Entrevista a Setién: «Ja hem demanat disculpes per allò de Sarabia»

Quique Setién rep EL PERIÓDICO després dels partits davant el Nàpols i el Reial Madrid, els més importants que ha afrontat en els primers 50 dies en el Barça. Els resultats negatius –un empat a Itàlia, i una derrota al Bernabéu– no han laminat l’estat d’ànim optimista del tècnic, loquaç, explicatiu i didàctic. El seu rostre, en una llarga xerrada de 54 minuts, durant la qual no va mirar el rellotge, només s’entristeix per l’episodi d’Eder Sarabia a la banqueta, en què unes imatges de televisió reprodueixen les imprecacions i els rampells d’ira del seu ajudant.  Aquest és un avenç de l’entrevista completa amb el tècnic.

–¿Què pensa del que ha passat? Aquesta situació m’ha afectat molt a mi. El primer en el que penso és en el club i en la imatge del club. Ha de ser impol·luta, cal cuidar-la. És un tema em preocupa molt. És molt important per a mi. Ens poden criticar perquè fas malament el canvis, perquè planteges malament els partits... Pel que sigui, però no pel comportament. És cert que s’han d’entendre les persones i els moments. No tots som iguals. Eder és un noi amb molt temperament que per a moltes coses ens ve fenomenal. Però ha d’aprendre a controlar-se. Ja està intentant millorar aquest tema perquè ja hem tingut situacions com aquesta. Cada vegada més esporàdiques, però... Però és una cosa que no ens agrada.

–Aquestes reaccions es veuen en totes les banquetes. Sí, però això no és excusa. No, no és una excusa. És un tema que Eder està intentant solucionar. És un xaval jove, un xaval impulsiu, que té moltíssima energia, que per a moltes coses és tremendament positiu. Però som a la banqueta d’un club que representes i el comportament hauria de ser irreprotxable. És veritat que hi ha un moment aïllat en què et pot passar qualsevol cosa, et tornes boig i perds els nervis, però això s’ha de provar de controlar.

–¿Han parlat? ¿Què li ha dit? És clar que hem parlat. Ell també està preocupat. No ens és igual aquesta situació. És un tema que hem de millorar nosaltres. Estem intentant posar-hi solució. I ell hi està treballant. Ja hem demanat les disculpes que hem de demanar. I sobre tot jo perquè, al final, és culpa meva. Jo he de controlar aquestes coses. 

¿Davant de qui s’ha disculpat? ¿Davant els jugadors? ¿El club? De tots, de tots... És un comportament que no hauríem de tenir. Perquè hi ha una altra manera de dir les coses. No és qüestió de donar explicacions a la plantilla. No estem a gust amb aquestes coses. És un error que hem comès i hem de mirar d’evitar-ho. Això no és propi de nosaltres. Tampoc ens estenem més i no em refereixo que això hagi sortit a la llum.

¿Li molesta que hagi sortit? Fa una mica de vergonya que això es converteixi en notícia i hagi rebut tanta importància. Això sí que és vergonyós. Que els mitjans utilitzin una càmera que t’està seguint permanentment a la banqueta. Això s’hauria d’erradicar. S’hauria d’acabar. No pots estar tot el dia amb la mà a la boca. No m’he d’obligar a tapar-me la boca. És lamentable que passin aquestes coses.

No és la primera vegada. No, és una cosa que ja ha passat moltes vegades en altres llocs. A Sevilla, a Las Palmas, passa a tot arreu... Ara pren la dimensió d’un club com aquest. Hi ha molts interessos en altres llocs que pensen que amb aquestes coses et perjudicaran i et desestabilitzaran. No passarà.

Notícies relacionades

Setién, l'home que vol explicar-se

Entrevista a Setién: «¿Que em porto malament amb els jugadors? És la primera notícia que en tinc»

És una lliçó per a Sarabia. Per descomptat, per descomptat. Però ja estàvem advertits, també. Sabíem que podia passar. N’assumim la responsabilitat. Ho sento de debò. A mi m’agrada quedar bé. Vull que el meu comportament aquí sigui irreprotxable. Em podeu criticar perquè plantejo malament els partits, perquè perdo, perquè no trec rendiment. Tot això ho accepto, però el meu comportament ha de ser irreprotxable. Estic representant un club com el Barça i la meva obligació és ser curós amb tot.

¿Per què estaven advertits? Hi ha gent que viu d’això, és lamentable, però és així. Per això has d’anar amb compte. El que passa és que jo no m’acostumo a posar-me la mà a la boca. No em surt.