La davantera torna a ser de tres

1. Un trident de veritat

Messi va tornar a estar acompanyat de dos jugadors de màxim nivell. Luis Suárez i Coutinho ho són. Però no estaven al seu màxim nivell. Davant del Lió es van acostar a les prestacions que haurien d’oferir amb més freqüència. La seva constant mobilitat va crear angoixa als cinc defenses del Lió malgrat la seva superioritat numèrica: eren dos contra tres (Dubois, Denayer i Marcelo).

A aquesta generosa activitat dels blaugrana, que obria línies de passada i generava espais s’hi va unir la determinació que van exhibir i la claredat enl’última decisió, clau perquè l’encert es traslladés al marcador. Suárez va forçar el penal de l’1-0 i va donar l’assistència del 2-0 a Coutinho, que per un dia no va merèixer la (habitual) substitució per Dembélé, necessari quan el partit es va trencar, i golejador com els altres.

Per sobre de tots, com sempre, va gravitar Messi,l’infal·lible Messi. El capità va contestar el triplet de Cristiano amb un doblet. El va revaloritzar amb les assistències a Dembélé i a Piqué, de nou excursionista, obsessionat a firmar la millor temporada golejadora de la seva vida. Ja porta 7 gols. Els mateixos que Coutinho.

2. Arthur troba la vertical

Cinquanta passades encertades de 52 intents en el primer temps i un 98% d’encert abans de retirar-se, quan va ser substituït. El segell d’Arthur és indeleble, fins al punt que el Barça és diferent amb ell o sense ell, independentment de qui sigui el seu substitut. Les diferències respecte a Arturo Vidal són immediates i evidents. El brasiler evoca Xavi i Iniesta i un estil que fins i tot revitalitza Messi. Si fos això possible. El 10 va ser capaçd’escampar dos rivals per terra (Denayer i Marcelo) amb una simple finta de cintura al marcar el segon gol.

Arthur va trobar la vertical per fer passades verinoses, un dels retrets que se li formulaven al jove interior. És fàcil detectar Messi, i no tant Suárez i Coutinho. Però Arthur els va veure a tots tres. Va veure, a més, una escapada en un contraatac que poques vegades haurà fet en la seva vida: corrent només cap a Gorgelin, perseguit per un rival. Potser va arribarfos, potser sentiavertigen. Sense forces i sense serenitat per l’asfíxia, li va donar la pilota a Messi perquè rematés la jugada.

3. Un Lió que fa ombra, un Lió que pressiona

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

El Lió va començar i va acabar jugant gairebé amb u contra u en tot el camp per obstaculitzar la sortida de pilota del Barça. El repartiment d’assignacions, mixt entre individual i posicional: Fekir, el mitja punta, va controlar Busquets i Tousart i Ndombele van vigilar Arthur i Rakitic. El Barça, habituat a moure la pilota sota pressió, no va acusar l’estrès per fer-la arribar a Messi i que es desencadenés la tempesta a la parcel·la visitant.

El dispositiu del Lió va funcionar millor després del descans perquè aquests marcatges es van estrènyer: els seus futbolistes van deixar de fer ombra i es van dedicar a pressionar de veritat. Els convenia agitar el partit, eliminats com estaven, i ho van aconseguir amb un gol il·legal (per falta a Lenglet) i una fase d’aparent angoixa sense ocasions per acariciar el 2-2 que els podia classificar. "Vam passar una estoneta de sofriment", va admetre Messi. Ell va posar fi al sofriment a l’anotar el tercer gol i inaugurar la fase final, que va acabar en una cavalcada blaugrana.