La cursa electoral del Barça per la successió de Bartomeu es desboca

«The old king is dead! Long life the king», cantaven a cor els culers fa 10 anys a ritme del viva la vida de Coldplay, banda sonora del sextet del 2009, i el seu eco ressonava encara el 2010 quan Josep Maria Bartomeu va tornar al club per ser mà dreta de Sandro Rosell i després president. Després que la dimissió del president decretés el final d’una dècada de bartorosellisme, s’ha desbocat el joc de trons en la recerca del nou regent del Camp Nou.

Hi ha cinc candidats ja confirmats (Víctor Font, Agustí Benedito, Toni Freixa, Jordi Farré, impulsor del vot de censura que ha destituït l’expresident sense obrir-se ni tan sols les urnes, i Lluís Fernández Alà), dos exdirectius de Bartomeu, Emili Rousaud i Xavi Vilajoana, també estan decidits a fer el pas, mentre que segueix per aclarir-se la incògnita de si saltaran a l’arena de Juan Rosell i Jordi Roche. Però tot queda condicionat per la decisió de Joan Laporta, que encara no ha dit res oficialment sobre si es presentarà a les eleccions. «Estem molt contents que es continuïn obrint nous camins perquè el Barça pugui refer-se i estem preparant-nos», assenyalen des de l’entorn de l’expresident, on mantenen el silenci sobre si farà el pas o no. 

La delicada situació econòmica que passa el club pot fer que més d’un s’ho pensi, tot i que la decisió del CSD que les pèrdues per la Covid durant l’estat d’alarma no computin, ajuda. A més d’un aval de 120 milions d’euros, els aspirants hauran de reunir 2.279 firmes.

Serà la campanya electoral més estranya, en què no hi haurà gira per les penyes i sí molt treball de xarxes socials, en les quals es va originar precisament la caiguda de Bartomeu. Una cosa que s’haurà de veure com impacta en un electorat en qui, com va recordar el president sortint en la seva carta a Pere Aragonès, «té una mitjana d’edat de 58 anys, amb més de 40.000 socis que són més grans de 60 anys». Tot i que la seva petició en l’última assemblea va ser rebutjada, Víctor Font insisteix que el vot electrònic pot ser una solució. «Aquesta és la nostra principal proposta per a aquestes eleccions tan atípiques. En l’última assemblea un 60% va estar a favor però no es va arribar al 66% necessari. Seria una gran solució –comenten des de la seva candidatura–. «Els estatuts no ho contemplen, però tampoc que es voti en dos dies o a diverses seus, com ja es va plantejar per la pandèmia. És una qüestió de voluntat política, de fer les adaptacions legals».

Farré, que ja ho va proposar el 2015, creu que no serà viable encara. L’impulsor de la moció explica que hauran d’adaptar la campanya al coronavirus. «Ens adaptarem a les circumstàncies de la Covid: farem webinars, videoconferències, preparem sopars de cinc persones al nostre local de les Corts... La situació ens obligarà a ser més imaginatius que mai». 

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Agustí Benedito, més que en les xarxes socials, creu que en el sistema tradicional. «No soc molt d’Instagram, Facebook o Twitter i no crec que a efectes de campanya electoral tinguin la importància del contacte directe», apunta. Tot i que calgui fer zooms i skypes i no es pugui recórrer Catalunya amb autobús de campanya com en altres ocasions, confia més en les complicitats establertes en les dues últimes campanya i en el seu vot de censura, que creu que li donen avantatge, a l’espera de la data i la «graella» definitiva.

Carles Tusquets, extresorer de Núñez, agafarà les regnes del club com a president de la gestora. Els estatuts del club fixen tres mesos per a la convocatòria d’eleccions després de la constitució de la junta provisional, per la qual cosa s’haurien de celebrar abans del 29 de gener. Tot i que s’espera que puguin fer-se abans de Nadal o just després de Reis perquè sigui el president entrant qui encari el mercat d’hivern, on Depay continua sent un dels objectius de Ronald Koeman. Aquest dijous, després de la constitució de la gestora, Tusquets farà una compareixença en la qual podrien començar a revelar-se algunes incògnites.