Les claus de l'operació Pjanic

El milionari negoci del futbol del segle XXI retrocedeix a la prehistòria del mercat: el canvi. I no es tracta del voluntari homenatge dels clubs a una tradició ancestral, sinó a la necessitat: no hi ha diners. Com abans. Només productes per intercanviar. Futbolistes.

Miralem Pjanic, el centrecampista bosnià de la Juventus, representa l’exemple dels nous temps –se’n desconeix la durada– provocats per la pandèmia del coronavirus. Fins i tot el futbol trontolla. Fins i tot els grans com el Barcelona, que arrossega una situació financera feble des d’abans de la propagació de la Covid-19.

La Juve i el Barça negocien des de fa dies un intercanvi que persegueix el mateix objectiu: adquirir un futbolista interessant, un considerat reforç, a cost zero. O mínim. El que ofereix la Juve al Barcelona és Pjanic –d’acord amb el mateix interessat– i suggereix un canvi amb Arthur Melo. El problema comença aquí.

Canvi desigual

El Barça i Arthur consideren el canvi desigual. El brasiler no desitja canviar Barcelona per Torí i el club entén que surt perdent al cedir un futbolista de 23 anys per un de 30. Encara que mantingui en molt alta consideració el bosnià i se senti una mica decebut amb Arthur per algunes relliscades, com la seva participació en una festa de Neymar l’any passat (poc després es va lesionar) i els seus freqüents contratemps musculars.

La Juventus ha col·locat a l’aparador Pjanic per diverses raons: l’edat  (30 anys), el cost (cobra 7,5 milions anuals, com Gonzalo Higuaín, i és la tercera fitxa més alta després dels 31 de Cristiano Ronaldo i els 8 de Mathijs de Ligt) i la consideració de Maurizio Sarri, que sembla preferir el dinamisme de l’uruguaià Rodrigo Betancur (22 anys). La Juve calcula destinar l’estalvi –també es desprendrà d’Adrien Rabiot i Aaaron Ramsey– a la renovació de Paulo Dybala, el futur jugador franquícia, i a un intent per repatriar Paul Pogba des de Manchester.

«M’hauria agradat, per descomptat, que el presi o Abidal o qui fos digués que aquí no tenim res a parlar». Rakitic lamenta que el club no desmenteixi que el vol vendre

La Juve ha elegit Arthur perquè compensa les carències de Pjanic: és més jove (23), més barat (percep al voltant de 4 milions) i generaria el futbol de toc i combinatiu que busca Sarri. El benefici que obtindria el Barça amb l’intercanvi pur es redueix a la presumpta fiabilitat més gran del bosnià en la competició pura i dura. Un rèdit massa escàs i que no compensa. La plantilla blaugrana ja en té prou de jugadors en la trentena i el límit salarial està desbordat.

Per això el club blaugrana pactaria un intercanvi de Pjanic amb algú d’un perfil similar. N’hi ha dos: Ivan Rakitic i Arturo Vidal. El croat té 32 anys, el seu fitxatge està amortitzat (va ser el 2014 i va costar 18 milions més 3 en variables) i guarda una promesa d’augment de contracte (acaba el 2021) que el club va ajornant. A més dels diners, espera una explicació.

«M’hauria agradat, per descomptat, que el presi o Abidal o qui fos digués que aquí no hi tenim res a parlar», va confessar Rakitic a la cadena Cope, dolgut, davant l’absència de cap desmentiment del club sobre la voluntat de traspassar-lo. De canviar-lo. Rakitic es resisteix a marxar i només s’inclinaria per tornar al Sevilla.

Arturo Vidal (fitxat el 2018 per 19 milions més 3 en variables) també summa 32 anys, un any més de contracte (2021) i conserva un gran cartell a Itàlia. Va ser a la Juventus entre el 2011 i el 2015, però és l’Inter de Milà qui el vol. Antonio Conte va ser el seu entrenador quatre anys a Torí i desitja recuperar-lo a les seves ordres a San Siro.

Acord amb Pjanic

Els diaris italians expliquen que hi ha un acord entre Pjanic i el Barça sobre les seves futures condicions contractuals, per més que la setmana passada el futbolista se sentia encantat a Torí. No se sap si estaria igual d’encantat a Londres. La Juventus ha temptejat el Chelsea per l’intercanvi amb Jorginho davant de les reticències blaugranes.

«La Juve és una gran família, un club d’un nivell molt alt», va explicar Pjanic en una xerrada d’Instagram. Arthur també va avançar que no tenia cap altra prioritat en la vida que seguir al Camp Nou quan va començar a sospitar que podia ser una moneda de canvi.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

El temps de confinament ha donat temps per negociar fora dels terminis establerts. Uns terminis que rebentaran l’estiu. Davant de les dificultats del canvi directe Pjanic-Arthur, les dues parts posen alternatives sobre la taula. Altres opcions per desencallar l’operació.

A la Juventus li agrada Nelson Semedo i al Barça no li desagrada Mattia De Sciglio. Dues defenses, un per bàndol, per equilibrar el desajust en les valoracions dels futbolistes. Un estratagema per evitar que algú hagi de rascar-se la butxaca.