El Barça i la Juve ultimen el canvi Arthur-Pjanic

Arthur no volia anar-se’n del Barça. Però el Barça l’ha fet marxar en una operació que sembla clarament econòmica. El club blaugrana necessita diners per quadrar comptes abans del 30 de juny i evitar els números vermells. I l’enginyeria financera que es va dibuixar l’any passat amb l’intercanvi entre Neto (va venir del València) i Cillessen (va marxar al València) es repeteix ara per mitigar la crisi econòmica que sacseja l’entitat blaugrana, accentuada encara més per la pandèmia.

D’aquesta manera, el club obtindria els 124 milions d’euros que s’havia fixat com a objectiu en la venda de jugadors en el pressupost d’aquesta temporada. Arthur és vist, per tant, com un negoci per a la junta de Bartomeu. El va comprar fa dos anys per 31 milions d’euros més 9 en variables, procedent del Gremi de Porto Alegre, destinat a ser un centrecampista de referència.

Però no hi ha temps ni paciència. Ni, per descomptat, diners per consolidar aquesta aposta estratègica. El va fitxar Robert Fernández, llavors secretari tècnic, després el va veure Pep Segura i ara és Eric Abidal qui ha d’avalar la seva sortida del Camp Nou. Va ser l’executiu francès qui va rebre Arthur el primer dia perquè Robert ja havia sigut acomiadat.

En dos anys, el brasiler ha vist desfilar tres secretaris tècnics del Barça. Tot i que, en realitat, la firma del seu adeu hauria de ser d’Òscar Grau, CEO del club, obligat a buscar en els últims dies de l’exercici econòmic els diners que necessita per no presentar pèrdues.

En plena pandèmia i amb un mercat que s’està corregint ostensiblement a la baixa, el Barça ha taxat Arthur, de 23 anys, en 70 milions. Un preu fora de mercat. Fins i tot abans del coronavirus. La Juve, per la seva part, posa un preu de 60 milions per Miralem Pjanic, el centrecampista bosnià, de 30 anys. El Barça no només rep els 10 milions de diferència entre les dues taxacions sinó que obté un benefici comptable de gairebé 50 milions perquè encara en queden 20 per amortitzar d’Arthur. 

Gairebé el doble de sou

La Juve, que va pagar 32 milions al Roma fa quatre anys per Pjanic, també obté benefici econòmic, a més d’emportar-se un futbolista molt més jove que ha modificat la seva idea inicial de no moure’s del Camp Nou. Fins i tot Arthur va arribar a emetre un comunicat públic recalcant el seu desig de continuar vestint de blaugrana, però la pressió del club i la substancial millora del seu sou a Torí –podria doblar-lo, emparat en la beneficiosa fiscalitat italiana– l’han fet canviar d’opinió.

El Barça dividirà i amortitzarà l’impacte econòmic de l’arribada de Pjanic en els pròxims anys. La mateixa operació executarà la Juve amb Arthur, a qui se l’ha empès a abandonar el Camp Nou perquè se li ha fet veure que no compten amb ell per al nou projecte esportiu.

A més que el club li va dir, segons va informar ahir la Cadena SER, que s’oblidés de la millora salarial pactada per al tercer any de contracte. Any que ja no complirà perquè el club viu tan al dia que ha hagut de clonar el Neto-Cillessen de l’estiu passat. Va arribar per ser el nou Xavi, avalat per la complicitat que va tenir amb Messi des del primer dia, i marxarà sense deixar gairebé empremta en l’equip, on no ha pogut ser influent.

Jugar amb Messi

En canvi, a Maurizio Sarri, el tècnic de la ‘Vecchia Signora’, sí que li convenç el jove brasiler per dirigir el futbol des del centre del camp, tot i que ahir fos diplomàtic. «No parlo dels jugadors d’altres equips», ha dit l’entrenador italià. «Arthur és un jugador del Barcelona i em sembla lleig posar-me a parlar d’ell. No m’ha agradat quan Setién ha parlat de Pjanic...», ha admès Sarri.

«Tècnicament, Pjanic no es pot discutir. Si se’n va és per altres motius».

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

A Quique Setién li tocarà dirigir Pjanic, jugador expert amb una de les fitxes més elevades de la Juve que tindrà, a més, el privilegi d’haver estat amb Cristiano Ronaldo a Torí i ara, arribat ja a la trentena, compartir equip amb Messi al Camp Nou. Futbolista de rendiment immediat en aquesta mirada curtterminista que inunda actualment el Barça.

De fet, al mercat d’hivern passat, els dos clubs ja van segellar un altre intercanvi. El Barça va vendre a la Juve el davanter del filial, Alejandro Marqués, per 8,2 milions, i a canvi va obtenir la cessió del centrecampista brasiler Matheus Pereira. No és només futbol, és negoci.  «Tècnicament, Pjanic no es pot discutir. Si se’n va és per altres motius», va sentenciar Sarri.