Maradona planejava instal·lar-se a Barcelona

Va costar convèncer Maradona que necessitava sortir d’unes companyies que no sempre l’han beneficiat. Però va accedir finalment a la mudança, que s’havia de realitzar després d’aquest Nadal. «Li feia il·lusió, però també tenia por de sortir de l’Argentina», ha explicat Julio Alberto a aquest diari. No es va arribar a temps.

En el pla estaven involucrats també Bernd Schuster, Migueli i Marcos Alonso, excompanys al Barça en les dues temporades que el Pelusa va vestir de blaugrana. L’ingrés hospitalari en el qual se li va detectar el coàgul al cap va frustrar l’operació sortida, sorgida d’una preocupació genuïna pel seu deteriorament físic i anímic i la desconfiança pel seu entorn.

Un altre dels participants que va ajudar perquè es produís el trasllat a Barcelona era Claudio Caniggia, exjugador de la selecció argentina. I un dels més involucrats va ser Richy Castellanos, amic de Maradona des de feia 27 anys. El relacions públiques, que s’havia encarregat del vídeo de macrofelicitació de més de 150 estrelles del futbol pel seu 60è aniversari, va parlar amb ell el mateix dia del seu aniversari. «Li vaig dir aquell dia: ‘Vull que vinguis amb mi a Madrid i d’allà ens en anem a Barcelona a la clínica’. Em va contestar que després de desembre, quan acabés el contracte d’entrenador amb Gimnasia y Esgrima La Plata, vindria».

«Un exèrcit d’amics»

Aquell dia li va explicar que Julio Alberto, Caniggia, Schuster, Marcos i Migueli anirien també a buscar-lo. «Així ja semblava que érem un exèrcit per poder portar-lo», explica Castellanos. 

«Vivíem amb l’expectativa que fes un canvi radical, més sa, agradar-se a si mateix, poder caminar. Que tornés a ser el que vam conèixer. Crec que havíem fet un bon pla», postil·la Julio Alberto. «Sabíem del problema de la Covid, havíem fet un estudi dels dies que podíem ser a l’Argentina per anar a buscar-lo i portar-lo i que no vingués sol. Havíem estudiat una sèrie de coses que han quedat en res», exposa.

L’exlateral esquerre, que ha superat un passat de problemes personals, empatitzava potser per això com ningú amb la situació de Maradona. Per això també insistia a allunyar-lo de la gent que l’envoltava en els últims temps. «Barcelona té una cosa que tenen molt pocs altres llocs: un entorn favorable, metges extraordinaris, dues o tres clíniques que són punteres. La idea era que no estigués sol i tingués algú de companyia.  Volíem veure el Diego recuperat físicament i després aprofitar per a la recuperació emocional i l’autoestima que un ha de tenir per continuar vivint. Cal renunciar a coses, posar certes barreres i saber amb quines amistats ajuntar-se i amb quines no».

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

L’estat de Maradona s’havia deteriorat de forma pronunciada en els últims temps. L’última vegada que se’l va veure en públic va ser a l’estadi de Gimnasia y Esgrima, informa Abel Gilbert. Tan malament se’l veia que ni tan sols li van acostar un micròfon: no podia parlar. Va haver de ser assistit per caminar. Els honors que va rebre van ser breus. Aviat, tots es van adonar que Maradona no estava en condicions de mantenir-se dempeus i el van portar a casa seva. 

El seu metge personal, Leopoldo Luque, va intentar aclarir els fantasmes i temors postoperatoris.  «El Diego és increïble». No era veritat. Alfredo Cahe, l’històric metge de capçalera de Maradona, va criticar les últimes decisions que es van prendre entorn de la salut del seu expacient. «No se’l va cuidar com corresponia». Segons el seu criteri, Maradona havia d’haver continuat a la clínica. D’afegit, el seu advocat Matías Morla va criticar la mitja hora de tardança de l’ambulància a aparèixer a casa del mite. Fins i tot la seva mort s’omple de controvèrsia.