Messi avança la gala de la Pilota d'Or

4

Es llegeix en minuts

Rafael Tapounet

Periodista

Especialista en música, cinema, llibres, futbol, críquet i subcultures

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Per què confiar en El Periódico

27 de novembre del 2019. Actualitzada 28 de novembre del 2019 a les 09:42

0 Comentaris

Cinc dies abans de la gala de la Pilota d’Or 2019, Leo Messi es va emprovar al Camp Nou l’esmòquing amb el qual acudirà dilluns al Theatre du Chatelet de París a recollir, tret d’imprevist gir dels esdeveniments, el trofeu que l’acredita per sisena vegada com el millor futbolista del món. En el seu partit número 700 amb la samarreta blaugrana, un duel amb el Borussia Dortmund que podia decidir, per bé o per malament, la sort europea del Barça, l’astre argentí es va vestir de bonic i es va mirar al mirall de les seves millors actuacions pretèrites –elegància sota pressió– per deixar segellat el pas a vuitens del seu equip com a primer de grup amb un exuberant exercici de lideratge futbolístic. El 3-1 final converteix en intranscendent (per al Barça, que no per a l’Inter) el viatge a Milà de d’aquí dues setmanes.

Condicionat per les baixes en defensa, l’onze del Barça va ser l’enèsima prova que a hores d’ara Ernesto Valverde continua tocant les tecles de la plantilla una mica a la babalà a veure si en una d’aquestes li sona un acord més o menys net. Després de no comptar a penes amb Ivan Rakitic en el primer tram de la temporada i de fer creure a l’afició (amb escassa convicció, això és cert) que el triumvirat Busquets-De Jong-Arthur era el més semblant a un centre del camp titular, el tècnic va deixar al brasiler a la banqueta i va posar el croat a jugar d’inici en el qual potser (i sense potser) era el partit més important de la temporada fins ara.

Nova lesió de Dembélé

L’altra sorpresa de l’alineació va estar en l’atac, on l’inintel·ligible Dembélé va passar aquesta vegada per davant d’un Griezmann que no troba el seu lloc en aquest equip. Com en ell és habitual, el Mosquit es va mostrar tan participatiu a l’hora de demanar la pilota com erràtic en la presa de decisions i, en el seu afany d’intervenir en totes les accions, el seu joc va acabar estenent un xec que els seus delicats teixits musculars no van poder pagar. En el minut 24, el francès es va deixar caure a terra, es va treure les botes amb gest de consternació i va demanar el canvi.

Fins aquell moment el Barça s’havia mostrat com un equip ambigu, alternant fases de joc intens i ritme alt amb altres en les quals es recollia en el seu camp i cedia la iniciativa al conjunt alemany. La lesió de Dembélé va tenir el singular efecte d’activar, i de quina manera, el duo Messi-Suárez, que en a penes cinc minuts de vendaval futbolístic va revolucionar el partit amb dos gols (que podien haver estat tres) i va deixar el Dortmund boquejant a la lona. El primer el va marcar l’uruguaià després d’una assistència mil·limètrica del 10, que poc després va anotar el segon al culminar amb elegància letal un servei del charrúa després d’un error de Hummels. Entre l’un i l’altre, el porter Bürki va evitar que Messi presentés la seva candidatura al Premi Puskas de l’any que ve al negar-li el gol després d’una jugada descomunal.

Ple del ‘clan del mate’

Els de la conca del Ruhr van recompondre l’equip en la segona meitat amb l’entrada del talentós Jadon Sancho, en persecució d’una remuntada que semblava poc viable, però la seva ambició va crear els espais necessaris perquè el capità blaugrana agafés ja les regnes del partit definitivament i liderés els millors minuts que se li han vist al Barça en les últimes setmanes, potser mesos. Sota la batuta de Messi, fins i tot l’exasperant Giezmann va aconseguir sonar afinat i obtenir el premi del gol (la seva estrena europea de blaugrana) en una jugada (una altra) conduïda pel de Rosario. El ‘clan del mate’ va celebrar el seu ple amb una abraçada que semblava més assajada que sentida però que bé està.

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Amb el 3-0 es va quedar conforme l’equip local i això va permetre al Dortmund expressar-se amb més naturalitat. Tanta, que els alemanys van trobar el camí del gol amb certa facilitat en el minut 77 en un deliciós xut a peu parat de Sancho i a punt van estar d’anotar el segon i sembrar el pànic al Camp Nou en una altra rematada del davanter anglès que Ter Stegen va desviar al travesser amb la punta dels dits.   

Al final, l’equip de Valverde es va emportar una victòria balsàmica que no només posa els blaugranes en el bombo de vuitens i els permet gestionar esforços en l’últim partit de la fase de grups sinó que recorda als rivals (i a ells mateixos) que no se’ls ha oblidat jugar a futbol. I que el que millor ho fa porta al pit l’escut del FC Barcelona.