El futbol es treu el vel

Jidda és la segona ciutat més gran de l’Aràbia Saudita amb 3,6 milions d’habitants i, per als estàndards del país, és la més cosmopolita. La proximitat amb la Meca, a només 80 quilòmetres, lloc de pas, per tant, de tot musulmà de qualsevol racó del món almenys una vegada en la vida, li ha conferit des de fa anys un aire més internacional. No és particularment bonica, tret del centre històric, declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco. Però està banyada pel mar Roig, constitueix el port marítim més rellevant del regne del desert i expliquen els guies que és tot un paradís per als practicants del submarinisme. 

Aquests dies s’hauria de convertir en el paradís dels amants del futbol saudites si el València i el Madrid, aquest dimecres (20.00 hores), i l’Atlètic i el Barça, dijous (a la mateixa hora), posen interès a aquesta Supercopa d’Espanya fabricada en format de ‘final four’ per la Federació i exportada com un producte valuós. A raó de 40 milions anuals, en concret, adquirida pel país que ha convertit els grans esdeveniments esportius en una prioritat d’Estat i al qual amb diners no se’l guanya gràcies als seus infinits recursos petrolífers.

Luis Rubiales li ha posat un afany evangelitzador a la terra de l’islam wahhabista i ha assegurat que el futbol espanyol, amb les seves clàusules per concedir la Supercopa, obrirà encara més les portes dels estadis a les dones, una cosa que el règim monàrquic, pel que sembla, ja ha emprès d’algun temps ençà. Un més dels seus diversos gestos aperturistes que l’acosten almenys uns quants passos a certs costums occidentals. Però tothom entén que si la Supercopa es trasllada a l’Aràbia Saudita és per raons purament crematístiques, digui el que digui Rubiales per curar-se la consciència davant els retrets de les organitzacions de drets humans.

L’aire competitiu

Certament, el lloc de destinació i la naturalesa d’una monarquia molt necessitada d’un rentat d’imatge internacional han posat fins ara un vel davant el futbol. El torneig es presenta tan artificial, tan estrany, tan lluny, que tocava als protagonistes dotar-lo de contingut competitiu amb les seves declaracions. Ho va intentar primer Albert Celades, l’entrenador del València, i Zinedine Zidane, líder del Madrid, hores després.

«Sortim a competir al màxim. És un repte gran i ho és per la grandesa del rival, un Madrid que està mostrant un solidesa defensiva que feia temps que no vèiem», va dir Celades, que pot sentir-se motivat perquè afronta l’opció de guanyar un primer títol.

«Estic molt content de ser aquí, perquè jugarem una competició important per a nosaltres i això és el que m’anima a mi i als jugadors. Posarem tota la nostra energia en aquest partit», va aportar Zidane.

El Barça va aterrar ahir a la nit a Jidda, l’últim dels quatre equips en arriba a terra sagrada. No arrossega les baixes significatives del Madrid, sense Bale, Benzema ni Hazard, però li falten Ter Stegen, Dembélé i Arthur. Omplen el buit sis jugadors del filial i un del juvenil. 

Estadi ple

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

S’ha de veure quin és el grau d’implicació dels futbolistes que manen al camp i al vestidor. Segur que no assoleix el nivell dels encarregats de la tresoreria dels quatre participants, i no diguem de la Federació. La meitat dels 40 milions se’ls enduen els clubs, tot i que el València està queixós, perquè el repartiment no resulta equitatiu. L’expedició blaugrana va arribar presidida per Josep Maria Bartomeu.

Costa de creure que l’equip de Valverde i de Simeone puguin convertir Jidda en un paradís del futbol pel que sembla aquesta temporada. Els 62.000 espectadors que ompliran l’estadi acudiran amb unes expectatives (per alguna cosa serà Messi al camp) de l’altura dels prejudicis que els visitants occidentals arriben a un país carregat encara de tradicions fosques, per dir-ho suaument, però més plural del que sembla des de l’exterior, que tendeix a veure’l com un bloc ultraconservador. El futbol ho unifica tot. Aquest és el seu poder. S’ha de veure si interpreten igual el bon i el mal joc.