Commoció a l'Argentina per la marxa de Messi del Barça

«¿Què és un burofax?». La pregunta va circular com a reguera de pólvora i resumeix la perplexitat amb què s’observa des de Buenos Aires la decisió de Lionel Messi d’abandonar el Barcelona. Els argentins han posat aquesta nit entre parèntesi els seus esforços i inquietuds relacionades amb la pandèmia i l’infortuni econòmic per seguir les circumstàncies que impacten el futbol mundial i aquest país, que té Messi com el seu estendard i l’única esperança de recuperar les seves alegries. La Pulga va acaparar els portals de notícies. Es va parlar d’ell a la ràdio i la televisió, a les xarxes socials i entre amics, a través del WhatsApp.

«¿Qui es podia imaginar que l’amor de 20 anys de Messi amb el Barcelona acabaria i pitjor encara, acabaria als Tribunals i amb una pluja de cartes document?», es va interrogar el diari ‘Clarín’ en la seva nota editorial. Per Mariano Dayan, columnista del diari esportiu ‘Olé’, «l’aposta esportiva és coratjosa». Als 33 anys, amb la seva família instal·lada fa temps a la ciutat, havent crescut a Barcelona, els seus tres fills catalans, el capità del seleccionat ha apostat per un horitzó nou. «No ser eix de la reinvenció del Barcelona sinó reinventar-se a si mateix... Com Cristiano a l’anar a la Juve i Neymar al PSG, Messi ha optat per un canvi dràstic en la seva vida futbolística i social». Al seu criteri, al deixar Barcelona, exposar-se a nous companys, possiblement a un altre idioma, i un nou equip, Leo ha fet «un pas endavant en la seva carrera».

«Messi és tan argentí com l’almívar de llet, però la seva vida es va construir a Catalunya. Farà un pasal buit, com qualsevol que es desprèn de les millors pàgines de l’àlbum familiar. Això confirma l’atipament: ningú es llança per la finestra si la casa no està en flames», va afirmar Cristian Grosso al diari ‘La Nación’.

La set de victòria

«Res és per sempre, i Lionel Messi per fi ho va entendre: el Barcelona l’estava convertint en un futbolista somort, en un jugador per sota del que és, en un home que ja no era feliç al camp. ¿I per a què es juga a futbol si no és per ser feliç?», va dir al respecte Sebastián Fest al portal Infobae. El tema, va remarcar, no és els diners. «Messi no juga a futbol per a això. Messi juga a futbol per guanyar en gran, i això és una cosa que el Barcelona ja no li podia garantir, perquè feia temps que havia deixat de ser un equip guanyador».

 «L’acomiadament destemprat dels seus amics Luis Suárez i Arturo Vidal, executat amb una simple trucada pel nou entrenador Ronald Koeman, va acabar de trencar l’últim prim fil que unia Messi amb el Barcelona. Si hi ha una cosa de la qual són gelosos els grans ‘divos’ del futbol com ell és del seu cercle més pròxim. Tocar-los el seu nucli d’amistats, limitar-los els privilegis o posar-los en peu d’igualtat amb la resta dels seus companys equival a una declaració personal de guerra», va estimar en tant Daniel Guiñazú, del diari ‘Página 12’.

El futur

Els comentaristes feien apostes. Uns s’inclinaven pelManchester City. D’altres per l’Inter i no faltaven els que posaven les seves fitxes a favor del PSG. Una enquesta realitzada a les curses informava que un 13% dels consultats s’inclinaven per una destí al club que el va veure néixer: Newell’s Old Boys.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Més enllà de les sorpreses, una pregunta es repeteix a la ciutat de Buenos Aires: ¿això és millor o pitjor per a l’equip argentí que buscarà una altra vegada la Copa del Món a Qatar? El diari ‘Olé’ creu que un canvi d’aquesta naturalesa pot ser beneficiós. «Aquesta reacció, aquesta necessitat de sentir que baralla entre els grans, serà tot benefici per a la selecció, que comptarà amb un Leo actiu, viu. Perquè va deixar en clar amb fets, indirectament, que no es conforma amb el que hi ha, que assumeix els riscos que es necessiten per continuar estant entre els top mundials».

Les opinions variades no s’esgotaven al caure dimarts.  No van faltar els que davant les pantalles es van quedar amb un sabor amarg. Van irrompre les comparacions sempre odioses entre Messi i Diego Maradona, aquesta vegada amb el  Barça com a tema comú. No van faltar els que es van quedar sense resoldre l’enigma amb què va començar tot: «¿què és un burofax?».