Entrevista a Setién: «¿Que em porto malament amb els jugadors? És la primera notícia que en tinc»

Quique Setién rep EL PERIÓDICO DE CATALUNYA al final de l’entrenament d’aquest dijous. Comparteix una hora de xerrada sense mirar ni un moment el rellotge. Ha complert els primers 52 dies al Barça. Assegura que li han passat molt de pressa. El seu rostre només adopta una caire seriós per l’episodi d’Eder Sarabia a la banqueta del Bernabéu.

–¿Va poder dormir a la tornada de Madrid? És clar. Un ja té prou anys per acceptar les frustracions i clatellades que no només dona el futbol, sinó també la vida. No ens va anar bé i va quedar una frustració important. Però l’endemà has de tornar a treballar i amb un bon estat d’ànim. S’han d’afrontar les situacions com arriben i començar a analitzar amb molt més detall tot el que va passar per buscar les coses que pots millorar. 

¿Va tornar a veure el clàssic? Sí, a l’avió de tornada per fer-me una composició del que havia passat. Mai tens la clau de per què passen les coses. Els partits fan tantes voltes que no saps quina és la més determinant, tret dels gols. La resta són moments. Has fet moltes coses bé, i moltes, malament.

¿Què va veure nou? Van canviar moltes coses. Sol passar. Al camp et guies per les sensacions i després et fixes molt més en els detalls, que se t’escapen durant el partit, i són els que utilitzes per millorar. Fins i tot el mateix futbolista no té una percepció real del que ha passat al camp. Quan tu li parles d’una jugada en concret, no sempre la recorda tan real com la té ficada al cap. Si li mostres les imatges és molt millor. Aquestes coses ajuden molt per avançar.

«Quan un futbolista està amb un nivell de confiança alt tendeix que tot li surti bé. Quan descendeix, ¿què acostuma a passar? Tret dels que tenen una gran personalitat, alguns s’amaguen darrere dels rivals i no volen la pilota. Superar aquests moments no és fàcil, parlem de persones que senten i pateixen»

Va dominar el partit, però l’equip es va desplomar. El xut d’Isco desviat per Ter Stegen va ser el clic emocional del clàssic. Realment, un mai sap el motiu d’aquest canvi tan gran. En els primers minuts del segon temps, estem dominant. I l’equip està francament bé. És difícil pensar que només una jugada canvia la dinàmica, però la realitat és que va passar. Ells, de sobte, reben un estímul positiu, la seva gent comença a animar, et collen de veritat i s’encoratgen. Després d’aquesta jugada, ens fan entrar en una dinàmica de pessimisme; aconseguim sobreviure. Ens recuperem i conservem el 0-0. Hi ha una altra fase bona i, quan millor som amb dues possessions llargues, amb la jugada de Martin arriba el seu gol d’un rebuig.

Però el Barça no controla d’inici a final. És cert, hem de controlar molt millor. Ho veig. I no només d’ara. Ho hem parlat; estem buscant una solució per ser més constants. No som aliens a aquest problema.

Quatre pèrdues generen angoixa ¡en un equip tan expert com aquest! Com tot en la vida, l’estat d’ànim influeix. Ningú és rectilini. Hi ha situacions que varien el teu estat d’ànim. Quan un futbolista està amb un nivell de confiança alt tendeix que tot li surti bé. Quan descendeix, ¿què acostuma a passar? Tret dels que tenen una gran personalitat, alguns s’amaguen darrere dels rivals i no volen la pilota. Superar aquests moments no és fàcil, parlem de persones que senten i pateixen. Ningú vol fer-ho malament, ningú vol equivocar-se. Passa en el futbol i en la vida. Controlar això durant 90 minuts és molt difícil. A alguns els costa més que a d’altres que tenen més taules.

I el Barça es va desplomar. Des que estic en el futbol, sempre he dit als meus companys o ara als meus jugadors: ‘Fes bé les dues primeres passades del partit; no et compliquis la vida. Això et generarà confiança’. I, cada vegada que entris en un territori de desconfiança, fes el mateix.  ‘No et compliquis’. Però això són paraules, després hi ha les emocions. Depèn del moment, de les circumstàncies. Si ho poguéssim controlar tot, això seria molt fàcil. Per això, ningú encerta tots els dies els 14 de la quiniela. Depèn de tantes variables, que és impossible controlar-les totes.

«Intento estar tranquil. Alguna vegada sí que em poso nerviós. He après a controlar-me. És difícil que em vegeu exaltat, però puc tenir els meus moments. No els descarto»

«Sarabia és un xaval jove, impulsiu, que té moltíssima energia, que per a moltes coses és increïblement positiu. Però som a la banqueta d’un club que representem i el comportament hauria de ser irreprotxable»

Semblava tranquil al Bernabéu. ¿Mai es posa nerviós? Intento estar tranquil. Alguna vegada sí que em poso nerviós. I més quan el rival s’està acostant a la teva porteria. Quan veus una centrada i comences a mirar les marques i penses: ‘Ai, ai, ai...’. He après a controlar-me. És difícil que em vegeu exaltat, però puc tenir els meus moments. No els descarto.

Sarabia sí que s’altera. ¿Què en pensa del que ha passat? A mi aquesta situació m’ha afectat molt. La primera cosa en què penso és el club i la seva imatge. Ha de ser impol·luta, cal cuidar-la. És un tema que em preocupa molt, és molt important per a mi. Ens poden criticar perquè plantejo malament els partits, pels canvis ... Pel que sigui, però no pel comportament. Cal entendre les persones i els moments. No tots som iguals. L’Eder és un xaval que té un gran temperament, i ha d’aprendre a controlar-se. Treballa en això, a provar de solucionar-lo, perquè ja hem tingut situacions d’aquestes. Cada vegada més esporàdiques, però...

Aquestes reaccions es veuen a totes les banquetes. Sí, però això no és excusa. No, no és una excusa. És un noi jove i impulsiu que té moltíssima energia, que per a moltes coses és molt positiu. Però som a la banqueta d’un club que representem i el comportament hauria de ser irreprotxable. És veritat que hi ha un moment aïllat en què et pot passar qualsevol cosa, et tornes boig i perds els nervis, però això s’ha de provar de controlar.

«Aquesta situació m’ha afectat molt. La primera cosa en què penso és el club i la seva imatge. Ha de ser una imatge impol·luta; l’hem de cuidar.

«És una mica vergonyós que això es converteixi en una notícia i adquireixi la dimensió que ha adquirit. Que els mitjans utilitzin una càmera que t’està seguint permanentment a la banqueta. S’hauria d’erradicar. No pots estar tot el dia amb la mà a la boca»

¿Han parlat? És clar que hem parlat. Ell també està preocupat. No ens és igual aquesta situació. Ja hem demanat les disculpes que havíem de demanar. I sobretot jo perquè, al final, és culpa meva. He de controlar aquestes coses.

¿Davant de qui s’ha disculpat? ¿Davant els jugadors? ¿El club? Davant tothom, tothom... És un comportament que no hauríem de tenir. Perquè hi ha una altra manera de dir les coses. No és qüestió de donar explicacions a la plantilla. No estem a gust amb aquestes coses. És un error que hem comès i hem de mirar d’evitar-ho. No em refereixo que això hagi sortit.

¿Li molesta que hagi sortit? És una mica vergonyós que això es converteixi en una notícia i adquireixi la dimensió que ha adquirit. És vergonyós. Que els mitjans utilitzin una càmera que t’està seguint permanentment a la banqueta. Això s’hauria d’erradicar. No pots estar tot el dia amb la mà a la boca. No m’he d’obligar a tapar-me la boca. És lamentable.

No és la primera vegada. No, ja ha passat en altres llocs. Ara pren la dimensió d’un club com aquest. Hi ha molts interessos en altres llocs que pensen que amb aquestes coses et perjudicaran i et desestabilitzaran. No passarà.

És una lliçó per a Sarabia. Per descomptat, per descomptat. Però ja estàvem advertits també. Sabíem que podia passar. N’assumim la responsabilitat. Ho sento de debò. A mi m’agrada quedar bé. Em podeu criticar perquè perdo, perquè no trec rendiment. Ho accepto tot, però el meu comportament ha de ser irreprotxable. Estic representant un club com el Barça i la meva obligació és ser curós amb tot.

¿Per què estaven advertits? Hi ha gent que viu d’això, és lamentable. Per això has d’anar amb compte. El que passa és que jo no m’acostumo a posar-me la mà a la boca. No em surt.

«Assumim la responsabilitat. Ho sento de debò. A mi m’agrada quedar bé. Em podeu criticar perquè perdo, perquè no trec rendiment. Ho accepto tot, però el meu comportament ha de ser irreprotxable. Estic representant un club com el Barça i la meva obligació és ser curós amb tot»

«No he llegit res de les crítiques si és que n’hi ha hagut, que m’imagino que sí. ¿Que em porto malament amb els jugadors? És la primera notícia que en tinc. Ara mateix me n’assabento. ¿De veritat ha sortit això?»

¿Sap quants dies fa que és en el Barça? 50, ¿oi?

En són 52. Sí, vaig arribar el dia 14. Se m’han fet curtíssims. De veritat. Quan surten coses, la gent t’acaba dient: ‘Benvingut al Barça’, però estic centrat en el que he d’estar centrat. El que faig m’apassiona, la resta de les coses no m’afecten. Te n’assabentes, però no tinc capacitat per controlar un club d’aquesta dimensió. No em puc estar desgastant amb altres coses que no siguin les que m’interessen i em preocupen: l’equip, el futbol, preparar partits, preparar entrenaments...

¿Era com s’imaginava? És que tampoc m’esperava res. Jo vaig anar a Las Palmas i vaig provar de centrar-me en el futbol. I al Betis, igual. És veritat que els últims mesos a Sevilla van ser durs. Però durs de cara a l’exterior. Jo, en el dia a dia, vivia feliç. Era feliç amb els jugadors, els companys, els ajudants. Érem feliços; en el dia a dia no ens afectava res.

¿El soroll del Barça no l’afecta? Tampoc, tampoc. Si volen que els digui la veritat, no he llegit res de les crítiques si és que n’hi ha hagut, que m’imagino que sí. No em deixo portar per les opinions, ja en tinc prou amb el que tinc. Hi ha una sèrie de gent del nostre entorn amb els quals discuteixo cada dia les situacions esportives, les coses que hem de millorar amb els jugadors, en què ens hem equivocat.

Per cert, ¿es porta malament amb els jugadors? És la primera notícia que en tinc. Ara mateix me n’assabento. Ni ho sabia. ¿Ha sortit això?

Sí, ha sortit. Ni ho sabia. Vinc tots els dies al vestidor, dono la mà als jugadors i hi ha un clima extraordinari. És veritat que hi ha coses que a alguns els agradaria fer d’una altra manera. O cadascú veu el futbol com el veu. La relació que tinc i el que veig al vestidor no em preocupa en absolut, gens. Estic encantat amb l’actitud que tenen, amb el compromís que mostren, amb les ganes de fer bé les coses que plantegem. Surten tantes coses que... A molts amics els dic: ‘No em digueu res, que no m’envieu res...’ Visc aïllat.

¿És tan feliç com en el Betis? Algunes coses, evidentment, són diferents. Aquí hem vingut d’una manera diferent a com vam anar a Lugo, Las Palmas i Sevilla. La dimensió dels jugadors i del club ja t’imposa d’entrada. No és una situació normal perquè, a més, desgraciadament jo no he viscut situacions com la d’aquests jugadors. Ni he pogut entrenar jugadors d’aquest nivell. Al final, gairebé tots iguals. No hi ha grans diferències. Amb alguns trigues una mica més, amb altres una mica menys. Potser ens ha costat una mica més connectar amb algunes coses, però, a poc a poc, anem avançant cada dia. 

¿Quin tipus de coses han costat més? Als futbolistes, quan les coses els han anat tan bé com a la majoria dels del Barça, molts pensen que aquests costums són els bons, són els que els han fet guanyar. Quan ve algú nou i mira de canviar les coses, les persones són una mica reticents i diuen: ‘Esperaré; a veure aquest què em ven amb aquestes idees que porta’. Jo, per exemple, he tingut 15 entrenadors en la meva carrera i només dos m’han ensenyat coses. La resta em va ensenyar molt poc. Aquest procés l’has d’anar guanyant amb el temps. Potser ha costat més.

«Quan les coses han anat tan bé com a la majoria dels jugadors del Barça, molts pensen que aquests costums són els bons, són els que els han fet guanyar. Quan ve algú nou i mira de canviar les coses, les persones són una mica reticents: ‘A veure aquest què em ven amb aquestes idees que porta’»

«Poc a poc ens estem guanyant el dret a què confiïn més en nosaltres i el dret que el nostre criteri prevalgui en moltes coses per plantejar el pla i enfocar els partits»

¿Per què? En el Betis venien d’una situació pessimista; en Las Palmas, quan vaig arribar en la vuitena jornada, estava en descens. I aquí arribes a un equip que va primer i penses: ‘Hòstia, a veure com milloro això’. Arribes a una dimensió i les situacions són les que són. Poc a poc ens estem guanyant el dret a què confiïn més en nosaltres i el dret que el nostre criteri prevalgui en moltes coses per plantejar el pla i enfocar els partits. I, sobretot, que ho facin convençuts.

¿Com es gestiona Messi? Messi és únic, especial. És una sort en la vida creuar-te amb el futbolista amb el que tant has disfrutat.  No és tan complicat. Al principi, tots pensen: ‘A veure si aquest ens posarà a fer flexions al travesser’. És normal, són reticents. Porten temps guanyant i, de sobte, ve un entrenador, que sí, que ha fet que el Betis jugui bé, que el Las Palmas... Però res més. Entens aquesta filosofia, però, de sobte, has de ser previngut quan has guanyat tantes coses i vols continuar guanyant.

¿Com se’l convenç? L’important és connectar amb els jugadors a través del futbol. Els jugadors demanen coherència a l’entrenador. I que l’entrenador els entengui. Tot va junt. Una bona connexió entre tots dos és la clau perfecta. No soc un entrenador d’imposar, sinó que, quan tinguin algun dubte, jo no tinc cap problema a analitzar-lo. Vull que surtin al camp convençuts. Si hi estan d’acord, ho faran amb entusiasme.

¿Com es gestionen els jugadors que estan amb Messi? És veritat que hi ha jugadors que pensen massa a connectar amb ell. Jo també ho faria. Messi ha resolt el 90% dels partits d’aquest equip. Sempre deia a tots els meus jugadors: ‘Si la pilota és als peus dels bons, sempre hi ha més possibilitats que surti bé’. Per això el busquen, saben que passarà alguna cosa. És normal aquesta dependència. Prefereixo que l’hi donin a ell. Estic més tranquil. 

«És veritat que hi ha jugadors que pensen massa a connectar amb Messi. Jo també ho faria. Messi ha resolt el 90% dels partits d’aquest equip. És normal aquesta dependència. Prefereixo que l’hi donin a ell. Estic més tranquil»

  

«Sempre soc atrevit i valent, però el que no soc és un suïcida. Soc valent, però abans de posar el peu miro si la rajola està bé»

¿Va parlar amb Valverde? Al final, no. No he tingut gaire temps. Sempre ajuda molt parlar amb la gent que ha viscut la teva experiència, però de vegades no sé si és convenient. Tu reps molta informació d’un i l’altre, però et pots arribar a equivocar. Cada persona som diferents. És millor viure les experiències partint de net, de zero. 

¿Com viu les crisis setmanals del Barça? Soc una peça més d’un engranatge que té un volum que és molt difícil de controlar.  No sé si té 900 treballadors el Barça. És normal que passin coses; veiem com funciona la vida i els interessos. Per a què perdre el temps en això. El meu temps és molt preuat. L’he de dedicar a la meva família i a la meva feina. No puc gastar la meva energia en coses que no puc controlar, perquè això em traurà per al que és realment important. I que m’arreglen la vida. ¿Les altres coses? ¡Per a què!

¿Ha pres decisions esportives que en altres clubs no hagi pres? Hem fet el que hem cregut que havíem de fer, sobretot en plantejaments i alineacions. És veritat que et pots equivocar. Després, quan veus el partit, penses que potser hauria anat millor un altre futbolista o amb dos al mig camp.... Ho veus sempre després de... Quan has de prendre tantes decisions és lògic que et puguis equivocar.

«¿De què val lamentar-te que es va lesionar Dembélé? De res, no ho pots arreglar. M’he adaptat sempre a les circumstàncies. Tota la meva vida ha sigut de caure i aixecar-se. Amb 21 anys et trenquen la tíbia i el peroné i l’any següent el genoll. En aquella època, aquestes lesions eren el final, però vaig tirar endavant»

Notícies relacionades

Entrevista a Setién: «Ja hem demanat disculpes per allò de Sarabia»

Setién, l'home que vol explicar-se

¿Què queda d’aquell Setién atrevit i valent que va apostar per un 3-5-2 davant el Granada? ¿Ha fet un pas enrere? No. Sempre soc atrevit i valent, però el que no soc és un suïcida. Soc valent, però abans de posar el peu miro si la rajola està bé. Hi ha coses que he de valorar i no només en l’aspecte ofensiu. Som un equip molt bo amb la pilota, però som menys bons sense tenir-lo. Mentre no tingui segur que marcaré quatre gols per partit, segurament no seré tan tan valent. Quan tingui segur aquest punt d’efectivitat potser no m’importarà si em fan dos gols. He de buscar l’equilibri, no em vull suïcidar. En algun moment puc pecar de ser una mica més conservador si alinees un jugador amb característiques més defensives. Però la realitat és que sempre mires la porteria rival. A Madrid vam tenir set ocasions clares de gol. Això és un bagatge ofensiu pel qual s’hauria d’estar satisfet.

¿Ja ha trobat la tecla? No soc dogmàtic amb el dibuix. Això canvia durant el partit. Canvia molt l’elecció dels jugadors. I amb el que tenim, fem. No ens podem lamentar amb el que no tenim ni buscar excuses. ¿Que ens agradaria tenir coses més específiques? ¡Doncs és clar! ¿De què val lamentar-te que es va lesionar Dembélé? De res, no ho pots arreglar. El millor, tota la meva vida, és que m’he adaptat a les circumstàncies. No hi ha cap més remei. Tota la meva vida ha sigut de caure i aixecar-se. Amb 21 anys et trenquen la tíbia i el peroné i l’any següent el genoll. En aquella època, aquestes lesions eren el final, però vaig tirar endavant. T’acostumes a superar les dificultats. Arriba un moment en què hi ha gent que és pitjor que tu. La vida et dona moltes lliçons. T'estàs queixant d’alguna cosa i el veí del costat està pitjor que tu.