L'equip de Messi, el club de Bartomeu

El Barça és ara, més que mai, un ens de dos caps. No seria apropiat parlar d’un monstre, malgrat que n’estiguem temptats. L’equip és de Messi i el club és de Bartomeu. La separació que s’intuïa amb diversos episodis anteriors s’ha confirmat. La bretxa és tan gran que la grada se n’ha adonat i ha pres partit.

En la disjuntiva –la mateixa que al seu dia va plantejar Luis Enrique («no em facis escollir entre ell i tu», va dir Bartomeu a l’entrenador després de l’episodi de crisi d’Anoeta)– estava cantat qui seria el guanyador. El mateix.

«Bartomeu dimissió», va cantar per fi el Camp Nou. El ‘finalment’ ve a tomb perquè pocs presidents es deslliuren d’una jornada de repulsa. El Bartogate ha condemnat l’actual. L’afició del Camp Nou –no només la de Twitter, distinció que agrada fer a l’entitat– no ha cregut els seus arguments d’innocència i va demanar que marxés. De forma clara. Inequívoca.

Tornen els mocadors

Una cosa és l’equip de Messi i una altra és el club de Bartomeu. Els mocadors van tornar al Camp Nou, en una tradicional manifestació que es creia enterrada en la modernitat per l’allau de turistes que poblen les butaques.  Encara queden socis. Encara queden mocadors blancs al fons del calaix.

Hi va haver crits de «Bartomeu dimissió» tot just acabar l’himne. Uns segons després –potser els mateixos 20 segons dels luctuosos minuts de silenci– la grada va començar a cantar «Barça, Barça».

Les circumstàncies van alimentar una altra dosi de xiulada: l’enuig dels aficionats que van arribar tard per les obres de l’Espai Barça  als carrers veïns, i el retard al començament del partit, pel que sembla per l’error en les comunicacions amb el VAR. Una cosa fonamental. L’àrbitre de vídeo va tenir una tarda enfeinada.

Només va faltar que l’Eibar rematés dues vegades en el minut 3 i que marqués un gol que va ser anul·lat. Immediatament va reaparèixer el brot de mal humor a la grada. La tarda crispada que es dibuixava a l’horitzó es va acabar quan va aparèixer el geni del llum. (Això de ‘geni’ ve a tomb perquè va marcar dos gols del no-res futbolístic, producte de la seva fèrtil imaginació). Van ser tres abans del descans.

Llotja de sis convidats

Va acabar el partit, van marxar els futbolistes (l’equip) i van reaparèixer els xiulets per a la llotja (representació simbòlica del club). Una llotja que també va ser el resum perfecte de l’absoluta absència d’atractius de la jornada, entre el descrèdit guanyat per la junta aquesta setmana, el fet que el partit fos massa aviat i l’assistència de l’Eibar, setzè, la popularitat del qual amb prou feines deu transcendir els límits del terme municipal.

Sis tristos noms figuraven en la relació de personalitats quan, de vegades, el foli està imprès per les dues cares: Amaia Gorotiza (presidenta de l’Eibar), Pau Vallvé (premi Gaudí a la millor música original), la parella de padelers Maxi Sánchez i Agustín Tapia (quart i cinquè del rànquing), Risto Mejide (presentador de televisió, publicitari i escriptor i amic de la casa) i Laura Escanes (‘influencer’ i model), que també són parella sentimental.

Dosi de broma

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

La presència d’un nou fitxatge tampoc va resultar un pol d’atracció que encoratgés més assistència a l’estadi. Martin Braithwaite, fins a ahir anònim davanter danès del Leganés, arriba al Barça com un article de necessitat, no de luxe.

Braithwaite va aparèixer amb el 3-0 al marcador i va substituir Griezmann. No Messi, per descomptat, com si fos l’únic que no necessita descans. Va ser rebut amb un entusiasme tan excessiu que va sonar a broma. Ho va confirmar l’ovació quan el jugador va voler centrar amb l’esquerra i va enviar la pilota a la grada. Però va continuar concentrat i va participar en els dos últims gols. Llavors se’l va acceptar. Ja és un dels nostres. De l’equip.