Suárez se'n va plorant i sense rancor

Va arribar de manera furtiva, entrant al Camp Nou sense que ningú el veiés, sancionat com estava per la FIFA per la seva mossegada a Chiellini. I se’n va gratis (l’Atlètic pagarà sis milions d’euros, però en variables). Gratis i emocionat, amb infinites llàgrimes als ulls, deixant un rastre espectacular de gols i una connexió amb Messi que transcendeix més enllà de l’àmbit futbolístic. És tan íntima que el capità es queda sol en un lloc, el Barça, on ja no volia ser més. Deixa orfe Messi i sense amo al ‘nou’ un dorsal carregat de llegenda.

Ha començat a parlar i s’ha posat a plorar. No ha pogut ni articular la primera frase. «És molt difícil per a mi. No tinc res preparat», ha admès abaixant el cap, incapaç de contenir tanta llàgrima. «El club va confiar en mi el 2014. Sabia en les condicions amb què venia per un error que havia comès», ha reconegut, envoltat dels quatre capitans: Messi, Busquets, Piqué i Sergi Roberto. Tampoc Jordi Alba ha volgut perdre’s el comiat de l’uruguaià.

S’ha mossegat la llengua. No ha volgut dir el que sentia. Ha preferit ser elegant en el seu comiat per no embrutar l’extraordinària història de gols que ha construït en el Barça. Bartomeu li ha dit que el Camp Nou seria «sempre» casa seva i ell ha replicat dient que «sempre seria un culer més». Suárez ha estat més diplomàtic que mai, conscient que se l’esperava volcànic i impulsiu.

Els missatges de Luis

Doncs, ha sigut al contrari, revelant, això sí, el seu malestar («s’han filtrat coses que a un l’indignen»), tot i que mesurant acuradament cada paraula, però deixant missatges. «Cal acceptar que no compten amb tu, igual que si és el jugador el que vol anar-se’n», ha dit.

Parlava que ell assumeix el seu adeu. I el Barça, no obstant, no va assumir ni va acceptar ni va tolerar la marxa de Messi emparant-se amb el seu contracte. També l’uruguaià tenia un any més de contracte i no li va servir per quedar-se. «Si el club pensa que fins a aquí, cal acceptar-ho. Però també quan el jugador et diu que no en vol més», ha afegit el tercer màxim golejador en la història del Barça.

L’uruguaià deixa que els gols parlin per ell. I cada dia que passi el record del seu llegat provocarà més nostàlgia per molt que Suárez continuï sense entendre perquè «l’entrenador» (no ha citat Koeman pel seu nom en cap moment) no el va voler incloure en el nou projecte del Barça. Simeone, en canvi, el rep amb els braços oberts. «Cada jugador té el seu comiat. I me l’he de guardar per a mi», ha dit l’uruguaià.

«Que els meus fills m’hagin vist aixecar trofeus i jugar juntament amb millor jugador de la història per a mi quedarà sempre en el record» 

L’uruguaià ha estat envoltat dels quatre capitans i Jordi Alba, amb qui ha posat en una foto sobre la mateixa gespa del Camp Nou amb tots els trofeus que ha guanyat. «Que els meus fills m’hagin vist aixecar trofeus i jugar juntament amb el millor jugador de la història per a mi quedarà sempre en el record», ha recordat el nou jugador de l’Atlètic de Madrid.

.@LuisSuarez9 se emociona en su acto de despedida del @FCBarcelona_es pic.twitter.com/smFrrtUFmh

— Roger Pascual (@pascualroger1) 24 de septiembre de 2020

Quan li han preguntat si tenia una cosa a retreure’s, Suárez s’ha preguntat a si mateix: «¿Retreure alguna cosa? ¿Jo? ¿O a...?», ha dit mirant a la cadira del president, Josep Maria Bartomeu, que ha anunciat que li encantaria fer «un partit d’homenatge» per acomiadar «una llegenda» com l’uruguaià. «Res a retreure’m», s’ha respost a si mateix el ja nou davanter blanc-i-vermell, que ha dit que el seu gest cap al dirigent havia sigut «en to de broma i que la gent ho agafi com vulgui». 

«Em sento orgullós dels sis anys que he viscut en el Barça. He de canviar el xip i disfrutar de la nova etapa»

«No era fàcil acceptar això. M’emporto amics, se’n va un ésser humà que té sentiments. Sigui on sigui hi haurà un culer més», ha dit el davanter uruguaià, el discurs del qual quedava interromput. Tenia el cor trencat. I no ho volia ocultar. Suárez no parava de plorar. «M’he de sentir orgullós dels sis anys que he viscut en el club. He d’agrair al Barça el que he viscut. He de canviar el xip i disfrutar de la nova etapa», ha afegit després.

👏👏👏 @LuisSuarez9
💙❤ #9raciasLuis pic.twitter.com/smdEsY5PpM

— FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) 24 de septiembre de 2020

 

Se’n va Luis Suárez, un dels millors davanters que ha tingut el Barça al llarg de la seva història. Només Samuel Etoo, en els últims anys, resisteix la comparació amb l’uruguaià, que es va acomiadar en un acte institucional al Camp Nou. Se’n va a l’Atlètic, però deixa sis anys plens de gols al Camp Nou, mentre Simeone se’n surt amb la seva aconseguint un ‘nou’ de classe mundial. En la recta final de la seva carrera. Té 33 anys. Això sí, haurà de construir un ecosistema particular per no castigar encara més el seu ja castigat físic: dues operacions al genoll dret en els últims mesos (el maig del 2019 i el gener del 2020).

«El club va confiar en mi el 2014, sabia les condicions amb què venia per un error que havia comès. No era fàcil acceptar això»

Al final, aquesta connexió amb Messi ha sigut, curiosament, l’origen del seu final al Camp Nou. Per sobre fins i tot de jerarquies al vestidor. Era un assumpte futbolístic. I així ho ha entès Ronald Koeman, fins i tot abans d’arribar a la banqueta. El seu adeu, tot i que ell es resistís a admetre-ho, era el símbol del canvi. Sense la seva sortida, no es visualitzava la reconstrucció necessària. «Ha sigut un mes de bojos. S’han inventat coses, s’han filtrat coses que a un li indigna», ha admès.

«¿Plats trencats? Cada jugador té el seu moment. Si el club pensa que fins aquí ha arribar, cal acceptar-ho. Costa, és difícil, són moments estranys, un té família. Però cal acceptar la realitat»

Per això, el tècnic li va comunicar, en una breu trucada, que no comptava amb ell. Després, a través dels fets, el tècnic va certificar aquest pla inicial. Tres partits de pretemporada, tres vegades descartat l’uruguaià, que no va jugar ni un sol minut amb la samarreta blaugrana. «Quan m’ho va comunicar l’entrenador, ja m’ho esperava perquè ja s’havia dit abans. Ho puc acceptar. No tinc cap problema a fer un pas al costat», ha reconegut el davanter. «Encara no he digerit el comiat, però no m’imagino jugar contra el Barça».

Aquell mes de «bojos», com ell mateix ha reconegut, Suárez ha hagut d’anar processant moltes coses. «¿Si he pagat els plats trencats? Cada jugador té el seu moment. Si el club pensa que fins aquí ha arribat, cal acceptar-ho, com quan el club et diu que no compta amb tu. Costa, és difícil, són moments estranys, un té família. Però cal acceptar la realitat», ha admès.

Amics del mate

L’últim partit amb aquesta samarrata va ser el 2-8 de Lisboa, on, precisament, va marcar un gol. Un de molt Suárez. Definició precisa i quirúrgica, una cosa que l’havia abandonat en els últims cinc anys fora de casa en la Champions. Aquesta relació futbolística amb Messi, que va ser clau en els seus primers quatre anys, unida a la fusió atòmica amb Neymar, que va crear la MSN, una davantera que es mantindrà per sempre en la història, s’havia anat deteriorant.

🔊 @LuisSuarez9: "Mai vaig imaginar que aconseguiria el que he aconseguit. Marxo molt orgullós"

EN DIRECTE per BarçaTV+
▶ https://t.co/ItYOpokWvT pic.twitter.com/EiB9luel99

— FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) 24 de septiembre de 2020

No es va deteriorar entre ells, més units que mai, sinó perquè l’equip, com es va veure primer amb Valverde i després amb Setién, no podia sostenir-se sobre aquests dos davanters que vivien en un univers a part en l’aspecte tàctic. La relació personal, en canvi, va anar creixent fins a convertir-se en socis d’atac, veïns de Castelldefels i amics per sempre, units pel mate, aquesta beguda que és una forma de vida.

«El Leo sap què penso jo. I jo sé què pensa ell. Som prou grans perquè ens donem consells. El Leo va sentir coses rares perquè un se’n va, i a un rival directe. Però no canviarà la nostra relació ni barrejarem sentiments per enfrontar-nos», ha dit l’uruguaià. 

«El Leo sap què penso jo. I jo sé què pensa ell. Som prou grans perquè ens donem consells. El Leo va sentir coses rares perquè un se’n va, i a un rival directe»

Però el Barça, tot i que Suárez volia quedar-se, va entendre que el trànsit del Barça de Messi al Barça amb Messi necessitava la sortida del seu company. Tot i que això impliqui reforçar l’Atlètic, un dels rivals directes, tant en la Lliga com en la Champions. Era, a més, una necessitat econòmica, incapaç el club blaugrana de suportar el seu salari en el futbol postpandèmia. I l’uruguaià, en contra de la seva voluntat, abandona el Camp Nou, l’estadi on es colava sent un jove (tenia 16 anys), acompanyat per Sofia Balbi, llavors la seva nòvia, ara la seva dona, per poder veure’l per dins.

«En el meu comiat no li donaré el gust a ningú. Ja s’especulava molt amb els jugadors que marxarien. Però jo ja ho havia acceptat. No tenia cap problema i volia arribar a un bon final, tal com ha estat», ha confessat el ja exdavanter blaugrana, recordant que ara el Barça «té més varietat i més alternatives per fer rotació. Serà un any molt bo i els joves podran aprofitar aquesta oportunitat», ha afegit.

«¿Retreure’m alguna cosa? ¿A mi? ¿O a...? Res, no tinc res a retreure’m. Puc fer molta autocrítica en la Champions»

Marxa Suárez després d’haver sigut fonamental en la construcció de l’MSN. Messi i Neymar feia un any que convivien en el Barça de Tata Martino (13-14), però sense parlar el mateix llenguatge futbolístic. Eren idiomes diferents i fins i tot contradictoris, allunyats de qualsevol química.

Va arribar Suárez i, després d’uns mesos d’aprenentatge, tots tres es van fusionar de tal manera que van convertir el Barça de Luis Enrique en una màquina perfecta, com revela el triplet del 2015, transformat el trident en una marca futbolística que es mantindrà, i per sempre, en la memòria del futbol mundial.

Ara abandona, molt a contracor, la seva casa de Castelldefelfs i els llargs matins de mate amb Messi creuant confidències sobre els seus fills en aquests viatges, que solien fer junts, camí de la ciutat esportiva. Si apareixia Messi, després arribava Suárez. O al revés. Eren dues persones en una de sola.

En aquest aspecte ha recordat un missatge que va rebre tot just trepitjar el Camp Nou. «Quan vaig arribar al Barcelona, deien ‘compte amb Messi, els davanters...’ I resulta que ara a Leo li fa mal el davanter. Som conscients que intentem fer el millor», ha dit el ja exjugador blaugrana. 

Va arribar plorant; se’n va plorant

Però, des d’avui, Suárez es converteix en el nou soldat del cholisme, una altra manera d’entendre el joc, igualment d’arrelada en un davanter que ha triomfat allà on ha anat. Tossut i obstinat com ha sigut sempre per demostrar que el gol no entén de cultures. Va marcar a l’Uruguai, va marcar a Holanda, va marcar a Anglaterra, va marcar a Espanya. Primer amb el Barça i ara també marcarà amb l’Atlètic.

«Si he arribat a algun lloc és perquè soc molt tossut. Mai abaixo els braços. La gent se sorprèn que en el minut 90 encara continuï pressionant. Jo visc el futbol així, perquè mai m’han regalat res», va comentar a aquest diari. Així ha arribat a ser un dels millors nous del Barça, un club per on han desfilat famosos golejadors. No va tenir la fantasia de Romário, un davanter de dibuixos animats, ni l’impacte extraterrestre de Ronaldo. Però queden els seus gols com a llegat d’un davanter històric.

«M’atrau molt aquest desafiament, serà una cosa maca», ha dit sobre el seu futur en l’Atlètic. «Em sento capacitat per continuar competint en la Lliga. I més després de l’últim any meu amb la lesió. Me’n vaig de la manera com me’n vaig, a continuar competint. Amb nova il·lusió, amb nous objectius», ha dit després de reconèixer que ha xerrat amb Simeone i amb Griezmann sobre el que l’espera a partir d’ara al Metropolitano.

«Me’n vaig per continuar competint. Me’n vaig amb molta il·lusió i expectactivas. L’Atlètic sempre ha estat lluitant per la Lliga i reflecteix que és un equip competitiu i ambiciós»

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

«Tothom sap on me’n vaig. Vull continuar demostrant que podia continuar competint. Si no és al Barcelona, doncs en un altre club», ha remarcat el nou davanter blanc-i-vermell. «He parlat amb Diego i amb Antoine. Me’n vaig amb molta il·lusió i expectatives. Sempre ha estat lluitant per la Lliga i reflecteix que és un equip competitiu i ambiciós. Espero aconseguir una cosa important en un nou equip», ha comentat l’uruguaià. 

Plorant va arribar Suárez al Barça fa sis anys. Plorant se’n va ara Suárez del Camp Nou.