El protocol de Messi

Però Leo va regalar dues assistències de gol. En la primera un cop de cap seu va deixar sol Braithwaite i en la segona, una ja tradicional, però no per això menys màgica, passada a Jordi Alba. No en tenia prou el capità del Barça, que va aparèixer a Mallorca amb un aire rejovenit, potser pel canvi de ‘look’, després que l’astre es treiés la barba pèl-roja.

No en tenia prou a donar dos gols (és el màxim assistent del campionat, amb 14) sinó que també volia arribar als 20 gols, una xifra que no ha abandonat en la seva carrera des de la temporada 2008-09.

Pols obert

I a Messi li queden 10 jornades per engreixar aquestes espectaculars xifres ofensives a la Lliga, entossudit a mantenir la seva hegemonia en el Pitxitxi. Porta sis trofeus al màxim golejador l’argentí, cosa que li permetria desempatar amb Telmo Zarra.

A Mallorca, i mentre es retrobava amb el futbol després de la seva absència més llarga (tres mesos sense jugar cap partit), el 10 es va trobar realment còmode, obsessionat com està a guiar el Barça per conquistar la doble corona: Lliga i Champions. I tot en un temps exprés. Dos mesos com a màxim per esbombar tota una temporada, amb un entusiasmat i refrescat Messi.

Els altres roten; ell, no. Abans de la pandèmia havia encadenat 10 partits consecutius jugant els 90 minuts. Després del virus, i malgrat el còmode 0-3 que indicava el marcador, Leo no volia perdre l’hàbit de continuar marcant. Tot i que fos en el temps afegit i amb la cama dreta, amb un altre gest que la seva ambició continua estant intacta.

I més ara que la Lliga s’ha convertit en un combat sense treva. El Barça va golejar d’inici a final. I el Madrid, a la seva nova caseta de Valdebebas, va liquidar el duel amb l’Eibar, mantenint-se així els dos punts de renda. No hi ha temps ni tan sols per mirar enrere.

Demà, al Camp Nou, el líder rep el Leganés, enfonsat com el Mallorca al soterrani de la classificació, ben a prop del descens. Dijous, trepitjarà Valdebebas el València, amb opcions d’aspirar a la Champions. I cap al final de la setmana (divendres), un Sevilla-Barça, el partit que delimitarà el veritable potencial del líder després de la pandèmia. Tot i que amb el ‘protocol Leo’ tot és més senzill.

Arturo Vidal, el ‘nou’ invisible que irradia eficàcia

Quan Frenkie de Jong va robar una pilota prop de l’àrea del Mallorca i va girar sobre si mateix, Arturo Vidal es va oblidar llavors del que passava. Va enfilar amb velocitat el carril central de l’atac del Barça, aixecant la mà dreta, perquè Jordi Alba, un dels seus millors amics a la plantilla, detectés la seva violenta i, alhora, precisa irrupció dins l’àrea balear. El xilè va rematar de cap amb fúria firmant el 0-1 quan amb prou feines es portaven 65 segons de partit.

Una prova més de la contundència i eficàcia que irradia Arturo Vidal, capaç de ser titular amb Guardiola al Bayern, Allegri a la Juve i permetre que Valverde i Setién coincideixin també en la seva elecció per a l’onze del Barça. En 45 minuts, un gol, una targeta groga i va ser substituït. Però va deixar la seva empremta.

Braithwaite, un gol del nou soci de Leo

Abans del coronavirus, Martin Braithwaite va ser titular contra la Reial Societat formant el trio d’atac amb Messi i Griezmann. El mateix disseny organitzat per Setién per al primer partit després de la pandèmia. Ja és el quart davanter del Barça, una vegada recuperat Suárez de la seva greu lesió al genoll dret. 

El danès arrenca sempre des del flanc esquerre, però ve cap al centre per donar línies de passada a Messi i alliberar, alhora,  el carril que utilitza l’incisiu Jordi Alba. Així va aconseguir l’exjugador del Leganés, per exemple, el 0-2 després d’una assistència de Leo. I aquí, just a l’eix central de l’atac, va tenir una altra gran ocasió desbaratada per una genial intervenció del porter Manolo Reina. Els desmarcatges en profunditat de Braithwaite refresquen i dinamitzen l’atac.

Suárez, una mitja hora «espectacular»

Setién estava feliç pel rendiment que va deixar Luis Suárez a Mallorca. Era la primera vegada que tècnic i davanter coincidien en partit oficial. «Va estar a un nivell espectacular», va admetre després l’entrenador blaugrana, feliç de recuperar una peça essencial de l’equip.

No comptava amb Suárez ja que havia passat pel quiròfan quan ell va suplir Valverde, el gener passat. Però l’uruguaià arriba a temps d’ajudar en les dues competicions (Lliga i Champions) que queden.

Poc més de mitja hora va estar al camp, després de substituir Griezmann. Però el 9 va tenir temps de xutar dos cops a porteria, a més de completar 12 passades amb encert de les 14 que va fer. I li va regalar una assistència a Messi, un clàssic. Com si el temps no hagués passat.

Araujo, una estrena «correcta»

Lenglet estava sancionat. I Umtiti, que havia de ser el titular, pendent d’uns problemes físics que van fer que Setién apostés per un jove central uruguaià, de 21 anys. Després del seu debut davant el Sevilla, en què amb prou feines va jugar 14 minuts perquè va ser expulsat, Ronald Araujo, el defensa del Barça B, va formar l’eix del darrere amb Piqué, a qui li va tocar assumir el rol de tutor.

«L’hem compromès moltíssim posant-lo a l’esquerra», va admetre Setién, conscient que per aquesta zona la picardia del japonès Take Kubo era tot un perill. «Ronald ha fet un partit superb, sempre ha fet el que era correcte. No ha pretès més del que havia de fer. I en totes les accions defensives en què ha participat les ha resolt bé. Pot estar orgullós del partit que ha fet», va sentenciar el tècnic.

Ni un sol xut de Griezmann

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Griezmann va marxar de Mallorca sense haver arribat a l’hora de partit. Ja ha deixat de ser notícia que substitueixin l’astre francès. Va passar davant la Reial i també es va repetir dissabte. No hi ha manera que jugui els 90 minuts. I això que va aparèixer, inicialment, com a davanter centre, escortat per Messi a la dreta i Braithwaite a l’esquerra.

Però Griezmann no va tenir cap pes en el partit, fins al punt que no va arribar a xutar mai. Se’n va anar sense generar perill, mentre els seus socis anaven fent gols. Primer, el danès; després, l’argentí. El francès va ser generós en l’esforç defensiu (va recuperar quatre pilotes), però en atac no va influir. I Griezmann es va quedar, altre cop, sec, havent marcat només un gol, el de Nàpols, en els últims cinc partits.