Messi ordena el caos

Enmig d’un ambient tens com una corda de mandolina, Leo Messi va aparèixer per separar el futbol del soroll. No hi ha ara mateix al FC Barcelona més lideratge ni discurs que el del capità, capaç de tornar l’alegria i la passió pel joc a una afició cansada de veure incendis que va aprofitar el retard en l’inici del partit provocat per problemes tècnics en el VAR per reprovar la gestió de Josep Maria Bartomeu amb una mocadorada com no es veia al Camp Nou des del final de l’etapa de Frank Rikjaard. Una insòlita expressió de malestar que només el geni de Messi va canviar en joia i placidesa amb un pòquer de gols que va deixar sentenciat el partit davant l’Eibar (5-0) i que permet a l’equip de Quique Setién encarar amb certa tranquil·litat esportiva la decisiva setmana de les visites a Nàpols i el Bernabéu.    

Va entrar el Barça en el partit amb pas molt vacil·lant, potser atordit pel clima enrarit del pròleg («he estat en autòpsies amb una atmosfera més festiva», que deia Edmund Blackadder a ‘L’escurcó negre’) i una mica descol·locat pels canvis en el dibuix. Pensant en els exigents compromisos que s’acosten, Setién va donar descans a De Jong i Ansu Fati i va disposar un centre del camp de tres homes i mig en el qual Rakitic va agafar la plaça de l’holandès i Arturo Vidal va ocupar una posició híbrida entre l’interior i l’extrem esquerre. Li va costar uns 10 minuts a l’equip local reconèixer-se, prou temps per encaixar un gol de Sergi Enrich ben anul·lat per fora de joc i per provocar els primers xiuxiuejos del públic amb cada passada a Ter Stegen.

Els núvols de tempesta es van escampar, i de quina manera, quan en el minut 14 Messi va rebre un bon servei de Rakitic al balcó de l’àrea visitant i, amb un exquisit gest tècnic, es va desfer d’Arbilla i Diop per posar la pilota fora de l’abast de Dmitrovic. El golàs va posar fi a la sequera del de Rosario, que havia encadenat quatre partits sense marcar, i va alliberar el Barça, que va començar a manar en el joc tot i que sense acabar d’arreglar el seu futbol, menys elaborat i més directe que en anteriors partits de l’era Setién, penalitzat per les deficients prestacions dels laterals Semedo i Junior.

Respir a Bartomeu

Ben ajustats en la pressió, els blaugrana van continuar empenyent per intentar tancar el duel com més aviat millor, i van aconseguir el seu objectiu gràcies a la inspiració de Messi, que al minut 37 va culminar una bona jugada col·lectiva amb un descomunal canvi de ritme que li va permetre colar-se a l’àrea de l’Eibar i creuar la pilota a la xarxa i només dos minuts després va aprofitar una recuperació de Rakitic per a, primer, regalar el gol a Griezmann i, després, esmenar l’errada del francès i anotar el tercer.

L’inici de golejada va donar un respir a Bartomeu, que va poder arribar al descans sense més acaloraments i que en la represa va sentir nous crits de protesta però ja molt més diluïts per l’esdevenir del partit. Mentrestant, el Barça, necessitat d’administrar esforços, li havia baixat una marxa al joc, cosa que va propiciar el creixement de l’Eibar, que va reclamar la pilota i va tornar a rondar el gol (de fet, ho va aconseguir en el minut 63, en una acció anul·lada per joc perillós d’Arbilla).

Braithwaite s’estrena amb nota

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Abans que els aficionats descontents sentissin la temptació de tornar a mirar la llotja, Setién els va donar un motiu per centrar la seva atenció en el camp al fer debutar Martin Braithwaite en el minut 72. I el danès, que va ser rebut amb grans aplaudiments, es va convertir en el gran protagonista de l’últim tram del partit. De les seves botes va sortir la centrada que va recollir Messi a l’àrea petita per completar el pòquer després d’una inversemblant sèrie de fintes, i seva va ser també la meritòria jugada que va desembocar en el cinquè gol local, firmat per Arthur. En 20 minuts, Braithwaite va superar la producció de Boateng en sis mesos i, sobretot, va abonar la convicció que pot ser un futbolista veritablement útil per a aquest Barça.

La maneta final silencia el soroll de les trompetes de l’Apocalipsi, o almenys els abaixa el volum, i preserva l’estabilitat de l’equip enmig del caos institucional. I demostra, una vegada més, que en moments d’incertesa com els que travessa el FC Barcelona, només hi ha una cosa segura: Lionel Messi Cuccittini.