Griezmann, Coutinho i el club dels 27

Aquest diumenge va fer 50 anys que es va apagar el crit de Janis Joplin i es va unir al club dels 27, tristament fundat per Robert Johnson, en què ja hi havia Brian Jones i Jimmy Hendrix, i al qual es van sumar posteriorment Jim Morrison, Kurt Cobain i Amy Winehouse. Molts culers donaven per morts Coutinho i Griezmann amb aquesta edat, però, mentre que el primer sembla haver renascut als 28, l’altre segueix vagant com una ànima errant sobre el Camp Nou, com si arrossegués encara la penitència d’aquell documental.

Gairebé ningú esperava que Coutinho tingués una segona vida a can Barça, i la majoria dels aficionats només esperaven que deixés alguna cosa a la caixa per recuperar el dispendi que es va fer al seu dia pel fitxatge més car de la seva història. Però després de fer els 28 al juny ha tornat a entrar en les vides dels blaugranes. Un retorn en dos actes. El primer, tràgic, quan va aparèixer com un fantasma del passat en la nit de malson de Lisboa. El segon ha arribat de la mà de Ronald Koeman. El gol era l’únic que li havia faltat en els dos primers partits en què havia deixat grans sensacions. Una assignatura pendent, que va saldar aquest diumenge, a l’aconseguir l’empat. Ho va celebrar amagant-se la pilota sota la samarreta, per dedicar-l’hi a la seva dona, que espera el tercer fill de la parella. Va ser un esclat d’alegria en una nit anodina davant el Sevilla, en la qual el bloc blaugrana estava lluny de l’il·lusionant impacte que havia generat davant el Vila-real i el Celta. Ni rastre del desplegament físic en els dos partits previs ni de la contundència ofensiva. Potser la tropa de Koeman va pagar el peatge el desgast de Vigo, on va jugar mig partit amb un menys.  

«Tenir un partit cada tres dies és una mica difícil ara que estem al començament, però ens hi acostumarem», va comentar Coutinho després del matx. Home devot, que fa un any va tenir el seu bateig baptista, va donar algunes de les claus del seu renaixement. «És una mica de tot. Moltes ganes de treballar, de fer-ho bé i de fer coses importants en aquest club».  «Necessita ajuda, confiança, amb el seu rendiment fins avui ha demostrat que és un gran jugador. Estic molt content que estigui amb nosaltres», va dir d’ell el seu nou tècnic.

L’altre club, el dels 420 milions

De moment, Coutinho sembla que és l’únic supervivent d’un altre club, el dels 420 milions que es va gastar el Barça per cobrir el buit gegant deixat per Neymar. A Dembélé sembla que l’esperen més a Manchester que al Camp Nou i això de Griezmann és un drama que s’engrandeix dia rere dia. 

Molts blaugranes,  alguns fins i tot al vestidor, també el van incloure en el club dels 27 quan, amb aquesta edat, ‘el Petit Príncep’ va gravar la seva mediàtica ‘Decisió’ per anunciar que no volia vestir la samarra barcelonista. Li van posar la creu llavors i es van negar a treure-li quan el davanter francès va canviar d’opinió un any després. 

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Després d’una temporada per oblidar, el rendiment de l’exmatalasser continua sent igual de decebedor en l’actual, allargant una dolorosa estadística: ha marcat tres gols en els últims 24 partits oficials del Barça.  

Estrena de Dest

La poca il·lusió que va generar l’arribada de Griezmann és inversament proporcional a la que ha aixecat l’arribada de Sergiño Dest. El primer nord-americà de la història del Barça va debutar abans del que esperava i a més en la banda contrària. La lesió d’Alba  li va brindar els primers minuts al seu nou jardí, on ja va deixar detalls del que pot oferir.