Julio Alberto: «El Barça i Maradona es van escalfar i vam perdre tots»

Sí, em costa i trobo a faltar més gent, que eren amics seus, parlant als mitjans. Tenia l’esperança que guanyés la lluita personal que portava últimament, amb la lesió de maluc, genoll, la seva part personal i la seva manera de viure. Això és el més difícil de digerir. El vaig veure bé al sortir de la clínica. Se’l veia tranquil. Semblava que tiraria endavant.

¿No va saber valorar el Barça el jugador que tenia?

Crec que van ser les dues parts, no es van adonar com d’importants eren l’un i l’altre. Maradona per al Barça i el Barça per a Maradona. Ell va fer un canvi a la baixa, però li va sortir bé la jugada al Nàpols encara jugant amb jugadors de qualitat inferior. Crec que el Barça i Maradona es van equivocar, es van escalfar. I en el futbol passen aquestes coses: et piques amb algú i a veure qui és més gallet. I vam perdre tots: vam perdre veure el Maradona del Mundial, de la UEFA, dels dos ‘scudetto’.

Si hi hagués hagut més paciència a les dues parts fins, ¿on hauria arribat el Barça de Maradona?

No hi havia sostre. Era únic, el millor jugador del món en aquell moment, al millor equip del món per estadi, jugadors, entitat. Ho teníem tot per haver guanyat cinc o sis Copes d’Europa, fer història en el Barça. Va ser un cop dur.

Va arribar amb ell el 1982. ¿Com era llavors?

Com a company era un 10: amable, generós, pròxim, brillant fora i dins del camp, on era el millor. Líder, si necessitaves alguna cosa ell era allà, es posava l’equip a l’esquena. Ho tenia tot.

La presentació al vestidor amb les mitges ja va ser un espectacle, ¿no?

Va agafar les mitges, en va fer una bola i li va donar 200 tocs. Li tiraves una pilota de paper Albal i te la tornava.

Amb 22 anys va plantar cara a la directiva. Defensava els interessos de l’equip per sobre dels seus.

Sempre va ser així, així ha sigut la seva vida, per això sempre ha sigut tan pròxim al poble: perquè mai s’ha callat res, perquè sempre ha sigut directe, per això és tan estimat. Em recorda Eva Perón, aquella dona tan pròxima als més desfavorits.

Formaven una societat com la d’Alba i Messi.

Sí, moltes jugades són clavades a les que fan Messi i Alba. Teníem aquesta compenetració al camp.

I també el va patir en els entrenaments, on li tocava marcar-li.

Imagini totes les coses que ha vist per la tele i pensi en un partit informal, sense fores de joc, el que t’arribava a fer. T’humiliava tant que de vegades deies: ‘Et donaré una puntada de peu i et trencaré les dents’. I ell em deixava anar: ‘Primer m’has d’agafar’.

¿Quin és el seu millor record amb ell d’aquesta època?

Quan va arribar es va asseure al meu costat i li vaig dir: ‘Si necessites alguna cosa, només has de dir-ho’. I ell em va contestar: ‘No, no, si la necessites tu’.

¿Li va faltar ajuda en la gestió de l'èxit?

Quan faig conferències comento que l’èxit és difícil de gestionar. En l’èxit tens de tot i ets capaç de creure’t que mai et passarà res i corres riscos que després et passen factura.

¿El que el va perdre va ser el seu entorn? ¿Com hauria sigut amb un altre?

És molt difícil, no m’hauria agradat estar a la pell de Maradona en alguns moments de la seva vida. Jo he vist algunes imatges d’ell, que segur que tothom ha vist, i alguna més, que em produeixen ràbia. No puc comprendre com amics i familiars permeten que es gravi un vídeo d’una persona que ha begut i es difongui. Perquè aquest vídeo l’ha gravat una de les quatre persones que era allà. Em sembla de ser el pitjor, és per cagar-se que la teva família i els teus amics, aquells que diuen que t’estimen, et graven i et facin això. Són uns fills de puta. Això no es fa. 

Per vostè el problema, com ha comentat, és que Maradona era massa generós.

És un bosc en el qual és difícil veure qui és al costat del Maradona persona i qui s’acosta al Maradona futbolista. És difícil veure-ho quan ets jugador del Barça: veure qui s’acosta a tu i per què, gent que diu ‘t’estimo’ i fa una setmana que et coneix. Amics que els tens ficats en la teva vida i que quan te n’adones ja estan ficats a casa teva. Gestionar l’èxit és molt difícil, ara tenen més eines que abans; érem més innocents, espavilats per a segons quines coses però no a l’escola del carrer, que no la coneixem fins als trenta-i-tants. 

Ara, per exemple, Messi està més protegit del que ho estava Maradona.

Ara la gent està més protegida. Abans hi havia una sensació d’estar tremendament sol: no sabies què fer, com decidir, com parlar a la gent que t’envolta, tens por de quedar-te sol i perdre-ho tot i de fer-li mal a qui no s’ho mereix. Deixes que passin els dies. I al final has de decidir quan segurament estàs a punt de tenir un problema greu tant de salut, com econòmic, com social. Tens diversos fronts oberts, anímicament no et trobes fort...  És un cúmul de coses.

¿Van parlar alguna vegada de la gestió de l’estigma de la droga?

A mi la foto amb Maradona em va fer molt mal perquè estic cansat que es fiquin amb mi i que m’insultin. No saps el que és viure amb això 30 anys, amb gent escrivint sobre això i parlant de la meva vida sense conèixer-me, ni saber que tinc una vida totalment recuperada. És molt dur. Amb Maradona només ho havíem comentat per sobre perquè sabia que si ell em parlava d’això em feia mal i si jo li parlava d’això li feia mal.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Quan Maradona va començar a tenir problemes d’addicció a Nàpols es va oferir a ayudar-lo.

Sí, vaig estar a Nàpols dues vegades i també a Cuba, on hi havia moltíssima gent; va ser molt complicat fer-li entendre que no era el lloc adequat, i que hauria d’anar a una clínica sol. Que el primer pas havia de ser sol. Em va dir: ‘Ja et contestaré’, i després em va dir que no.