Albert Espinosa «Faré una cosa molt emocional de La Masia»

Als 46 anys, Albert Espinosa i Puig (Barcelona, 5 de novembre de 1973) ha fet realitat «el meu somni de petit». Ha fitxat pel Barça, en la seva faceta d’escriptor i guionista per elaborar una sèrie sobre La Masia que començarà a rodar el 2021.

¿Com ha sorgit el fitxatge? Quan fa anys vaig presentar al Teatre Nacional Els nostres tigres beuen llet, vaig convidar nens de La Masia. L’escenari era un camp de futbol. Amb el que em van explicar vaig pensar que podia sortir una sèrie molt maca. Vaig parlar amb Dídac Lee, vaig poder anar a la residència i investigar, però llavors no tenien una infraestructura per fer-la. No tenien Barça Studios. Ara sí i han volgut recuperar aquella idea original. Des de setembre he estat anant a La Masia, coneixent educadors, professors, tutors, entrenadors, jugadors... M’han obert les portes, m’ho han explicat tot i estic molt content.

¿En quin procés està la sèrie? Acabada la investigació, en procés d’escriptura. No és una sèrie sobre futbol, sinó una sèrie sobre les emocions. Serà molt emocional. Vull que reflecteixi totes les edats dels nois residents però no parlarem ni es basarà en ningú en particular dels que hi són o hi han sigut. Estarà basada en la meva percepció de la realitat que es viu allà, el que he vist i m’han explicat. Posaré la meva mirada en el que he sentit. He parlat amb molts nens i tenen punts en comú clars. Serà fàcil d’escriure, sortirà sola.

«Estarà basada en la meva percepció de la realitat que es viu allà. Posaré la meva mirada en el que he sentit. He parlat amb molts nens i tenen punts en comú clars. Serà fàcil d’escriure, sortirà sola»

«M’han donat plena llibertat per planificar. Faré una cosa molt emocional, molt del meu estil. No puc parlar de les trames. Per confidencialitat. M’he mossegat la llengua sis mesos, no havia dit a la meva mare ni al meu germà que fitxava pel Barça»

¿No li han donat directrius? M’han dit que faci el que vulgui. M’han donat plena llibertat per planificar. Faré una cosa molt emocional, molt del meu estil.

¿I què farà? No puc parlar de les trames. Per confidencialitat. M’he mossegat la llengua sis mesos, no he dit ni a la meva mare ni al meu germà que fitxava pel Barça.  

-¿Històries humanes o esportives? Humanes. Dediquen una hora a entrenar-se, però són nois que estan sols, que han abandonat casa seva i viuen intensament aquesta experiència. M’han explicat moltes coses, he preguntat moltes coses d’un lloc molt desconegut, on no es poden fer fotos ni publicar res, i vull fer una cosa que toqui els cors.

¿A quin públic anirà dirigit? ¿A quina audiència? Serà una sèrie familiar que veuran tant nens com adults. No fa falta que siguis del Barça ni futboler. Seran històries de somnis, de nens que lluiten per una cosa tan difícil d’aconseguir i les emocions que senten en el procés. Fa que et sentis molt reflectit en molts ordres de la vida. De Polseres vermelles s’han fet 14 remakes. Aquells nens confinats en hospitals semblaven un tema molt llunyà i ara és una mica molt més pròxim. Al final, les petites històries locals es fan universals.

No fa falta que siguis del Barça ni futboler. De ‘Polseres vermelles’ s’han fet 14 remakes. Aquells nens en hospitals semblaven un tema molt llunyà i ara és més pròxim. Al final, les petites històries locals es fan universals.

«He rebut quatre mil ‘mails’ de joves que diuen que juguen bé a futbol però que són millors actors. Necessitarem bons actors que juguin bé a futbol. Com que haurem de rodar allà a la residència... Serà a l’estiu del 2021»

-Va ser un èxit, evidentment. Si ‘Polseres’, un tema tan complicat, va arribar tan lluny, aquesta pot anar més enllà. He rebut quatre mil ‘mails’ de nens i joves que diuen que juguen bé a futbol però que són millors actors. Necessitarem bons actors que juguin bé a futbol. Com que haurem de rodar allà a la residència... Serà a l’estiu del 2021.

Les condicions de vida dels nois són molt diferents. Vaig ser un d’aquells nens abans de fer ‘Polseres’. Són sèries molt diferents, però tenen en comú que són en llocs que no són casa seva. I que experimenten situacions molt emocionals. Recordo que l’endemà del debut d’Ansu Fati va anar allà i es va muntar una festa amb tots. Existeix la sensació de pertànyer a un col·lectiu a la recerca d’un somni que molt pocs aconseguiran. Serà molt vitalista.

¿Com tractarà la rivalitat futbolística? És un tema sensible. Faré una sèrie sobre el futbol formatiu a Barcelona, igual que vaig fer una sèrie de nens que tenien càncer en un hospital. La idea bàsica és la d’un lloc especial, una fàbrica de somnis on hi ha moltes emocions. Sí, és La Masia, la primera residència que es va inventar, però busco les emocions. Arriben nens de tot arreu i això és el que la fa especial. No pots fer una sèrie de La Masia sense investigar sobre ella ni entendre-la.

-¿Però es veurà la simbologia del Barça? És clar. ¡Si porten el pijama del Barça! ‘Polseres’ ha tingut 14 remakes i eren nois de diversos països. Tant de bo surtin més sèries de ‘masies’ com hi va haver molts ‘Polseres’ d’altres llocs.

«Tenim el primer gol de Messi gravat en 35 mil·límetres. En cel·luloide, en format cine. La seva gent ens ho va demanar. El meu jugador preferit ha sigut Lineker perquè quan vaig estar malalt i van venir de visita als hospitals, em va tocar que em firmés una pilota.

«Soc molt culer. Sempre he viscut a Les Corts. De gran vaig buscar un estudi des del qual es veiés el Camp Nou. Em transmet molta energia, encara que estigui buit» 

¿Quin grau de contacte té amb l’esport? Molt pròxim al Barça. Quanv am rodar Tu vida en 65 minutos de María Ripoll vam ser al Camp Nou i necessitàvem un gol. Resulta que va sortir un noi que el va fer i era Leo Messi. El seu primer gol el tenim gravat en 35 mil·límetres. En cel·luloide, en format cine. La seva gent ens ho va demanar. M’agrada molt el futbol. El meu jugador preferit ha sigut Lineker perquè quan vaig estar malalt i van venir de visita als hospitals, em va tocar que em firmés una pilota.

-¿És molt culer? Ho soc, ho soc. Ho eren els meus pares. El meu avi em deia quan era petit que vivíem al millor barri del món perquè els diumenges venia molta gent. Després vaig descobrir el perquè: era perquè jugava el Barça. Sempre he viscut a Les Corts. De gran vaig buscar un estudi des del qual es veiés el Camp Nou. Em transmet molta energia, tot i que sigui buit. Ara s’ajunten la meva professió i la meva passió.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

-¿Què és el que més li ha agradat de La Masia? La passió dels nens em té embogit. El dia a dia. És una germandat molt potent. Es cuiden molt entre ells. Potser algun es convertirà en un Messi. M’he sentit acceptat per ells.

-¿Contempla la intervenció d’algun jugador del Barça? Ni ho he pensat, perquè fem una ficció. Potser algun ‘cameo’. Tinc alguns amics al primer equip a qui els agrada el cine, ‘Polseres’, i si els ho demanem, acceptaran.