Rakitic evita el drama

3

Es llegeix en minuts

Irati Vidal / Barcelona

Per què confiar en El Periódico

23 de juny del 2020. Actualitzada 24 de juny del 2020 a les 01:12

0 Comentaris

Ter Stegen va sortir a terra de ningú, menjant-se la pilota, quan Raúl García no va tenir temps de rematar de cap. Així, patint fins a l’últim sospir, va acabar el Barça agafat al salvavides que li va allargar Rakitic, un jugador proscrit, per eludir el drama que sotjava un fantasmagòric Camp Nou. Com fantasmagòric va resultar el joc blaugrana, amb Piqué gairebé trencat muscularment, estirat sobre la gespa implorant guanyar-li temps a un rellotge, en què Ansu Fati resulta una benedicció per la seva frescor i desimboltura. Tot i que Messi estigui tan terrenal i humà, segrestat per la frustració. Fastiguejat perquè els seus xuts llepen els pals quan abans besaven felices les xarxes.

El trident es va alinear per primera vegada en l’onze inicial amb Quique Setién a la banqueta. I el partit va arrencar amb empenta perquè l’Athletic, a través d’una inicial sacada de banda, va començar a generar perill. Després, un córner i Ter Stegen va treure la mà esquerra salvadora per desviar una pilota que s’enverinava.

La resposta blaugrana va resultar contundent (i breu) amb una connexió entre Messi i Jordi Alba, una cosa que no es rovella ni amb els mesos del confinament, pròleg d’un violent xut amb l’esquerra de Busquets salvat per la cara de Yeray. Literalment va posar la cara. 

Tal com va passar contra el Leganés, el Barça va tornar a patir al començament amb els xuts llunyans de Balenziaga i la velocitat de pantera de Williams que esquinçava els centrals de Setién. Tant a Piqué com a Lenglet els costava, i és lògic, seguir l’explosiu davanter de l’Athletic, amb Garitano havent fet rotacions destacades en el seu equip, amb nou jugadors sortits del bressol de Lezama.

Arrencada estranya

 El Barça, amb els de sempre. No té gaire cosa més el tècnic càntabre. I en aquesta arrencada estranya ningú governava la silenciosa nit del Camp Nou, en què Luis Suárez va fallar dos xuts que no havia de fallar. Aquí es va notar, i molt, la seva inactivitat perquè els golejadors perden les mides del seu mapa. I la porteria de vista.

El partit no tenia un amo definit. Ni hi havia pausa, una cosa tan necessària per molt que el món visqui instal·lat en el vertigen, consumint-ho tot a l’instant. S’anava d’àrea a àrea, amb l’Athletic trobant-se a gust sobre la gespa blaugrana, mentre el Barça atacava obsessivament pel mig com si les bandes fossin a les grades buides de l’estadi. Hi havia tal embús en aquesta zona que guanyar un metre quadrat d’espai era una veritable proesa –o utopia– per a l’equip de Setién, que s’anava apagant de manera melancòlica.

Embús pel mig

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Ni es van reunir al voltant de l’entrenador blaugrana en la pausa d’hidratació. ¿Per què? Garitano injectava energia al seu refrescant Athletic, que no va imaginar una nit tan plàcida. El Barça va tenir sort que les grades estiguessin nues perquè es va salvar dels xiulets i Bartomeu, que sí que era a la llotja, va esquivar una altra mocadorada. El futbol era tan virtual. Ni rastre de passió ni entusiasme. Burocràtic al màxim, amb tal menyspreu que projectaven una imatge que no els interessava res. Amb Eder Sarabia assumint, en ocasions, el rol de primer entrenador que no li correspon, per molt impulsiu que sigui el basc davant la tristesa infinita que desprenia la mirada perduda de Setién, el seu cap. Ni ell es reconeix a si mateix. ¿On és aquell entrenador aventurer i ofensiu?

  Atabalat pel no-res, va cridar Riqui Puig, va posar Rakitic, va col·locar Ansu Fati i va treure, altre cop, Griezmann. El primer que sempre sobra del trident. En tot just 13 segons, un nen va rematar de cap una pilota aèria amb cert perill. Té només 17 anys, però al camp no se li nota, connectant bé amb Leo. I llavors va arribar el croat, que havia substituït Busquets, que no jugarà contra el Celta al veure la cinquena groga, per convertir-se en un jugador indetectable per a la defensa de l’Athletic. Messi va regatejar i va assistir; Ivan, va marcar. El migcampista salvador que ja no hauria de ser al Camp Nou.