Així es va idear la pancarta de Laporta al costat del Bernabéu

Quan s’estava pensant l’«acció», encara es dubtava si Joan Laporta es presentaria a les eleccions a la presidència del Barça. Aquest silenci estava camuflant, en realitat, la gestació d’una de les campanyes més potents a nivell publicitari, que ha superat fins i tot la dimensió esportiva.

«Escolta, Lluís, pensa en una bona ubicació per posar una gran pancarta», li va deixar anar a Lluís Carrasco, el seu cap de campanya. «En aquell mateix moment en què m’ho va dir, jo ja vaig començar a imaginar mil escenaris. Com a publicista has d’imaginar el lloc més singular i transgressor. Com a publicista has de buscar sempre la part més bèstia», explica ara Carrasco. Ho va pensar, però no ho va comentar a Laporta. «D’acord, deixa’m uns dies, sisplau».

Van passar aquells dies i Carrasco es va acostar, de nou, a Laporta. Ja tenia el pla. Instal·lar una lona de 50 metres d’altura per 20 d’ample amb el rostre gegant de la seva imatge electoral al centre de Madrid. Al Bernabéu, òbviament, era impossible. Però no ho va tenir fàcil.

«Al final, depeníem que hi hagués disponibilitat de bastides tan grans a Madrid. I d’aquesta altura. No és tan fàcil com sembla. Per això, abans de plantejar res al Jan vaig mirar el que hi havia. Només n’eren cinc o sis», recorda Carrasco. «Però quan vaig veure que n’hi havia un de lliure a 75 metres del fons sud del Bernabéu, vaig dir: ‘¡Mare de Déu!».

#HolaMadrid😎 pic.twitter.com/eSmCkVWyeb

— Joan Laporta Estruch🎗 (@JoanLaportaFCB) 15 de diciembre de 2020

Estava lliure i va ser llogat després d’aconseguir l’aprovació de dos terços dels veïns en una votació. ¿El cost? No ha sigut informat per la candidatura de Laporta, tot i que s’estima que estarà entorn dels 70.000 euros. «És la campanya més barata del món», explica Carrasco quan no ha passat ni una setmana des que es va desplegar la pancarta. No li falta raó en aquesta afirmació.

«¿A la Sagrada Família?»

«Quan ho vaig veure, vaig trucar al Jan i li vaig dir: ‘Ja tinc el lloc. És el millor lloc possible’. Llavors, ell, mig en broma o mig seriosament, va respondre: ‘¿On és? ¿A la Sagrada Família?», em va preguntar. «No, no. ¡És al costat del Bernabéu! I ell em diu: ‘¡M’encanta! ¡M’encanta! ¡Tirem endavant!’».

Carrasco tenia la idea («jo sentia que era bona, era simple però molt bona»), tenia també el candidat adequat, tenia després la ubicació ideal, acostant-se i tocant gairebé el Bernabéu, però encara faltava alguna cosa. Faltava el ‘claim’, la frase que havia de resumir una pancarta tan gegant capaç de crear emocions i despertar la memòria del consumidor. En aquest cas del votant.

«L’eslògan no podia ser ofensiu. Hauria sigut un error. Era una acció tan potent que havíem de trobar un ‘claim’ amable. Si és amable, ho petarem», va argumentar Carrasco en el grup de treball de la precandidatura.

El primer missatge era massa publicitari. «Un gran equip necessita el millor rival». A Laporta no el va acabar de convèncer. «Posa, Lluís, que tinc ganes de tornar a veure’ls», va replicar el candidat unint-se a la pluja d’idees. Encara llavors es desconeixia que es presentaria a la seva tercera cita amb les urnes.

Va guanyar el 2003 per sorpresa i va esgotar els seus dos mandats fins al 2010, va perdre davant Bartomeu pel trident i el triplet del 2015 i es veu amb força ara, el 2021, per liderar la reconstrucció d’un Barça en ruïnes. «Aquest tinc ganes de tornar-los a veure’l es va convertir en ‘Ganes de tornar a veure-us’. Va sortir, al final, del candidat», admet Carrasco.

«Més de pell, molt més directe»

«Ell ens va donar la pista per treballar en el ‘claim’ definitiu. És més de pell, és molt més directe», diu el director de campanya de Laporta, indicant que es buscava impactar amb «aquest missatge tan transversal perquè es pot llegir de moltes maneres».

I del silenci inicial es passava a la pancarta que contenia multitud d’interpretacions. Tot i que la més potent de totes era el retorn del Laporta més audaç, capaç d’innovar fins i tot en el Bernabéu.

«Només Laporta podia fer aquest anunci. Necessitava el producte i el producte és el Jan. Però es van alinear les estrelles per trobar aquesta bastida a 75 metres del Bernabéu. I necessitava el moment, una cursa electoral. Es van alinear els astres. Jo vaig veure que això funcionaria», confessa Carrasco, director de campanya i publicista d’Avante medios.

Per molt que cregués tenir-ho tot a mà, hi havia sempre un dubte final, que podria espatllar aquest treball sigil·losament dissenyat en l’últim mes i mig. «Fins que no la vaig veure posada no m’ho creia. Creia que en l’últim moment passaria alguna cosa», admet Carrasco.

Trending topic mundial

«Vaig agafar un taxi i me’n vaig anar a Madrid a veure-la físicament. No em podia creure que es pogués portar a terme», afirma, recordant que va témer veure aparèixer «la Policia Nacional, la junta de veïns o la Comunitat de Madrid» impedint que aquesta acció s’activés.

«Per això, la meva sorpresa va ser arribar al passeig de La Habana i veure aquesta pancarta com si fos la de Godzilla. Això va ser una cosa impressionant», explica Carrasco, qui continua encara sorprès. «El que mai vaig pensar és que es convertiria en Trending Topic mundial. Això sí que m’ha sorprès molt. Va estar en la llista de les coses que més s’estava parlant al món».

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Ni una setmana porta penjada al Bernabéu, però la força d’aquesta imatge és a tot al món, i de forma immediata, gràcies a les xarxes. «Mai vaig imaginar que seríem a prop dels dos mil milions d’impressions potencials. És gent que ha rebut el missatge a les seves xarxes d’altres persones. I després el poden obrir o no», revela l’home que va tenir la idea de portar, de nou, Laporta al temple madridista. «Tots els culers se’n senten orgullosos, fins i tot els que no ens votaran».

RespondreReenviar