Les claus de la Lliga que se li escorre al Barça

El confinament, que va durar tres mesos, va ofegar el Barça de Setién i va impulsar el Madrid de Zidanet, que està a punt d’aconseguir la seva segona Lliga en els tres últims anys, capaç de sobreviure fins i tot sense Cristiano Ronaldo. Després de la pandèmia, l’equip blaugrana va començar a cedir la seva corona en 11 dies tràgics concedint tres empats (0-0 a Sevilla, 2-2 a Balaídos amb el Celta i un altre 2-2, però al Camp Nou davant l’Atlètic) per malgastar un campionat que tenia a la seva mà.

Ara, en canvi, el Madrid és amo del seu destí. Si guanya aquest dijous al Vila-real serà campió de la Lliga, «el trofeu més important de la temporada», com solia recordar Zidane fins i tot quan guanyava tres Champions en quatre anys. No necessita ni guanyar per ser campió en funció del que faci el Barça contra l’Osasuna. Amb el mateix resultat en té prou el quadro madridista per festejar un títol que tenien a la mà els blaugrana.

Però l’equip de Setién no ha sabut adaptar-se al futbol post-Covid-19 (nou jornades de Lliga en només 32 dies), incapaç, a més, de ser fiable i contundent. El lideratge de Zidane, que ha prescindit en el camí de Bale, un turista en la Lliga, i de James, jugador marginal, ha pogut més que el desig de Messi i Piqué, convertits tots dos, juntament amb Ter Stegen, en els símbols d’un campió que es resistia a claudicar. Zizou ni ha necessitat Hazard, el fitxatge estrella que no ha aportat res a la Lliga. Un gol i gràcies.

Sense festa a Cibeles

Després de la pandèmia, el Barça es va enredar de tal manera que va veure com el Madrid volava: 27 punts de 27 de possibles, cedint només tres gols en tan afanyat camí amb la gegantina figura de Courtois, pròxim trofeu Zamora. L’equip de Setién va començar amb +2 després del gol de Tello, abans del coronavirus, que el feia líder. I ara està quatre punts per sota de l’equip blanc, que ha demanat no sortir al carrer si és campió.

No hi haurà festa a Cibeles i el Madrid vol que tota celebració es faci a casa, mentre José Martínez-Almeida, l’alcalde de la capital, diu que com a màxim, en balcons o perímetres reduïts amb mascareta.

«Aquest punt de reflexió del confinament ens va venir bé per poder reaccionar» (Sergio Ramos)

El coronavirus ha canviat la vida i, alhora, el futbol. Al Barça, més encara. «Aquest punt de reflexió del confinament ens va anar bé per poder reaccionar», va admetre Sergio Ramos, el capità del Madrid, que assumeix la positiva mutació que es va viure durant els tres mesos de reclusió domiciliària. L’equip de Setién no n’ha tingut prou amb mitja hora de bon futbol. O fins i tot mitges parts. L’excepció va ser Vila-real, on va completar un excel·lent partit, des de l’inici fins al final.

Retorn al passat

El canvi d’entrenador (Setién per Valverde a mitjans de gener) no va obrar l’«impuls», aquesta va ser la paraula utilitzada pel president Josep Maria Bartomeu, esperat. Per molt que el dirigent afirmi que aquest impuls sí que s’ha donat internament.

Però, en el camí, el Barça està a punt de perdre una Lliga, i es frustrarà així la ruta traçada pel Txingurri, que havia guanyat les dues anteriors i havia deixat el Madrid als antípodes de la classificació. A 17 punts es va quedar l’equip blanc el primer any post-Neymar i a 19 en el segon, desconnectant-se del campionat diversos mesos abans que acabés.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

El relleu a la banqueta del Camp Nou, el primer que es feia des del 2003, llavors va ser Antic per Van Gaal amb la interinitat de De la Cruz, no va despertar l’equip. Ara, Bartomeu només afirma que Setién continuarà sent l’entrenador del Barça a Europa. O sigui, el pròxim 8 d’agost contra el Nàpols (1-1 en l’anada), confiat el president a arribar a l’exigent Champions exprés que l’espera a Lisboa amb el Bayern de Munic, la Juventus, el City o el Madrid com a possibles rivals.

De moment, i pendent del que passi demà a Valdebebas, el Barça firmarà la pitjor puntuació en la Lliga des del 2008, quan l’«autocomplaença», com va indicar en el seu moment el llavors president, Joan Laporta, va certificar el final de Rijkaard. Després, va arribar Guardiola. ¿I ara? Si pogués, Bartomeu portaria ja mateix Xavi.