El sol va brillar poc a Barcelona

Va durar més l’interès del Barça per Diego Armando de Maradona que l’estada del mite argentí al Camp Nou. Va estar només dues campanyes vestint de blaugrana (1982-1984), però ja s’havia firmat un contracte més de dos anys abans, el 1980. I de l’existència d’aquest projecte de crac mundial, en les velles oficines del club en tenien constància des del 1977.

Va ser llavors quan Josep Maria Minguella, que era a l’Argentina per fitxar el davanter Jorge López de l’Argentinos Juniors per al Burgos, va descobrir Maradona. Tenia 17 anys i començava a aparèixer l’onze vermell. Començava a meravellar. I, encara sorprès, a la seva tornada, Minguella es va acostar al Barça per informar del tresor. Segur que l’exagent va fer servir la paraula «fenomen». Maradona costava 100.000 dòlars. Jaume Rosell era el gerent. No hi havia un duro a les arques barcelonistes.

Dos anys d’espera

Tres anys després, ja el 1980, amb Josep Lluís Nuñez a la presidència i dues temporades sense guanyar la Lliga, ja hi havia diners. I necessitat. Maradona ja havia sigut designat el millor jugador del món juvenil. I els 100.000 dòlars s’havien transformat en 10 milions de dòlars. Firmat i rubricat, només calia esperar que acabés la temporada argentina perquè Maradona volés a Barcelona.

Però aquest vol es va demorar dos anys més. La junta militar que governava el país va ordenar a Julio Grondona, el president de l’Associació de Futbol Argentí (AFA), que l’astre més destacat, com el sol de la bandera, havia de continuar il·luminant Buenos Aires fins després del Mundial-82. L’anterior, el del 1978 que va conquerir l’‘albiceleste’, Dieguito havia sigut descartat en l’últim moment. 

I va aterrar a Barcelona, efectivament, després del Mundial com a jugador del Barça i després de jugar un any cedit al Boca Juniors. Tot i que no va ser la primera visita a la ciutat, sinó la tercera. Abans, havia acudit amb la selecció a l’amistós de comiat de Carles Rexach (1 de setembre del 1981) i, durant el torneig, va jugar dos partits a Sarrià, davant el Brasil i Itàlia. Va lluir poc en totes aquestes ocasions, però les espurnes que va deixar van enlluernar els culers.

El 8 de Schuster, el 10 de Maradona

«Aquest any, sí», van dir milers. El Barça estava atapeït d’internacionals espanyols amb l’afegit de l’alemany Bernd Schuster, propietari de la samarreta amb el 8. El 10 quedava reservat per a Maradona.

L’esperada arribava va ser apoteòsica: cinc gols en els primers tres partits, 11 en els 16 que va arribar a disputar fins al 5 de desembre davant la Reial Societat. Una hepatitis, segons el comunicat mèdic oficial, el va apartar dels terrenys de jocs fins al 12 de març. Va tardar tres partits a marcar, però fins a final de temporada va aportar 12 gols més. No van servir per conquerir la punyetera Lliga, aixecada per l’Athletic; van servir per conquerir la Copa del Rei i la Copa de la Lliga. Totes dues sobre el Madrid.

César Luis Menotti havia substituït Udo Lattek a mitjans de la temporada anterior i l’ascendència, el verb i els coneixements de l’exseleccionador argentí serien el complement definitiu per a la següent campanya. «Aquest any, sí!», van repetir els culers.

L’entrada de Goikoetxea

Però aquesta campanya va acabar ben aviat. Exactament el 24 de setembre. El Barça va apallissar per 4-0 l’Athletic al Camp Nou, però abans Andoni Goikoetxea va apallissar Maradona amb una violenta entrada per darrere, en el centre del camp i d’esquena a la porteria blanc-i-vermella. Els ànims venien caldejats de la campanya anterior, es van escalfar en aquest enfrontament i es van incendiar finalment a la final de Copa mesos més tard, que va acabar amb una baralla multitudinària sobre la gespa del Bernabéu.   

Maradona no va reaparèixer fins al mes de gener. Aquesta segona aturada va ser fatal. «Va canviar la vida de Maradona i la del Barça», recordava Minguella. «El Barça tenia un jugador per a 10 anys, per guanyar 8 Lligues», afirma encara avui. Però a la luxosa mansió del futbolista hi havia molta gent. Joventut. Poder. Diners. Temps. Massa de tot.

El ‘Pelusa’ va tornar el 8 de gener amb dos gols al Sevilla, més dos a l’Osasuna (amb derrota 4-2) i dos més a l’Athletic, en el quart enfrontament, com a dolça venjança del turmell partit. Onze gols en total fins al final de temporada. Però sense Lliga, sense Copa i sense Recopa, després d’una contudent derrota a Old Trafford, on el Manchester United va remuntar (3-0) el 2-0 de l’anada. La conquesta de la Supercopa d’Espanya va ser insignificant.

Entrenaments a la tarda

A Núñez se li estava acabant la paciència. Sis anys després de prometre Un Barça triomfant, continuava sense conquerir una Lliga. Malgrat tots els fitxatges realitzats. «Vam canviar els horaris dels entrenaments perquè així pogués dormir més al matí», murmurava al conèixer els hàbits del primer equip. 

Les derrotes, els rumors i el mal humor general van formar una barreja explosiva a la qual només li faltava un llumí. El detonant perquè es produís una cadena d’esdeveniments que desemboqués en la ruptura. «Maradona no se’n volia anar», assegura molta de la seva gent propera barcelonina.

El Nàpols aconsegueix l’aval

Els clubs italians, en aquella època –com els anglesos ara– tenien un poder econòmic incontenible i van anar trucant al Barça: Juventus, Roma, Fiorentina, fins i tot el Nàpols, que no era, ni de bon tros, dels grans. Ni se li suposava capacitat per presentar una oferta considerable. Núñez demanava un aval bancari de 10 milions de dòlars, amb la qual cosa el Barça recuperava la inversió efectuada. El Nàpols ho va aconseguir.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

El club va fer una declaració formal negant que considerés el traspàs de Maradona i Maradona va saber que el club ho sospesava. L’astre es va enfadar i es va produir l’eclipsi. Va trencar amb Núñez i va voler escoltar ell també com sonava la música italiana. El representant del Nàpols que havia marxat divendres, va tornar a Barcelona dissabte. El traspàs es va firmar a les oficines de l’aeroport del Prat.

Maradona havia arribat més tard del previst a Barcelona i va marxar més aviat de l’esperat. Va deixar 38 gols en 58 partits oficials, 47 en 75 en total en dues temporades.  Poc.