Les claus del llarg desacord de Messi amb Bartomeu

No parla Messi des de Lisboa, però fa més d’un any que no para de llançar missatges que ningú recull. Fa més d’un any que parla sense que ningú l’escolti. O així ho sent ell, cansat de veure com el Barça s’anava debilitant de tal manera que no tenia cap pes a Europa. Fins que va arribar el 2-8 del Bayern i tot va quedar enderrocat, amenaçant fins i tot la continuïtat del capità al Camp Nou.

Tant s’ha deteriorat la relació que en la seva primera cita amb Ronald Koeman, el nou líder del projecte, li va dir que es veia més fora que dins, segons va revelar Rac-1. Que no es veu ja amb energia per pilotar la regeneració d’un equip que «ha tocat fons», com va dir Piqué immediatament després de l’estrepitosa caiguda europea.

La pandèmia va impedir acabar la Lliga quan tocava i va deixar Messi sense possibilitat, en cas que ho hagués volgut, d’executar la clàusula de sortida per abandonar el Camp Nou aquest estiu. Ara el seu contracte, firmat el juliol del 2017 i oficialitzat amb foto el novembre d’aquell mateix any, el lliga al club blaugrana fins al 2021, però aquest últim any ja havia anat mostrant les seves queixes continuades cap a la junta de Bartomeu.

El final de les vaques sagrades

Aquesta porta oberta que es deixa Messi en cada renovació revela la desconfiança que manté amb la directiva de Bartomeu, a la qual ha criticat en els últims mesos per la seva erràtica política esportiva, obrint cada vegada més esquerdes en les seves relacions amb la cúpula del club, disposat ara a executar una àmplia remodelació a la plantilla, que afectaria ‘vaques sagrades’, que són, a més, amics de Leo com Luis Suárez, Jordi Alba o Arturo Vidal.

«La gent del Barça em coneix i sap que no hi ha problemes amb aquests temes», va advertir el capità quan el van recordar perquè es deixava en cada renovació la porta oberta de sortida. «El que sento per aquest club va més enllà del que digui un contracte o de qualsevol firma, qualsevol paper», va argumentar.

Sortida complexa

Però cada vegada es veu més lluny de casa seva, malgrat com de complexa resulta la seva sortida. El Barça no ha volgut comentar els dubtes que ha traslladat Messi a Koeman, aferrant-se al discurs oficial emès tant pel president Bartomeu com pel tècnic. Té un any més de contracte i és l’eix en el qual ha de girar el nou projecte, tot i que canviïn al seu voltant les peces bàsiques.

«Aquesta és la meva casa i no vull anar-me’n», va dir l’astre fa mesos, marcant les claus del seu full de ruta. Un full que no s’ha complert, per la qual cosa el va portar a asseure’s davant de Koeman i exposar-li els tremends dubtes que l’embarguen. «Vull continuar guanyant coses en el club, coses importants. I per a mi no significa res la clàusula o els diners. Em moc per altres coses. El més important per a mi és tenir un projecte guanyador», havia repetit el capità en diverses ocasions, abatut perquè res del que esperava es compleix.

Zubi, l’última obra bona data del 2014

Ara mateix, el Barça no guanya. S’ha quedat en blanc, una cosa que no passava des del 2008, just abans de l’arribada de Guardiola perquè quan disposava dels diners per executar aquest projecte guanyador que reclama Messi (estiu del 2017 amb els 222 milions que va deixar la clàusula de Neymar) es va equivocar en les eleccions dels jugadors que l’havien de substituir. Dembélé, Coutinho, Griezmann... I amb el brasiler preparat per jugar aquest diumenge la primera final de Champions de la història del París SG enfrontant-se al Bayern de Munic, que va ridiculitzar els blaugranes.

I al Barça, mentrestant, se li ha esgotat l’última reestructuració exitosa de la plantilla, dissenyada el 2014 per Andoni Zubizarreta, malgrat que fos acomiadat mig any després per la crisi d’Anoeta entre Messi i Luis Enrique. Però aquell canvi (van arribar Suárez, Ter Stegen i Rakitic per consolidar-se, mentre Mathieu, Vermaelen i Douglas no deixaven ni rastre) és l’últim que li va sortir bé a Bartomeu, que després ha tingut cinc secretaris tècnics en cinc anys: Zubi, acomiadat; a Robert Fernández no el van renovar; Pep Segura, acomiadat; Éric Abidal, que ha dimitit i Ramon Planes, l’actual.

De tot això també es queixa l’astre argentí. 

«No opino de Griezman»

Maig del 2019. Ja feia un temps que Messi estava escaldat amb les decisions de la secretaria tècnica, que no havia trobat el relleu adequat per a Neymar. Just després de la derrota a Anfield, el senyal que no va escoltar en el seu moment la directiva, i abans d’anar a Sevilla per disputar la final de la Copa del Rei, que després va perdre amb el València, li van preguntar al capità per la possible arribada d’Antoine Griezmann. «No opino de Griezmann», va dir amb absoluta fredor. I en un to molt sec.

Contrastava aquesta fredor amb les paraules còmplices i carinyoses que havia expressat Messi sobre el davanter francès un any abans, l’estiu del 2018. «Agradar és obvi que m’agrada, és un dels millors ara mateix. No sé si hi ha alguna cosa, però nosaltres encantats que vinguin els millors i Griezmann n’és un», havia assegurat el capità blaugrana.

Però el francès va prendre la decisió, retratada en un documental televisiu, produït per l’empresa de Gerard Piqué, de quedar-se a l’Atlètic de Madrid. Un any més tard aterrava al Camp Nou. Però Messi ja no volia opinar sobre ell.

«Sincerament, no sé si el Barça va fer tot el possible per a la tornada de Neymar»

Setembre del 2019. Fa mesos que Messi pressent la possibilitat d’anar-se’n. En realitat, des de fa un any, una vegada frustrada la possibilitat de retrobar-se amb Neymar al Camp Nou, va expressar les seves crítiques cap a la gestió de la junta. Volia recuperar Neymar, que se n’havia anat l’estiu del 2017. I Neymar volia retornar al Camp Nou.

«M’hauria encantat que vingués Neymar. Sincerament, no sé si el Barça va fer tot el possible per a la seva tornada», es va queixar el capità blaugrana, que va estar informat, en tot moment, de l’actuació del club. I no a través de la junta sinó del seu amic brasiler.

«Vaig viure malament allò de Valverde perquè se n’anava a part d’un gran entrenador una grandíssima persona»

Gener del 2020. Va tenir connexió sempre amb Valverde. A Messi li encantava la discreció del tècnic extremeny, conscient, a més, que havia començat la seva era al Camp Nou de la pitjor manera possible. A dues setmanes d’iniciar-se la temporada 17-18, Neymar volava cap al París SG i el recanvi triat –el jove Ousmane Dembélé– es trencava tot just arribar.

No va tenir problemes de convivència l’astre amb el Txingurri. Per això, que el seu acomiadament, just després de completar en la semifinal de la Supercopa d’Espanya davant l’Atlètic de Madrid (2-3) en un dels millors partits, no agradés a Messi. No entenia l’argument de la directiva. Si s’acomiadava Valverde era per portar Xavi i no Setién.

«Ho vaig viure malament perquè se n’anava a part d’un gran entrenador una grandíssima persona», va confessar setmanes més tard el davanter argentí. Però just el dia en què s’anunciava la marxa de Valverde, el capità va aprofitar les seves xarxes socials per mostrar-li el seu recolzament. «Gràcies per tot, míster. Segur que t’anirà genial allà on vagis perquè, a més, de ser un gran professional, ets una magnífica persona. Molta sort i una abraçada gran».

«¿Abidal? Quan es parla de jugadors s’hauria de donar noms perquè se’ns està embrutant a tots»

Febrer del 2020. Va arribar Setien i el Barça no va trobar la fórmula per donar l’impuls que havia argumentat Bartomeu per justificar l’acomiadament de Valverde, el primer entrenador que era destituït en el Barça a mitja temporada des del 2003 quan Gaspart va fer fora Van Gaal i va posar Antic. «Molts jugadors no estaven satisfets ni treballaven gaire amb Valverde», va denunciar Éric Abidal, llavors secretari tècnic del club, en una entrevista amb el diari ‘Sport’.

«La relació entrenador-vestidor sempre ha sigut bona, però hi ha coses que com a exjugador puc olorar. Vaig comunicar al club el que pensava i s’havia de prendre una decisió», va argumentar després l’executiu francès, que va desencadenar l’enuig de la plantilla.

Un enuig canalitzat a través del compte d’Instagram de Messi, una cosa tan nova com inusual. «Sincerament no m’agrada fer aquestes coses, però crec que cada un ha de ser responsable de les seves tasques i fer-se càrrec de les seves decisions», començava escrivint el capità abans de ser molt més dur. «Crec que quan es parla de jugadors s’hauria de donar noms perquè si no se’ns està embrutant a tots i alimentant coses que es diuen i no són certes».

«Ara com ara no ens arriba per a la Champions»

Febrer del 2020. Feia temps que Messi havia diagnosticat el problema del Barça, que anava perdent competitivitat a cada partit que jugava. Així ho va voler denunciar en una entrevista amb ‘Mundo Deportivo’. «Si volem la Champions, hem de créixer. I molt. Ara com ara no ens arriba com estem», va denunciar el capità blaugrana.

Una opinió que, no obstant, no compartia Quique Setién, que amb prou feines feia un mes que era en el càrrec. «Podem guanyar la Champions, sí. En això no estic d’acord amb Messi, també perquè el tenim a ell», va argumentar el tècnic blaugrana a Rac1 ja durant el confinament. 

«El que em sembla és que el tècnic va entendre malament el que vaig dir o li van explicar malament el que volia dir. Jo el que vaig dir és que jugant com estàvem jugant els últims partits abans de l’aturada semblava clar que no ens arribava per guanyar la Champions. Mai vaig dubtar de la plantilla que tenim», va replicar ja al maig Messi al diari ‘Sport’. El temps li ha acabat donant la raó al capità. Encara en el confinament.

Xarxes socials La veritat és que jo veig estrany que passi una cosa així»

Febrer del 2020. Estava Messi de viatge a Dubai quan va esclatar l’escàndol del ‘Barçagate’ o ‘Bartogate’  com l’anomena l’expresident Joan Laporta. L’escàndol de les xarxes socials en el qual hi havia comptes crítics contra jugadors de la plantilla, entre els quals el capità i Piqué, i exfutbolistes d’altres èpoques, així com altres membres de l’entorn culer.

Això va obligar a una visita urgent de Bartomeu al vestidor de la ciutat esportiva on es va reunir durant mitja hora amb els capitans (Messi, Busquets, Piqué i Sergi Roberto) i l’entrenador (Setién) per desmentir-los que el club hagués contractat els serveis de l’empresa I3 Ventures amb aquest objectiu. 

«El president ens va dir el mateix que va fer públic, el mateix que va dir en la conferència de premsa. Quin era la situació i el que havia passat. I no puc dir gaire més. El mateix que saben tots vostès que va dir ens ho va explicar als capitans en privat», va argumentar després el capità.

«Deien també que hi hauria proves. Haurem d’esperar a veure si és veritat o no. Gaire més no podem dir. La veritat és que jo veig estrany que passi una cosa així», va sentenciar després, dubtant sobre la versió que va escoltar directament del president Bartomeu.

«Des de dins del club hi va haver qui va mirar de posar-nos sota la lupa»

Març del 2020. Després d’unes convulses negociacions, la plantilla del Barça va acceptar rebaixar-se el salari en un 70% per la pandèmia. Aquesta decisió va arribar després de diverses reunions telemàtiques entre els capitans i el president, que van erosionar encara més la seva ja debilitada relació. Per això, que Messi repliqués tots els comentaris que es dirigien cap a l’actitud dels jugadors.

Si contra Abidal va utilitzar Instagram, aquí va repetir la fórmula, però amb un comunicat molt més llarg, que després va ser compartit i difós per la resta dels seus companys. «No deixa de sorprendre’ns que des de dins del club hi hagués qui tractés de posar-nos sota la lupa i intentés sumar-nos pressió per fer una cosa que nosaltres sempre vam tenir clar que faríem», va argumentar el capità.

No només això. Messi va voler aclarir que l’equip sempre (remarca en majúscules en un comunicat personal) va tenir la voluntat de rebaixar-se el sou, a més de recordar que els futbolistes «som els primers que hem ajudat el club quan ens ho han demanat. Fins i tot moltes vegades ho hem fet també per iniciativa pròpia, en altres moments que ho vam creure necessari o important».

L’esquerda s’anava obrint cada vegada més.  

«Del gener cap aquí, tot va ser molt dolent. La gent s’està quedant sense paciència perquè no els estem donant res»

Juliol del 2020. Perduda la Lliga contra l’Osasuna i mentre el Madrid celebrava el títol, Messi compareixia davant el micròfon de Ricardo Rosety (Movistar). S’havia complert el seu primer presagi. L’equip, que havia tornat líder després de la pandèmia, es va deixar escapar el títol cedint punts, mentre el conjunt de Zidane ho guanyava pràcticament tot.

«Del gener cap aquí, tot va ser molt dolent», va assegurar Messi, que havia dit inicialment el mes de desembre, però va voler rectificar per col·locar la frontera del negatiu el mes en què va ser acomiadat Valverde i va arribar Setién. 

«Ja vaig dir fa temps que no ens arribava per a la Champions i ara ni per a la Lliga», es va queixar amb amargor el capità, dolgut per la impotència que mostrava el Barcelona aquests mesos. «L’equip ho intenta, però no pot. Si seguim així no ens dona davant el Napoli», va arribar a recalcar després de qualificar de «feble» l’equip. 

«Hem de canviar molt si volem fer alguna cosa. Hem perdut pels nostres errors i no pels encerts del Madrid», va assegurar el davanter, tement-se el pitjor. Es va eliminar el Napoli però després arribaria el desastre final. «S’ha de fer autocrítica, però autocrítica global».

I va voler llançar un últim missatge: La gent s’està quedant sense paciència i és normal perquè no li donem res».

I Lisboa el va omplir de raons

Agost del 2020. Roma (2018) semblava un accident. Anfield (2019), un desastre que mai es tornaria a repetir. Però Lisboa (2020) va decretar el final d’una època. El Barça de Messi només ha guanyat una Champions en els últims nou anys. No en tenia Leo ni 24 quan va guanyar a Wembley amb Guardiola (2011). Va haver d’esperar gairebé un lustre per conquistar la de Berlín (2015) amb Luis Enrique. Des d’aleshores, un viatge pel no-res.

Dels 24 als 33 anys només una Champions per al Barça que ha disfrutat d’un dels millors jugadors de la història. I això tortura Messi, enfrontat, a més, a una decisió que transcendeix només el purament futbolístic. També és una decisió vital. Aixecar el campament de Castelldefels i emprendre una nova aventura amb Antonella, la seva dona, i els seus tres fills.

Fa 20 anys que viu a Barcelona. El seu únic gran viatge va ser de Rosario a la Masia. Va poder anar-se’n en moltes ocasions –ofertes no li han faltat mai, ni tan sols ara en temps de pandèmia–, però sempre va acabar quedant-se.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

A Koeman, no obstant, li ha dit que es veu més fora que dins, fastiguejat de perdre, cansat de xocar amb la junta de Bartomeu –mai va tenir ‘feeling’ amb ell–  i esgotada la seva paciència. Però ell també sap que no és gens fàcil la seva sortida. El 31 de maig passat va expirar el termini de la clàusula que li donava el poder únic de decidir sobre el seu futur. Ara, el club recorda la seva clàusula de 700 milions d’euros i que li queda un any de contracte.

Messi ja sap que la gent ha perdut la paciència, com ell mateix va verbalitzar. És una frase que li retruny al cap, amb més vigència que mai. Fins i tot la seva paciència s’està a punt d’esgotar.