Les claus tàctiques del Barça-Tottenham: Pura sang francès amb xarxa holandesa

1.- ‘Onze’ nou, però reconeixible

Valverde ho va canviar tot. Però tot és tot, excepte Semedo, l’únic jugador que va mantenir la posició que va ocupar en el derbi. Va tornar a jugar, òbviament, de lateral dret. Però la resta era tan diferent que el Barça podia perdre el seu aspecte reconeixible. No va ser així. Va ser fàcilment identificable a través del govern de la pilota en una alineació que tenia set cares noves: Cillessen, Vermaelen, Miranda, Arthur, que tornava després de superar les seves molèsties musculars, Aleñá, Munir i Coutinho.

Més de mig equip era radicalment diferent al que va golejar l’Espanyol. Però és que, a més, Valverde va canviar tres jugadors de posició: Lenglet va exercir de central dret, Rakitic, que havia sigut interior esquerrà en el derbi, va actuar de mig centre; mentre que Dembélé, extrem esquerre a Cornellà, ocupava la banda dreta de l’atac.

Molt canvi, però l’equip va jugar un futbol reconeixible, amb un centre del camp tan inusual com el trio ofensiu. Malgrat totes aquestes modificacions, el Barça no es va desenganxar del 4-3-3 tradicional amb el qual Valverde ha decidit jugar pràcticament tots els partits des del mes d’agost passat. A Lenglet no se'l va veure patir massa al costat dret de l’eix del darrere, mentre que a Miranda, l’únic del filial en la convocatòria i, alhora, en l’alineació, se'l veia excessivament tímid.

2.- Cillessen, o el tresor fet segon porter

A Jasper li és igual jugar a Lleó o al Camp Nou. A Lleó era l’estrena copera del Barça, una nit freda i insípida. Però allà va deixar rastre que es pren cada partit com si fos el primer de la seva carrera al Barça. O l’últim. Jasper Cillessen no es rovella. Pot estar quatre mesos sense jugar però quan es posa sota els pals transmet una superba sensació de seguretat.

A Lleó va brillar i al Camp Nou, amb tot ja decidit a Europa, també. O diria que encara més. En la primera meitat va deixar, per exemple, una parada terstegeniana davant de Son, a qui va reduir de tal manera l’espai que li va treure un un contra un que semblava gol. Però va aparèixer Jasper, com després en la segona part en un xut llunyà d’Eriksen i, de nou, de Son. Va estar atent al joc iniciant en moltes ocasions la sortida des del darrere connectant amb Lenglet i Vermaelen.

Però no hi ha cap tresor per al Barça que tenir un segon porter que mostra aquest excel·lent nivell. Un tresor que li costarà mantenir a partir de la pròxima temporada. Porters així estan molt buscats pels grans clubs europeus. Mentrestant, el Barça disfruta de Jasper.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

   

3.- Coutinho va estavellar dues pilotes als pals

Dissabte era a la banqueta; ahir compartia atac amb Dembélé. Però, de nou, Coutinho va tornar a quedar eclipsat per l’exhibició del davanter francès. Hi va haver una jugada, just a l’inici de la segona part, que resumeix aquest estat d’ànim, esportivament excitant per a Ousmane, depressiu per al brasiler. L’exjugador del Dortmund va cavalcar amb velocitat i elegància per la banda dreta i va detectar l’arribada de Cou des de l’altra punta del camp. En condicions normals, l’exfutbolista del Liverpool hauria xutat al primer toc. Sense pensar-s’ho gaire. Però va pensar tant en aquell control que va perdre l’avantatge que tenia en l’acció, castigat, a més, per haver estavellat un xut en la primera meitat al pal esquerre de Lloris. En la segona, si fa no fa el mateix. Una bona jugada, amb una gran rematada, que va tornar a repel·lir aquest pal esquerre. Es va estavellar víctima del seu infortuni.