Un somriure d'orella a orella

Plou amb força sobre laCiutat Esportiva Joan Gamper. Plou com a la cançó de Jorge Ben Jor: “Chove chuva / chove sem parar”. Amb la pretensió de treure partit del clima de tardor, el fotògraf Jordi Cotrina li demana a Arthur que posi al costat de la finestra amb aire malenconiós. El futbolista fa cara de perplexitat. “Tristesa, saudade”, prova d’ajudar-lo un dels presents. Arthur assenteix amb el cap i fa un gest d’intensa concentració. Però no hi ha manera. Una vegada i una altra se li escapa el riure. Al FC Barcelona,Arthur Henrique Ramos d’Oliveira Melo és un home immensament feliç. I li costa horrors dissimular-ho.

Escriu Johan Cruyff en la seva autobiografia que és bo que els jugadors sàpiguen fer-se el llit. La seva, no la de l’entrenador. Arthur fa pinta de saber fer-se el llit. Probablement ho va aprendre quan als 14 anys va fer les maletes i se’n va anar sol a Porto Alegre, a més de 2.000 quilòmetres de la llar familiar a Goiania, per unir-se al Gremi FBPA. Avui li brillen els ulls quan remerora aquells dies de futbol formatiu: els entrenaments en l’‘escolinha’ del seu oncle, les tardes xutant la pilota amb la paret de casa seva, els primers partits en el Goiás, l’arribada a un equip nou en una ciutat nova... I sempre amb el Barça com a referència; un equip construït entorn de la pilota en la qual “la tècnica i la visió de joc són molt més importants que el físic”. L’equip, remarca, “de Xavi i Iniesta”.

Per fer explícit aquest fil invisible que uneix Arthur amb els dos futbolistes baixets que van governar el món des del centre del camp blaugrana, el fotògraf vol retratar el brasiler davant d’un pòster en què apareixen els dorsals de tots dos. El 6 i el 8. “Per mi no hi ha problema, però...”. I llança una mirada interrogativa cap a l’empleat del departament de comunicació del club que l’acompanya. Arthur fa poc més de tres mesos que és a Barcelona iencara es condueix amb la prudència i la disciplinadel que sap, malgrat tots els assoliments i lloances, que amb prou feines està començant. Que encara li queda molt per aprendre. I que és al millor lloc per fer-ho.

Pluja d’elogis

Al final, posa per a la foto. En aquell moment, ignora que només unes hores més tard, en una entrevista amb una emissora de ràdio argentina, Xavi afirmarà que “si a Arthur li donen partits,estem davant d’un futbolista que pot marcar una època al Barcelona”. Si és cert que l’afalac debilita, ja pot el brasiler anar menjant espinacs per contrarestar-ne l’efecte. Amb tot, cap elogi dels que ha rebut en aquests mesos li ha provocat tanta joia com el que li va dispensarLeo Messides del programa ‘Tot Costa’ de Catalunya Ràdio: “Tots els [fitxatges] que han arribat són molt bons, però si he de quedar-me amb un, és amb Arthur, em va sorprendre. És molt ‘confiable’ i segur”. Paraula de Déu.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

El de Goiá esclata de felicitat a l’hora de relatar com es va assabentar de les paraules de Messi. “Així em vaig quedar”, diu, i amb els índexs de les dues mans es dibuixaun somriure d’orella a orella.És el mateix gest que ha fet poc abans, quan explicava què va sentir en el moment de saltar a la gespa del Camp Nou el dia de la seva presentació. “Alegria i orgull –diu–. Per mi i per la meva família”. La família que el va deixar marxar a Porto Alegre perquè es fes un home i que ara l’acompanya en la seva aventura barcelonina, tot i quemama Lúcia prefereix no anar a veure els partitsper una superstició nascuda en la tornada de la final de la Copa Libertadores del 2017.

Arthur ho explica i, una vegada més, se li escapa el riure. Per molt que a fora continuï plovent.