Per la gràcia de Messi

Per la gràcia de Messi el Barça va guanyar al Villamarín. Per la màgia de l’astre. Per les seves passades, que van permetre que el Barça remuntés el marcador davant un Betis que va claudicar, únicament i exclusivament, perquè Messi jugava a l’altre equip. I així, en l’enèsim capítol dels últims anys, el Barça va avançar per la sorra, arrossegant-se, perseguint ara el Madrid.

Messi no va marcar en una estranya mala ratxa d’encert que ahir va alimentar Joel, i el Barça va sobreviure pel guant del capità, que va posar tres pilotes d’or, tan fines i tan delicades, que van rematar De Jong amb una bonica arribada des de darrere i Busquets i Lenglet en dues faltes indirectes penjades a l’àrea.

El Barça va marcar tres gols, però el problema existeix. Igual que la solució, Messi, gràcies a Déu. Al Barça li falta gol perquè li falten davanters. Messi pot amb gairebé tot, però el filó té l’aparença d’esgotar-se, com els combustibles sòlids. Està sol, entre altres raons perquè Setién ha reduït la nòmina de davanters: a Bilbao va fer seure Griezmann –i el podia haver tornat a fer seure pel que va fer– i a Sevilla Ansu Fati. Ha de tenir por de perdre’n algun. El seu pànic està justificat, escàs com va d’efectius a la davantera.

Xiulets per començar

Setién va poder marxar del Villamarín amb el cap ben alt, guanyant, com els seus predecessors barcelonistes, i sense els xiulets amb què va ser rebut (no els va sentir, era al vestidor), el que va aclarir el record que va deixar. També va deixar fonaments tècnics en els jugadors del Betis i gosadia per jugar de tu a tu sota pressió.

També van xiular Sánchez Martínez des que es va sortir a escalfar, i la seva primera acció va ser obviar una puntada de peu a Messi i la segona parar el joc per xiular un penal per mans de Lenglet. El Barça va començar perdent i va acabar guanyant sobre un Betis molt crispat amb l’àrbitre. L’onze verd-i-blanc es va desplegar amb la mateixa facilitat que el blaugrana –ja gairebé sempre de groc fora de casa–, amb més agressivitat i sense Messi.

A més de l’obligat canvi de Piqué, Setién va introduir tres novetats més en el que es podria descriure com una rotació comprensible. Una, la d’Arturo Vidal, era per donar una marxa més a un Barça pansit amb Rakitic. Es va guardar un davanter a la butxaca –si calgués remuntar no en tindria cap tot i que fos per intimidar– i va rescatar Junior Firpo del fons de l’armari. La carta sentimental i motivadora com a exjugador del Betis no va funcionar. Però tampoc va funcionar Umtiti, tou com la mantega, ni Griezmann, grisenc com el recordat Coutinho.

Canvi de sistema

Necessitat com estava el Barça de guanyar, Setién va forçar a més un canvi de sistema. Un altre. Va dibuixar el mig del camp en rombe, perquè els robatoris de Vidal es produïssin a prop de Messi i Griezmann. La profunditat per les bandes la donarien Semedo i Firpo. Ehem.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Atacar amb laterals no és el mateix que fer-ho amb extrems. Fan massa metres i no tenen de l’habilitat d’un davanter. Els seus intents de progressar es quedaven, en això, només intents. Ningú mirava cap a les bandes. Ningú mira lluny. El Barça juga en curt, al peu i a través de Messi. «Se la passen uns tios molt bons fins que l’agafa el millor de la història», era el resum d’un cronista radiofònic. Les pèrdues de Messi agafaven els seus companys a contrapeu (Vidal i Sergi Roberto van veure targetes per aturar rivals per la força), però de les seves botes van sortir els gols.

No s’entreveu cap altra solució al Barça que la capacitat resolutiva de l’astre fins que De Jong rebi la consideració i el joc que es mereix. Va ser l’únic que va buscar l’un contra un i que va intentar trencar les línies, conduint i passant. Arthur va sortir per ajudar-lo en lloc de Vidal, que va marxar disconforme. L’anar i venir va obrir la porta perquè el Barça fes una massacre, però no pot. No té davanters.