El Barcelona homenatja Messi en una plàcida visita a Màlaga (0-2)

Màlaga encara és l’escenari de l’última derrota, el 8 d’abril de l’any passat. Des d’aleshores no s’ha vist un Barça perdedor a la Lliga. 35 partits després (7 victòries amb Luis Enrique i 22 amb Valverde més 6 empats) aquell equip que estava deixant escapar la Lliga és avui un equip que té pressa per conquistar-la per ocupar-se d’altres temes: la Champions i, al final, el Mundial.

Un altre cop a La Rosaleda, el Barça de Valverde es va trobar un Màlaga deprimit, a un pas de l’abisme cap a Segona. Hi va tornar sense el trident, amb Luis Suárez orfe de Messi i Neymar, però amb dos substituts de luxe. Els més cars de la història. Amb els primer hi va perdre, i amb els nous companys hi va guanyar, amarrant una victòria que es va tancar en la primera mitja hora.

Entre tots es van aliar per retre un homenatge a l’absent més sentit. Al paio que els treu les castanyes del foc dia sí, dia també. Els companys més pròxims i els fitxatges més significats es van aliar per ocultar l’abandonament: Alba i Suárez van dissenyar el primer gol, de manera molt simple (centrada i cop de cap) i Dembélé i Coutinho van traçar el segon, més ornamentat, en correspondència al dineral que van costar, com si volguessin certificar que amb ells es pot anar a la fi del món. De moment el Barça va, amb la seva parcial aportació, de dret a la conquista anticipada de la Lliga.

Prova per a tots

Cobrir la baixa de Messi sense que repercutís en el marcador (al camp per descomptat que es notaria un buit tan gran) era una prova que involucrava tot l’equip, no només Dembélé, que particularment també pel que ha costat i el poc rendiment que ha donat fins avui per les lesions. El francès, lluny de sentir-se cohibit per la responsabilitat, es va expressar amb naturalitat, dibuixant pinzellades del que se n’espera.

Al 10 el va trobar a faltar fins i tot el malaguista més recalcitrant perquè havia de ser l’última vegada que el veuria a Primera en molt temps. Malalt de mort com està l’equip andalús, el barroer Samuel va acabar d’aniquilar els seus companys amb l’estúpida i merescuda expulsió per una entrada a Alba, Va ser més traïdora i perjudicial que les faltetes que anaven fent Rosales i Ricca per descentrar Dembélé i Coutinho, que venien a representar el paper de substitut de Messi i Iniesta.

Victòria fàcil

Igual que tots els culers, Messi va veure per la tele, alleujat, al costat del bressol de Ciro, el seu tercer fill, que l’equip s’involucrava a evitar una relliscada com la de Las Palmas. Va ser una victòria fàcil com és esperar d’un líder que visita un cuer del qual el separen 56 punts. El Barça no es va estar per gaires divagacions, començant per l’alineació.

Per més que vingui el Chelsea dimecres, Valverde no va donar opció a la banqueta: va plantar l’onze que ja ha triat per a les ocasions transcendentals –i Màlaga ho era amb el precedent de les Canàries– amb els canvis obligats. A Messi i Iniesta (una altra baixa de pes, és clar) els van reemplaçar Dembélé i Paulinho, incrustat al centre, amb Busquets). Coutinho, molt al seu estil va usurpar les funcions d’Andrés en les mínimes tasques organitzatives; en la passada vertical i intencionada.

Funcionament diferent

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

El Barça de Màlaga va ser, òbviament, molt diferent en el funcionament ofensiu. Més coral, amb un repartiment més equitatiu de funcions i d’oportunitats. No hi era Messi, i per tant, no hi era el principal destinatari de totes les pilotes. Alba va trobar Suárez i va buscar Coutinho, Dembélé va intentar jugades individuals i Sergi Roberto va participar en les combinacions per la banda.

No canviava res en el plantejament del Màlaga, que mentre va estar viu (el primer quart d’hora) va ensenyar que intentaria destorbar el seu rival. Es va agrupar al darrere i va tirar boles als dos puntes perquè se la juguessin contra Piqué i Umtiti. Perdent, i amb un menys, va ser capaç de provocar algun ensurt a l’àrea blaugrana, sense avançar la seva rendició mentre exhala els últims sospirs.