El Barça ressuscita a temps a Sevilla (2-2)

El Barça va anar a veure la Setmana Santa sevillana, però va ressuscitar quan ningú s'ho esperava. Ni tan sols ell mateix. Va estar de processó pel Sánchez Pizjuán, deixant, sobretot, a la primera part una imatge tan estranya que costava reconèixer el líder. I això que Valverde, que no està per tonteries, a penes va fer rotacions en l'onze inicial, i va deixar, això sí, a la banqueta Messi. En cap moment va ser aquell equip sòlid, fiable i fins i tot amb cara de por que espantava setmanalment els seus enemics. Pot entendre's observant la diferència de punts a la Lliga, però no pot comprendre's analitzant el joc blaugrana. El que no admet cap explicació és que el Barça s'aixequés en 47 segons màgics, els que van del gol de Luis Suárez a la diana de l'empat firmat, és clar, per Messi. Diuen que mai es rendeix, està escrit a sang a l'himne del centenari del Sevilla. Diuen també que mai es rendeix el Barça de Valverde, capaç de posar-se a caminar quan estava realment moribund.

Va començar governant, o això semblava, el partit, però es tractava d'una falsa impressió. Tan falsa que va acabar demanant l'hora per arribar al descans sense cap més esgarrinxada que el delator gol del ‘Mudo’ Vázquez. Muda es va quedar, en realitat, la defensa blaugrana, transformada tota ella en estàtues de sal (des de Sergi Roberto a Jordi Alba passant per Piqué i Umtiti), incapaç de posar la clau a la pilota que va embruixar Correa al pic de l'àrea esquerra de Ter Stegen.

Ningú al seu lloc

A partir d'aquí, un error rere l'altre fins que el ‘Mudo’, cansat d'estar sol als nassos del meta alemany, va deixar el cafè que s'estava prenent sobre la taula i va batre el Barça. Ningú era al seu lloc, malgrat que es tractava de la defensa titular. No hi eren ni tampoc se'ls hi esperava. Correa, Escudero i el Mudo van enterrar per uns minuts la vena d'una ciutat profundament religiosa i van tornar l'orgull al sevillisme.

El gol era una qüestió de temps vist que el líder s'estava apagant de manera escandalosa, orfe del Déu Leo. Per no tenir, no tenia ni la pilota, corrent darrere gairebé sempre de Navas, profund en aquell nou rol d'interior destre, protegit pel rude Mercado, mentre Correa sotmetia un desemparat Sergi Roberto en el flanc dret perquè Dembélé tampoc ajudava el que exigia l'equip. Iniesta se sentia sol ja que Rakitic, exigit com a mitjà centre, no podia cosir l'equip com requeria.

Exposats a una golejada

El Sevilla va entendre les deficiències del Barça. I el Barça, que va transformar cada córner a favor en una oportunitat de perill andalusa, va patir perquè no va descodificar els seus defectes. Coutinho va deixar de regatejar i Dembélé es va apagar. ¿Suárez? Va arrencar amb molta energia associant-se amb Jordi Alba, però després no va tenir impacte en una grisa nit col·lectiva dels blaugranes. No s'havia vist mai tan feble defensivament l'obra que ha aixecat Valverde. Estava grogui, literalment grogui, exposat a més durant tota la segona part a encaixar una golejada escandalosa.

El Barça sort en va tenir de la innocència del Sevilla, que va treure el cap una vegada i una altra a la casa de Ter Stegen, però no va saber trobar la forma d'abatre-la. Va rebre dos gols, però haurien pogut ser quatre, cinc, sis…. Valverde no tenia els antídots necessaris per estroncar aquella hemorràgia. L'equip de Montella volia fer sang, però tenia la punteria extraviada.

L'aparició de Messi

Tan malament anava tot que als 45 segons de la segona part, encara amb l'1-0 en el marcador, va aparèixer Messi a la banda per escalfar. Però quan el 10 va trepitjar la gespa del Sánchez Pizjuán el Barça estava perdent 2-0 després d'encadenar un altre catàleg d'errors defensius.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

No hi havia manera. Messi va sortir i el temple del sevillisme va xiular la seva aparició al camp, tement-se el pitjor. El públic andalús és savi. Molt savi. Més del que ells mateixos es podien imaginar. Un parell d'acceleracions de Leo van intimidar el Sevilla, encara que el pitjor vindria després perquè el Barça estava trencat. Valverde, malgrat que va realitzar tota mena de canvis (va fer seure Dembélé, després Paulinho i, finalment, Iniesta), creia assistir impotent a l'ensorrament del seu equip. Fins i tot ell es va equivocar. 47 segons ho van canviar tot. El líder no es rendeix mai, ni tan sols perd en la seva pitjor nit.

Així ho ha narrat en directe Xavi Chica.