Vuit minuts de frenesí del Barça liquiden el Sevilla (4-0)

Fins al minut 25 el Sevilla havia rematat quatre vegades i Ter Stegen ja s’havia lluït, en una reacció en què es va poder trencar tots els lligaments del genoll desviant un xut a boca de canó de De Jong, el dolent, el del Sevilla, perquè va malgastar tres d’aquestes opcions. La següent vegada que va arribar una pilota a l’àrea, a l’altra, Luis Suárez va dibuixar una espectacular xilena amb l’esquerra.

El golàs de l’uruguaià va traçar la frontera del partit que s’estava veient amb el que continuaria, i va establir la diferència que existeix entre els dos nous del partit.

Suárez va desencadenar un tsunami blaugrana d’encert en vuit minuts de frenesí que es va carregar el Sevilla. El pobre Julen Lopetegui, que tornava al Camp Nou reviscut després de morir amb el 5-1 encaixat amb el Madrid, va estar a punt de desmaiar-se una altra vegada.

Només va faltar Coutinho

Suárez li va endossar tres gols aquella tarda, i Arturo Vidal un. Els mateixos golejadors –va faltar Coutinho– que van encarrilar de forma inexplicable el duel a favor del Barça abans que s’hi sumés també Dembélé.

Discutit l’uruguaià (va ser xiulat en el partit davant del Vila-real, però després ha encadenat quatre gols entre el Getafe, l’Inter i el Sevilla), i amb pocs adeptes Vidal i Dembélé, només faltava incorporar Semedo com a gestor dels dos primers gols barcelonistes per negar qualsevol possibilitat de refugiar-se en la lògica per descriure la metamorfosi del Barça.

Només hi va haver una raó: el perfecte índex d’encert en la rematada. De Jong, Luuk, el desafortunat, va estampar un xut al pal només començar la segona meitat. Semedo va centrar amb l’esquerra a Suárez en l’1-0 i va regatejar ¡a Jesús Navas! en la gènesi del 2-0.

Premi a Vidal

Frenkie, l’altre, anomenem-lo el bo, va oficiar de migcampista. El lloc de Busquets, el sacrificat per Valverde per premiar amb la primera titularitat a Vidal per la seva vigorosa aparició davant de l’Inter.

Vidal és un quan entra com a titular i un altre quan s’incorpora des de la banqueta. L’efecte gasós que genera com a revulsiu reporta més beneficis que si comença el partit i es regula. El guany en robatori de pilotes i pressió, en canvi, suposa una pèrdua en la fluïdesa del joc.

Al Barça li va faltar futbol, també ahir. Massa vaivens ha patit l’equip, que no es veu greixat ni amb automatismes més enllà de donar la pilota a Messi en tots els casos sempre que el capità camini a prop. El Sevilla el va portar de banda a banda fins i tot amb el 3-0 i va llançar una pluja de centrades que va alterar el pols de Todibo i Piqué. Els andalusos van rematar gairebé totes les jugades d’estratègia.

Com l’Inter

Les novetats (va entrar Todibo pel sancionat Lenglet i Dembélé en la primera suplència de Griezmann) no van canviar substancialment l’equip. El partit va començar per uns camins molt semblants al de l’Inter. El Barça va tornar a jugar angoixat.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Aquella tortura va durar 45 minuts amb l’agreujant d’un gol en contra; la d’aquesta nit ha sigut una mala estona de 27 fins a l’explosió de llum i color blaugrana. Josep Maria Bartomeu es va estalviar el pitjor glop. Va aparèixer tard a la llotja, però encara no havia acabat l’assemblea. Qui va aguantar fins al final per formalitat no l’hi perdonarà durant uns dies.

Messi i Mateu han tornat

La golejada va mantenir fora de perill el marcador i els efectes de Mateu Lahoz com a element agitador, que va expulsar Dembélé i el debutant Araujo d’una tacada. L’afició va contemplar amb displicència la segona meitat. L’equip només ha millorat els resultats, i amb el Madrid per davant, aquesta és la prioritat. Però ha recuperat una cosa molt més valuosa. Ha recuperat Messi, que es va atrevir a fer llargues carreres posant a prova la seva pròpia potència i va encertar amb un gol meravellós de falta.