Iniesta, l'últim passeig pel seu jardí del Camp Nou

Va sortir del vestidor camí de la gespa. De nou. L’estadi estava buit. No hi havia gairebé ningú. Milers de persones havien tornat a casa seva, emocionades per haver assistit a un altre 20 de maig històric per al barcelonisme (el 1992, la primera Copa d’Europa; el 2018, el comiat únic a un jugador únic), però ell no se’n volia anar. Fins i tot després de l’homenatge es va apropar a la zona d’animació del Camp Nou per regalar personalment samarretes als pocs aficionats que encara quedaven.

De nou es va colar al vestidor. Però va ser poc temps. Andrés Iniesta volia tornar al seu jardí. Va tornar a la gespa. Però abans de trepitjar l’herba, es va descalçar. Era un gest de respecte. El capità volia sentir la gespa a la pell. I llavors va començar a caminar cap al centre del camp. Ara ja no quedava ningú a les grades.

Los últimos pasos por su jardín. De madrugada, el Camp Nou vacio y @andresiniesta8 se marcha pic.twitter.com/yAWqfta5Vn

— marcos lopez (@marcosperiodico) 20 de mayo de 2018

Iniesta va arribar al cercle central i es va asseure. No, no va estar-hi només un minut. En van ser gairebé cinc. Era la 1 de la matinada i allà era ell, Andrés, mirant les grades que una hora abans no havien deixat de corejar el seu nom. Mirava i capturava cada escena amb el seu telèfon mòbil, fent-se selfies, gravant els seus últims moments com a jugador del Barça. Vestit de futbolista, mentre alguns operadors netejaven amb màquines sorolloses el confeti que havia quedat a la gespa.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Iniesta no volia anar-se’n. No, no és cap metàfora. És la veritable realitat. Estava assegut al cor del Camp Nou, era al jardí de casa seva. Després d’aquells minuts de solitud, el capità va tornar al vestidor. Quan va arribar a la línia, es va tornar a calçar i just abans de desaparèixer pel túnel de vestidors va alçar la seva mà dreta per acomiadar-se. De matinada, trencat per les emocions, sense anunciar encara públicament que se n’anirà al Japó.

pic.twitter.com/12yjgJCBXf

— Andrés Iniesta (@andresiniesta8) 20 de mayo de 2018

"Mai no us podré tornar l’afecte i el respecte que m’heu mostrat durant aquest temps" (Iniesta)

Ja no quedava gairebé ningú al vestidor quan Iniesta va agafar el seu mòbil per fer-se un automissatge: "Em costa, em costa anar-me’n. Ha estat un dia màgic, un dia inoblidable. Us portaré sempre sempre al cor", va dir el capità blaugrana tocant-se l’escut que portava al cor. No, no, encara no s’havia tret la samarreta. Es resistia a desprendre-se’n. "Han sigut molts anys, molts sentiments, moltes emocions, però sens dubte no us podré tornar mai l’afecte i el respecte que m’heu mostrat durant aquest temps. Un petó molt fort per a tothom".