiler tornarà a Cornellà, l’estadi on va cridar l’atenció dels observadors del Liverpool en aquells prometedors sis mesos en què va estar cedit per l’Inter.

En el mercat d’hivern del 2012, Coutinho va arribar a l’Espanyol. Va jugar 16 partits i va firmar cinc gols amb què es va guanyar l’afecte de l’afició periquita. Pocs van reparar llavors en les possibilitats del talent que torna a la seva vella casa sent ara el fitxatge més car de la història blaugrana.