L'hivern de les rotacions

De l’espectacular triomf al Bernabéu a la brillant classificació per a la final de Copa hi ha tres canvis en l’alineació. Però, en realitat, en el dur i llarg hivern  del 2018, amb dues actuacions a la setmana, els canvis han sigut constants i continus al Barça: sis per partit de mitjana. Els 11 punts de distància abans del clàssic que va tancar l’any s’han elevat a 19 després de la pujada de gener. L’onze blaugrana, lluny de patir el desgast –ha jugat una eliminatòria més, ja que els blancs van caure a quarts amb el Leganés–, n’ha sortit reforçat.

Ernesto Valverde ha dedicat l’hivern a les rotacions que, potser, hagin sigut menys de les que volia per l’exigència dels rivals que s’ha trobat a la Copa: el Celta, l’Espanyol i  el València. Però, tot i això, ha comptat amb més futbolistes per anar removent l’onze titular. Davant del Getafe haurà de tornar a remenar l’equip per obligació. Sobretot la defensa.

Mina i un altre

Estrenarà una nova parella de centrals. Gerard Piqué va entrar en la convocatòria sense estar en perfectes condicions. No va participar en l’últim entrenament castigat pel desgast de dijous.  A Mestalla calia arriscar, va reconèixer Valverde. Hi faltarà també Samuel Umtiti, sancionat, igual que el lesionat Thomas Vermaelen.

Solament queda en condicions Yerry Mina, que va debutar amb vuits minuts de joc. O juga amb el minvat Piqué, o amb Busquets o Digne. «No diré qui jugarà de central. L’entrenador contrari no em diu mai amb qui pensa jugar perquè jo estigui preparat», responia Valverde, que, ara per ara, no veu Semedo podent exercir en el centre, excepte en una urgència.  El Getafe no és cap urgència. Sobren punts d’avantatge a la Lliga. 

Piqué és un assidu a la llista i a l’onze titular –ha jugat en 11 dels 12 partits des del Bernabéu fins a Mestalla–, igual que Sergi Roberto, Rakitic, Paulinho, Messi i Suárez, però Ousmane Dembélé és una de les grans novetats. Va començar l’any recuperat de la primera lesió (davant del Getafe, precisament, contra el qual reapareixerà per segona vegada), però va sucumbir en el quart partit. Ja està a punt i, com en l’anterior ocasió, entrarà a poc a poc. La prudència, aleshores, gairebé no va servir.

De Paulinho a Gomes

«Hi ha hagut moments en la temporada en què ens hauria anat bé», va dir Valverde, donant a entendre que havia trobat a faltar el davanter francès. Amb raó. Un dels fitxatges estrella solament ha disputat 7 dels 38 partits. «La seva absència l’han hagut de pal·liar entre tots», va assenyalar, en relació amb el gran nombre de jugadors que van començar jugant d’extrem dret fins a la definitiva reconversió del 4-3-3 al 4-4-2 de l’actualitat.

Al Bernabéu va jugar Paulinho d’interior dret; a Mestalla ho va fer André Gomes. El brasiler s’ha incrustat com un futbolista fiable (és un dels sis que més ha jugat), però el portuguès, en la seva segona campanya, en dona una de freda i una de calenta, incapaç d’estabilitzar el seu rendiment. Passa de ser titular davant del València, i substituït en el descans per la seva mala actuació, a seure a la grada del Camp Nou. Seurà al costat de Denis Suárez, un dels artífexs en la primera remuntada de Getafe al marcar un gol (l’altre va ser de Paulinho) , que ha desaparegut de l’equip.

Notícies relacionades

Valverde recela del Getafe

El Barça medita demanar el canvi de data de la final de Copa del Rei davant al Sevilla

  

Nou victòries de dotze

Denis ha desaparegut de les rotacions que ha practicat Valverde amb devoció: una mitjana de sis relleus en cada partit amb la finalitat de repartir esforços sense que els resultats se’n ressentissin. Tan cert és que s’ha encaixat la primera derrota des de l’agost (l’1-0 de l’anada de la Copa contra l’Espanyol) com que s’han sumat 9 victòries en els 12 partits, assegurant-se així la final de Copa i ampliant l’avantatge a la Lliga. En 7 d’aquests partits, el Barça va acabar amb la porteria a zero: quatre vegades Cillessen, tres Ter Stegen.