Derrota dramàtica del Barça

Un indigne gol va condemnar el Barça a una derrota dramàtica que col·loca el projecte de Koeman en una situació de màxim risc. Es queda a nou punts de l’Atlètic, submergit en una zona també indigna de la Lliga, acabant amb 10 jugadors per la lesió muscular de Sergi Roberto, sacsejats tots per les llàgrimes que anava vessant Piqué al veure cruixir el seu genoll dret quan li va caure a sobre Correa en una jugada plena de desgràcia. Va acabar el Barça sense fe ni futbol, tremendament preocupat pel que li passava al central, unit, a més, a la inquietud que continua generant l’apatia de Messi. 

Però l’indigne gol en el qual Piqué es va despistar i Ter Stegen va sortir tard i malament va provocar la derrota que situa el Barça cada vegada més lluny de la Lliga, i això que no ha acabat ni novembre, mentre l’Atlètic ja pot començar a somiar amb el títol, per molt que Simeone sigui sempre prudent. Però ja podrà dir, i amb raó, que va guanyar al Barça en el campionat. En un quart d’hora es van veure dues maneres diferents d’atacar. Igual de verinoses totes dues. L’Atlètic disfrutava dels passejos interiors de Marcos Llorente, un jugador que va trepitjar amb vertigen i perill l’àrea de Ter Stegen. A l’altre bàndol, un velocista anomenat Ousmane Dembélé va posar potes enlaire l’Atlètic. No hi havia manera humana d’agafar-lo. Va absorbir tant el joc ofensiu del Barça que es va inclinar tot cap a la banda dreta. Ni rastre inicial de Pedri.

Un Atleti diferent

Però el partit va arrencar bonic. Resulta evident, per si hi havia algun dubte, que Simeone, a través de la llum de Joao Félix, ha construït un Atlètic radicalment diferent. Agosarat, valent que es defensa, tot i que sembli mentida, tenint la pilota, generant possessions llargues, capaç, a més, d’intimidar arribant des de darrere. Koke i Sául governaven el partit quan tenien la pilota, permetent que Carrasco, obligat a una doble funció, gairebé utòpica (tapar Dembélé i regatejar Sergi Roberto), s’expressés feliç pel flanc esquerre.

I el Barça va tenir dos ensurts seriosos. L’imponent cop amb l’esquerra de Saúl que va tenir la resposta en una plàstica, valuosa i superba parada de Ter Stegen. Després, Marcos Llorente va moure els fonaments de la porteria blaugrana amb un cop amb la dreta que va escopir el travesser amb virulència. Però l’Atlètic també va tenir un parell de sobresalts quan Dembélé es va encarregar d’agitar el Barça percudint amb criteri. Tot un descobriment en el caòtic i desordenat Ousmane. Sembla que Koeman li ha acotat de tal manera el camí (corre, regateja, arriba a la línia de fons i centra) que l’hi simplifica.

Gàbia a Messi

Era impossible sostenir aquest vertiginós ritme. Era possible, per tant, que descendís fins a baixar la taquicàrdia dels entrenadors. Simeone, més calmat; Koeman, també. L’argentí va dissenyar una gàbia amb tres centrals (Savic, Giménez i Hermoso) per engabiar Messi i, de passada, Griezmann. A més, va anul·lar la banda esquerra desactivant el tradicional passi de Leo a Jordi Alba. En realitat, aquesta connexió no es va donar. O sí. Però al revés. Va ser Jordi qui va assistir a Leo, que va dubtar en el xut que va atrapar Oblak.

El caos inesperat

Notícies relacionades

Les llàgrimes d'un Piqué destrossat

El Barça de Flick treu bona nota

I, llavors, va arribar un caos defensiu que va despullar el Barça quan creia tenir el partit a la seva mà. Piqué va anar sense la tensió adequada a la recerca d’una pilota, la defensa estava descol·locada (era el temps afegit de la primera meitat), amb Ter Stegen mesurant malament i tard els temps de sortida permetent que Carrasco, el més perillós de l’Atlètic, marqués, potser, un dels gols més fàcils de la seva carrera. Va arrencar la segona part atordit encara el Barça per l’impacte d’un error tan descomunal i groller, preguntant-se ells mateixos com havien sigut tan matussers.

Fins a dues rematades, tots dos després de córners servits en curt, va cabotejar Lenglet sense punteria, permetent que Oblak no hagués ni de moure’s per recollir la pilota. Koeman va tenir també la lesió de Piqué, que va sacsejar emocionalment el seu equip, al veure’l coixejar i plorar. Llàgrimes de dolor per a un Barça que va regalar el cruel gol que el va deixar als antípodes de la Lliga.