Piqué i Lenglet, els colossos del Bernabéu

Acabada la primera meitat es va veure un Messi ajagut a la gespa, dolgut per la nova entrada de Sergio Ramos, que no va rebre la groga. No és Leo un home que solgui llençar-se. Ni de bon tros. L’avala una llarga història de compromís amb el joc. La mateixa història, per exemple, que emparenta el central i capità del Madrid amb accions que superen el reglament. Com a Amsterdam, on va forçar una groga per deslliurar-se de jugar la tornada al Bernabéu, però va cometre la malaptesa de dir-ho públicament, que va resultar en un càstig de la UEFA de dos partits. Ni la tornada amb l’Ajax ni una hipotètica anada de quarts de final.

A Amsterdam va errar; al Bernabéu, també. Però Undiano Mallenco, un àrbitre veterà i diplomàtic, va preferir mirar cap a l’altre costat. Ja ho havia fet abans el col·legiat navarrès quan, de nou, Ramos va deixar la cama per fer la traveta al mateix Messi. Undiano no va veure la primera; no va veure la segona.

Havia d’estar enfadat, i amb raó, el capità madridista perquè el Barça va detectar on era la clau del tresor. A l’esquena de Ramos. A l’esquena de Carvajal. A l’esquena de Reguilón, per on va arribar el 0-1 obra de Rakitic després d’una jugada que va durar 17 segons i en què van intervenir fins a sis jugadors del Barça.

17 segons, sis jugadors i set segons com a pròleg del gol que va silenciar el Bernabéu. Arthur, Jordi Alba, Busquets, Messi, que la va prolongar, i la delicada connexió entre Sergi Roberto i Rakitic. Delicada i, alhora, precisa perquè el croat va definir amb un toc màgic. Màgic perquè es va burlar del gegantí cos de Courtois amb tanta delicadesa que el va deixar sense resposta. A Ramos ni se’l va veure en aquesta jugada. Després, curiosament, Undiano l’hi va ensenyar en la segona meitat quan li corresponia veure-la a Carvajal. És el que té donar-li un clàssic a un àrbitre que s’està retirant, esgotant els seus mesos finals en aquest complex ofici. Més complex ho va fer ell.

Aquesta acció de Ramos, pràcticament en el temps afegit, va enervar Messi. I el barcelonisme. Era tan evident aquesta acció antiesportiva que tots els jugadors blaugrana van envoltar Undiano  per fer-li entendre la dimensió d’aquest error. Però ni cas. Seguia l’àrbitre feliç per la decisió que no va prendre provocant la ira de Valverde. “Ha sigut una agressió a Leo. Tenia sang al llavi”, ha dit Piqué.

“Ha sigut una agressió de Sergio Ramos a Leo. Tenia sang al llavi” (Piqué)

No podien entendre que no es veiés una cosa tan evident. El que sí que va resultar veritablement evident va ser el colossal partit de dos centrals. Tots dos jugaven amb el Barça. Colossal va estar Piqué, convertit en alguna cosa més que un jugador. Se'l mira sempre amb recel com si tenir multitud d’inquietuds o iniciatives el poguessin despistar del seu rol de jugador. Ni de bon tros. Pot crear una nova Copa Davis, pot tramar el seu accés a la presidència del Barcelona d’aquí a uns anys, compra un club, es fica en declaracions polítiques i, a més, juga de meravella a futbol.

“Hem estat segurs enrere, intentant donar estabilitat, soc el que més anys porto allà”, ha recordat Piqué. “Clement s’ha adaptat meravellosament, ha fet una temporada fantàstica. Ha jugat un partidàs. Sergi ha parat Vinicius, Jordi Alba... No només els quatre del darrere sinó tot l’equip ha estat molt bé defensivament”, ha afegit un dels capitans.

Tan meravellosament va estar Gerard que es va apropiar del clàssic controlant el paisatge tàctic. No només això. Va governar fins al paisatge emocional trasbalsant el Madrid amb pilota i sense. Amb pilota sortint amb intel·ligència deixant una postal espectacular que va acabar fent claudicar el madridisme.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Es va sentir, com diria Guardiola, el “puto amo”. Però no estava sol. Al seu costat tenia un altre central colossal. Jove ell. Tot just 23 anys. I era, i és, la seva primera temporada al Camp Nou, sense sentir vertigen en cap moment. Al contrari. Mentre Ramos s’empetitia, Piqué oferia una tesi de l’ofici de central.

La ‘costella de Lenglet’

I no és que no tingués gaire feina. Que en va tenir, sobretot deixant xuts monumentals a les accions de centres laterals. Lenglet es va convertir en molt més que un alumne. Va tenir la personalitat i, especialment, l’autoritat que li proporcionava el seu soci i, alhora, la seva jerarquia. Sembla mentida. Sent un nouvingut com és, Lenglet i Piqué van deixar el Madrid sense marcar ni un sol gol en els últims 180 minuts. Poden anar preparant una sala al Museu del Camp Nou. Una sala per a la ‘costella de Lenglet’, que va evitar fins a tres gols.