El Barça guanya el Gamper i Koeman ensenya les seves cartes

En l’última prova, Koeman va provar. No para de fer experiments en l’última i única setmana amb partits que ha tingut des que va arribar al Barça. Mentre prenia les mesures a la banqueta del Camp Nou –era la primera vegada que s’hi asseia–, el tècnic va dissenyar l’equip més semblant al que debutarà el diumenge 27 a la Lliga davant el Vila-real a l’estadi blaugrana. Va guanyar l’Elx (1-0), però això, en realitat, era el de menys.

El de menys perquè el Barça, a falta de fitxatges, continua amb la defensa de la temporada passada, amb Neto jugant en comptes del lesionat Ter Stegen, el doble mig centre, amb Busquets i De Jong, i un atac nou, reformulat cada dia que passa. Amb Griezmann de fals extrem dret, Coutinho de mitja punta, Ansu Fati enganxat a la banda esquerra i Messi fent de tot. Nou i fals nou. O deu. O sis.

És el de menys perquè el veritablement transcendent és que Koeman va ensenyar clarament les seves cartes. Tant amb l’onze inicial com amb els canvis. Es va prendre el Gamper com si fos un partit oficial. Només va fer quatre canvis. Va ensenyar en qui confia. I en qui no.

Missatges a Riqui Puig i Suárez

 En un silenciós Camp Nou, ple, això sí, de més vida del que es pogués pensar (20.687 firmes han impulsat un transversal i sorprenent vot de censura per intentar enderrocar Bartomeu), l’equip intenta renéixer. Amb Bartomeu més acorralat que mai, no dimiteix de moment, i un entrenador, Koeman, a qui no li tremola el pols per res. Ni per dir-li a Riqui Puig que es pot quedar.

Però ha de saber (i ja ho sap des del Gamper, que va veure amb tristesa infinita des d’una desèrtica grada) que serà l’últim de la fila. Igual està Luis Suárez. Tres partits, tres cops descartat. Zero minuts en aquesta pretemporada i un examen de nivell B1 italià aprovat. Si es queda, serà un més. El 5 d’octubre arribarà la resposta definitiva.

El Gamper més estrany

A l’estadi se sentia tot. S’esgarrifava amb cada trepitjada que rebia dels jugadors. Grinyolava de vell que estava quan les poques persones que van anar al Gamper més estrany mai viscut ocupaven els seus llocs en un temple dramàticament despullat per la pandèmia. No hi va haver ni discurs de Koeman. Ni del capità Leo Messi. Ni cap referència a «‘esa copa tan linda y deseada’» que un dia va cridar sense saber que maleït el dia que va admetre una obsessió tan gran.

L’equip, perfilat per a l’estrena de lliga, va portar els centrals a camp de l’Elx, mentre l’atac tenia un perfil radicalment nou. Amb Griezmann instal·lant el seu camp base al costat dret, la vella casa de Leo. Amb Coutinho giravoltant pel jardí de Messi mentre la pressió koemaniana emetia símptomes del que vol ser.

Davanters líquids. Davanters que flueixen al voltant de la figura del 10 protegits per la xarxa de dos migcampistes, cada vegada n’hi ha menys al Barça, i una defensa que se sent obligada a pressionar el més lluny possible de Neto. Davanters que no hi són, però que amenacen i arriben.

Koeman no té res del que va demanar. Ni tampoc li han tret del vestidor el que no volia. Per això, el nou Barça era, en realitat, el vell Barça. Deu jugadors de la temporada passada a l’onze inicial, candidat a enfrontar-se al Vila-real si no hi ha canvis d’última hora. Posats, això sí, d’una altra manera. Deu i Coutinho, l’única novetat enmig del caos que va originar després del 2-8 del Bayern.

Set de Lisboa 

O sigui, set jugadors que van estar amb Setién en la catàstrofe de Lisboa (Sergi Roberto, Piqué, Lenglet, Alba, Busquets, De Jong i Messi) van repetir amb Koeman al Gamper. Com si no res hagués passat. ¿La revolució? No hi és i no s’espera que hi sigui.

De moment, el vell Barça amb un dibuix tàctic (el 4-2-3-1) per agitar un equip que intenta treure’s la inacabable pena que ha anat acumulant al seu rostre els tres últims anys. I com ja va fer davant el Girona, el tècnic va repetir el mateix bloc durant una hora de partit per acumular automatismes en un Barcelona que s’està coneixent. 

Es coneixen entre ells. Es coneixen després al camp. I a poc a poc es veuen coses que semblen increïbles. Coutinho corrent cap enrere. No era l’únic. N’hi havia més, conscients que han de córrer molt per netejar tot el que ha passat en els últims mesos. Perdó, anys.

Sense ‘punch’

El Barça va fallar en la rematada, incapaç de plasmar el seu domini. Ineficaç en l’últim xut després de recuperar moltes pilotes gràcies a la pressió. Mentre Riqui Puig era a la grada, sense deixar de mirar el mòbil, i Suárez prenent mate, Koeman no va enganyar. Ni amb l’equip. Ni amb els tres primers canvis quan va treure Pjanic (per Busquets), Trincao (Griezmann) i Dembélé (Ansu Fati).

Curiosament, el Barça dels quatre davanters estava espès en la definició. Darrere no va patir gens perquè l’Elx, nouvingut a Primera després de derrotar cruelment el Girona a Montilivi, té el que té. Gairebé ni té jugadors, tot i així va obligar Neto a fer una gran parada en els minuts finals.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Amb els tres canvis, i mentre Coutinho s’ho passava bomba, Trincao esquinçava la defensa valenciana deixant una excel·lent aturada d’Edgar Badia, amb Dembélé treient el nas amb perill. Però sense punteria. Koeman va fer servir els quatre extrems i tots amb la mirada posada a la porteria.

Tot i que la falta d’encert va anul·lar tant control. I tanta pressió. Amb minuts, a més, per a Pedri, que ha passat per davant de Riqui Puig. I en la llista de Koeman va quedar encara molt més clar.