El futbol femení, lluny de la igualtat

El futbol femení està en auge. La seva presència a la televisió ha anat creixent en els últims anys. La seva popularitat entre els espectadors, també. De fet, a l’última campanya, la lliga Iberdrola ha batut rècords d’assistència als estadis. El València-Llevant va ser vist en directe per 17.011 espectadors, 13.935 aficionats van assistir a l’Atlètic-Barcelona de lliga i 12.178 persones van omplir el Mini Estadi per presenciar el partit de Champions entre les blaugrana i l’Olympique de Lió.

Per expectació podríem dir que les dones són més a prop de la igualtat. Tot i això els seus salaris no indiquen el mateix. I els premis per torneig tampoc. No es van emportar res les noies del Barça per guanyar aquest passat cap de setmana la Copa de la Reina, per exemple. I sense presència de Letícia a la llotja de Mèrida.  

La bretxa salarial existent entre homes i dones s’accentua en l’esport rei. Ells cobren sous milionaris, un mínim de 155.000 euros si juguen a Primera Divisió, que es regeixen pels seus propis convenis. Elles veuen com les seves nòmines es fixen a partir del mínim interprofessional, que en el dia d’avui  és de 753, 90€ mensuals. Però això no és tot, perquè el sostre de vidre es perpetua amb els premis que les futbolistes reben després de cada gran triomf.

Trofeus desiguals

I és que la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) decideix als seus Estatuts que guanyar el títol de la lliga femenina mereix un premi en metàl·lic d’1.352,28 euros. O el que és el mateix, 58,79 euros per jugadora. El segon classificat obté una recompensa de 901.50 euros. Aquestes xifres estan decidides per endavant i establertes per la Federació. Les de la Primera Divisió masculina, en canvi, es regeixen a partir del repartiment dels drets televisius, per la qual cosa la comparació entre totes dues resulta forçada. 

A la Copa la diferència econòmica entre homes i dones futbolistes ve preestablerta als Estatuts de la RFEF. Segons ells, el premi per guanyar la Copa de la Reina no té compensació monetària. Les campiones reben “una copa que passarà a poder definitiu del club que obtingui el títol tres anys consecutius o cinc d’alterns”. Al contrari del que passa amb els homes, que s’embutxaquen un milió d’euros. O els juvenils (17-18 anys), que a  la Copa de Campions, disputada pel líder de cada grup de Divisió d’Honor i el millor segon, poden arribar a guanyar 12.020 euros si són els campions o 6.010 euros si perden la final.

Però això no és tot, a la Copa del Rei juvenil es distribueixen medalles al primer i segon classificat. A elles, que representen la categoria absoluta del futbol femení, només se’ls ofereix el títol. "És una cosa que respon a la gestió de l’anterior executiva. És un tema que ja s’està tractant de solucionar a través de la Comissió Nacional de Futbol. Avançar en la professionalització del futbol femení és una de les prioritats de Luis Rubiales", asseguren des de la federació.

Canviar el nom

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

La desigualtat econòmica també s’ha traduït en un diferent suport per part de les institucions. La presència del Rei a la final de la Copa és una cosa habitual. Passa cada any, a cada final. Tot i això, a Letícia no se l’ha vist a cap Copa de la Reina. Ni d’handbol, ni de bàsquet, ni de futbol. No és estrany, doncs, que s’hagi obert el debat de si canviar el nom de la competició per Copa d’Espanya. Al handbol el debat està avançat.

Fonts de la Zarzuela, preguntades per l’absència de Sa Majestat a la final entre l’Atlètic i el Barcelona, asseguren que el gabinet de la Reina analitza totes les invitacions que fan les federacions perquè Letícia assisteixi a les finals de l’esport que correspongui i si es produeix alguna incompatibilitat d’agenda. Sembla que va ser el cas de les últimes finals de Copa de la Reina.