Conte de Nadal de Messi

3

Es llegeix en minuts

Rafael Tapounet

Periodista

Especialista en música, cinema, llibres, futbol, críquet i subcultures

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Per què confiar en El Periódico

Barcelona 21 de desembre del 2019. 20:32

0 Comentaris

En el preàmbul del partit entre el FC Barcelona i l’Alabès es va celebrar al Camp Nou un senzill i una mica sense encant acte d’homenatge als integrants de la plantilla blaugrana que fa 10 anys van conquistar un sextet històric. Potser no va ser una mala idea. La presència sobre la gespa d’exjugadors com Puyol, Abidal, Keita o Gabi Milito, al costat dels sis trofeus aixecats en aquella campanya memorable, va tenir un efecte semblant al de la visita del fantasma del nadal passat a Ebenezer Scrooge al conte de Dickens: recordar-nos, en aquests dies de gasiveria futbolística i debats malhumorats, que hi va haver un temps en què tot era felicitat i innocència al voltant de l’equip. Els de Valverde van agafar la idea només a mitges. Suficient, en qualsevol cas, per golejar (4-1) un Alabès anèmic que mai va semblar creure de veritat en les seves possibilitats.

Luis Suárez i Arturo Vidal celebren el 4-1 davant de l’Alabès. / JOAN MONFORT

«Ell tenia la facultat de fer-nos feliços o desgraciats», va escriure Dickens a propòsit del senyor Fezziwig, el primer patró que va tenir el jove Scrooge. Una cosa molt semblant es podria dir avui de Leo Messi. L’astre argentí és capaç d’il·luminar amb una sola de les seves accions un partit tan ombrívol com el que es va veure al Camp Nou. Sense fer, ni de bon tros, un partit brillant, el capità va justificar 89 minuts d’ensopiment amb un d’aquests gols seus que si ja no ens semblen meravellosos és només perquè ell mateix els repeteix una vegada i una altra amb la generositat d’un Pare Noel vestit de curt. Era, a més, el gol que li servia per tancar l’any natural amb 50 gols o més. Doble regal nadalenc, doncs.

Rotacions en el centre del camp

No hi va haver gaire cosa més. Després del depriment empat davant el Reial Madrid, Valverde va decidir emprendre una reforma integral en el centre del camp, fent caure envans i fins a alguna paret mestra com Frenkie de Jong, i va alinear de sortida tres jugadors que van començar el Clàssic a la banqueta: Sergio Busquets, Arturo Vidal i Carles Aleñá. D’aquests dos últims es diu que són a l’aparador per negociar una venda o una cessió al mercat d’hivern i tots dos van complir de manera bastant acceptable, tot i que no van aconseguir que el joc de l’equip tingués un fil continu.

La primera meitat s’explica amb una dada: el Barça va rematar dues vegades entre els tres pals defensats per Pacheco i va marcar dos gols. Davant d’un Alabès sorprenentment desvitaminat, l’equip de Valverde es va aplicar en la pressió i el control del joc fins que va trobar el primer gol en una rematada de Griezmann a centrada de Suárez en el minut 14 i, a partir d’allà, es va dedicar a sestejar durant la mitja hora següent. Només una excel·lent jugada trenada per Messi i Griezmann (una societat que hauria d’explotar més la seva cada vegada millor entesa) i que va acabar amb una rematada subtil de l’argentí que es va passejar per davant de la ratlla de gol davant de la mirada de Piqué i l’inesperat gol d’Arturo Vidal en el minut 44 van treure el públic del seu comprensible ensopiment.

Un àngel sense ales

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

A la segona part, i com comença a ser tradició, el Barcelona es va partir en dos i va deixar que el rival creixés. Com el nen que troba al peu de l’arbre un regal amb què no comptava, l’Alabès ho va aprofitar per acostar-se al marcador amb una formidable rematada de cap de Pere Pons després d’una bona centrada de Duarte. El 2-1 va donar pas a uns instants de dubte blaugrana, que no van acabar fins que en el minut 69 va arribar el moment ‘¡Que bonic és viure!’.

Com si un àngel sense ales li hagués mostrat que desolada seria la vida al Camp Nou si ell no hagués existit, el fins aleshores moix Messi va recuperar les ganes de somriure i es va marcar aquesta jugada tantes vegades vista i tan impossible de defensar que culmina amb un cop amb l’esquerra des de fora de l’àrea a la dreta del porter. 3-1. I encara hi va haver un quart, en un penal per mans de Martín, que Messi, inflamat a hores d’ara d’esperit nadalenc, va decidir regalar al seu amic Suárez.