El Barça no pot fallar

El Barça està classificat abans de començar el partit contra el Chelsea. El 0-0 li serveix i corrobora el bon marcador que va ser l’1-1 de Londres; si més no, el valor que té l’empat amb gols. El Barça no és d’aquells equips que saben jugar en la defensa d’un resultat, però haurà de fer-ho. N’hauria d’haver après. Aquesta mancança el va condemnar fa sis anys, en l’última visita del quadro anglès.

Aquell disgust en la semifinal del 2012 va derivar en l’epíleg simbòlic de l’era Guardiola. El Barça havia perdut a Londres per 1-0 després de fer un partidàs. I ho repetia al Camp Nou, quan es va col·locar un 2-0 i el Chelsea va patir l’expulsió de Terry. Entusiasmat i eufòric, va tolerar al límit del decans un contraatac de Ramires i, al final d’una segona meitat d’impotència, d’un atac infructuós, Fernando Torres va donar el toc de gràcia (2-2). Aquest empat repetiria la condemna.

El Barça no pot fallar aquesta vegada. Pel precedent. Per l’avantatge de l’anada. Per la marxa de l’equip. I perquè els grans favorits (Madrid, City, Juventus, avui ho estarà el Bayern, que va golejar el Besiktas) ja estan instal·lats en els quarts de final, una instància en què el Barça sempre ha estat en l’última dècada. Des de Rijkaard fins a Luis Enrique. 

Tots els entrenadors van tenir Leo Messi, descansadíssim després de perdre’s el partit de Màlaga pel naixement de Ciro, el seu tercer fill. També van tenir Andrés Iniesta, que no ha parat des que es va lesionar davant l’Atlètic per arribar a temps a la cita. El capità va rebre l’alta i va entrar en la llista.

Valverde té dos dubtes per elegir l’onze. Dos dubtes amb nom propi: Andrés. El d’Iniesta, que surt d’una lesió muscular i vol jugar. I el de Gomes, sense cap contratemps físic, però amb l’ànim tocat per la falta de confiança. El jugador portuguès va confessar a la revista Panenka que a vegades no s’atreveix ni tan sols a sortir de casa.

«És un partit en què s’ha d’estar al cent per cent i el jugador és més procliu a arriscar», va dir Valverde al ser preguntat per Iniesta i el caràcter decisiu del partit. El dilema del tècnic radica entre la necessitat i la conveniència d’alinear el capità d’inici o reservar-lo. Si aposta per la titularitat d’Iniesta, queda una vacant en joc entre Paulinho i André Gomes; si el fa seure, jugaran tots dos.

L’ESTAT DE GOMES

L’altre dubte és si ratificar la seva confiança en Gomes. L’afició estarà al costat del portuguès, commoguda pel seu feble estat anímic. Valverde va valorar la valentia d’haver exposat les seves inseguretats davant l’opinió pública, encara que no va considerar extraordinària la preocupació de Gomes. «Tots passem moments així», va dir el tècnic al·ludint a la voracitat del futbol de màxim nivell. La voracitat que condemnarà Antonio Conte si cau eliminat. La mala marxa de l’equip a la Premier (cinquè, a 25 punts del City) posa en entredit la seva continuïtat a Stamford Bridge fins i tot sent el vigent campió.

UNA ALTRA CÈLEBRE ELIMINATÒRIA

Tot i estar en una situació  desfavorable, no serà la primera vegada que ressorgeixi al Camp Nou. Ho va fer amb el Juventus, en una altra simbòlica eliminatòria. El 2003. Va venir amb l’1-1 de Torí. Encara era jugador. Assegut a la banqueta, va contemplar la remuntada en la pròrroga (1-2) davant el Barça de Radomir Antic. Aquella catàstrofe blaugrana, en canvi, va resultar benefactora. Va donar pas a les eleccions que van canviar la història culer.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

 

Conte entén que el Chelsea haurà de fer un partit «perfecte» per repetir les dues gestes. La seva l’amb la Juve i la del Chelsea amb Roberto Di Matteo, un altre italià.«Espero el millor Chelsea, el Chelsea amb totes les virtuts que ja va mostrar a l’anada», va observar Valverde, tan ocupat que va eludir pronunciar-se sobre l’opció de compra d’Arthur, el centrecampista del Grêmio, per executar-la (o no) al juliol: «El meu futur ja veurem quin és. Els entrenadors vivim al dia. El llarg termini nostre és el mes que ve».

«Espero el millor Chelsea, el Chelsea amb totes les virtuts que ja va mostrar a l’anada», va observar Valverde