El Barça es juga la vida en la Champions en precari

L’últim partit de la temporada del Camp Nou. És una certesa. Si és l’últim partit de Quique Setién, amb només 13 jugadors del primer equip, és una incertesa. El Barça es juga la vida en la Champions en el comiat oficial de l’estadi i, si continua viu, jugarà a Lisboa, amb els altres set supervivents en el format dissenyat per la UEFA per evitar el coronavirus. Setién anirà a Portugal, però sembla improbable que torni a asseure’s a la banqueta blaugrana al setembre, quan s’iniciï la pròxima campanya.

«En cap moment m’ha passat pel cap que el del Nàpols pugui ser el meu últim partit», va assegurar Setién, que esperava aquesta pregunta tractant-se d’un moment clau de la temporada. El ser o no ser, que s’anirà repetint en cada eliminatòria. Una disjuntiva que s’intueix més definitiva en aquest duel de tornada (1-1 en l’anada del febrer) contra el rival italià.

La presó amb públic

Setién va donar arguments per mantenir allunyada del cap aquesta funesta sospita. Arguments, tots, futbolístics, en una lectura marcadament positiva i que contrasta amb la sensació general més negativa del vestidor, la llotja i la grada, l’estament menys influent en la presa decisions, sobretot quan el virus ha expulsat el públic de l’estadi. Sense mocadorades, l’enuig de la massa no és visible. Ni audible.

«El futbol sense públic no és futbol, és un esport diferent», corroborava Gennaro Gattuso a l’arribada del Nàpols. «Venir així per a nosaltres és un petit avantatge. Escoltar 90.000 persones, si no tens personalitat ni experiència, és una presó».

El «senyal»

Sergio Busquets, el futbolista escollit pel club per complir les normes de la UEFA malgrat que no juga per sanció, va reblar que el vestidor afronta l’eliminatòria «amb molt optimisme», tant, que malgrat l’1-1, l’equip sortirà «a atacar, fidel a la seva filosofia». Busquets entén que si Setién continua com a entrenador la pròxima campanya «seria un bon senyal». Senyal que el Barça ha sigut campió de la Champions o ha fet un bon paper. Tot i que acabi l’exercici sense un títol.

Tots els motius que justifiquen l’entusiasme barcelonista els va exposar Setién. L’equip ha fet «molt bons entrenaments». Els jugadors «s’han recarregat d’energia» després de la setmana de vacances a l’acabar la Lliga. Ell, com a entrenador, ha tingut temps per clarificar les seves idees i té a les seves mans «una davantera de somni». El cos tècnic ha tingut «prou temps» per preparar el partit.  I, a més, l’equip va acabar la Lliga al camp de l’Alabès (0-5) oferint una evident «millora». Raons més que suficients que convidarien a pensar que el Barça podria massacrar el Nàpols. Però aquí hi ha un inconvenient.  És el Nàpols.

Bons de veritat

«Ha millorat molt i té moltíssims registres que el converteixen en un grandíssim equip. Defensa molt bé i sap atacar i fer mal. Hem previst moltes situacions i mirarem de minimitzar tot aquest potencial, però són bons de veritat», va afirmar Setién.

Gattuso va coincidir amb el seu col·lega que l’equip havia millorat des del febrer malgrat haver patit «molt estrès» després del confinament. Però ell està content amb la Copa conquistada i el rendiment dels seus pupils. Als peus de l’«Everest» que suposa eliminar el Barça, sap que els seus homes hauran de fer un esforç extra per quallar «un gran partit tècnic i tàctic i, tot i així, potser no ho aconseguim». I per això necessita la màxima versió dels seus homes. «Insigne jugarà si ell em diu que està al 100%». 

Nou del filial

Gattuso pot escollir. Setién, en canvi, no té marge de maniobra. Ja té decidida l’alineació. Li ha sortit gairebé per eliminació. En una llista més pròpia d’una primera eliminatòria copera, només en tenia 13 de disponibles del primer equip. En va sumar 9 del filial. Arthur, que es va presentar de tornada a Barcelona, no va ser reclutat. «La seva situació transcendeix la meva posició», va dir Setién, que no compta amb ell.

Les grans novetats són Mingueza (dorsal 44), Konrad (45), Reis (46) i Jandro (47), que mai havien estat cridats pel primer entrenador. Més freqüent ha sigut llegir els noms de Monchu, Iñaki Peña i Ronald Araujo. I molts més coneguts són els d’Ansu Fati i Riqui Puig. «És un espectacle veure’l jugar», en va dir Gattuso. I, de tots els joves, va remarcar Setién per animar-los: «Són partits especials i els posem en una situació a què no estan acostumats, però hi ha xavals amb molta desimboltura i atrevits i ho faran bé».

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Óscar Mingueza, de 21 anys, exerceix de central; Ramón Rodríguez, Monchu (20), Jandro Orellana (19) i Ludovic Reis (20), holandès, són centrecampistes. Konrad de la Fuente és juvenil (19) i davanter com Ansu Fati.

A Lisboa anirà, si el Barça compleix, Ousmane Dembélé, que ja acaricia la reaparició. El davanter francès no s’ha sentit capaç de forçar la màquina per ser inclòs en la llista contra el Nàpols i Setién tampoc s’hi ha atrevit. «Hauríem hagut d’assumir un risc bastant gran i ell no està en una gran confiança», explicava el tècnic.